| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pont de Flix
PDC
divendres, 28 d’octubre del 2011
L'HERÈNCIA DEL GOVERN TRIPARTIT
dijous, 27 d’octubre del 2011
La multinacional alemanya Seeger construirà tres centrals de biomassa a Catalunya
La multinacional alemanya Seeger construirà tres centrals de biomassa a Catalunya
La multinacional alemanya Seeger construirà tres centrals de biomassa a Catalunya
La inversió supera els 118 milions d'euros i les plantes s'ubicaran a Flix, La Garriga i Albons. Donaran feina a uns 500 treballadors, entre directes i indirectes
La multinacional alemanya Seeger Engineering AG, especialitzada en la producció d'energia a través de biomassa, projecta ubicar a Catalunya tres noves centrals de cogeneració de biomassa, que suposarien una inversió total de 118,3 milions d'euros.
Els plans de la companyia, que permetrien la creació de més de 500 nous llocs de treball -entre directes i indirectes-, preveuen instal·lar les tres plantes a Flix (Ribera d'Ebre), La Garriga (Vallès Oriental) i Albons (Baix Empordà).
A La Garriga i a Flix, els projectes inclouen la posada en marxa de dues fàbriques per a la producció de pèl·lets -un biocombustible que surt de la fusta i que s'utilitza per a l'escalfament de calderes-. El pla de treball de l'empresa, que compta amb el suport del departament d'Empresa i Ocupació, inclou la constitució d'una filial a Sabadell, que també coordinarà l'aprovisionament de fusta per a les tres plantes.
Els avantatges mediambientals de les noves centrals es basen en l'aprofitament dels residus de fusta de diferent origen per generar energia renovable. De manera conjunta, les tres plantes sumen una potència elèctrica de 15 MW i capacitat per produir 150.000 tones de biocombustibles.
A Flix, el projecte de Seeger Engineering AG ha constituït conjuntament amb Ercros dues societats: una serà la responsable de desenvolupar una central de cogeneració a partir de l'aprofitament de la biomassa, mentre que l'altra impulsarà la construcció d'una planta de pèl·lets. Les dues plantes s'ubicaran al costat de les instal·lacions de la firma química.
A La Garriga, Seeger Engineering AG té prevista una inversió de 38,2 milions d'euros en la construcció d'una nova central de cogeneració de biomassa, i en l'ampliació, a més, de la fàbrica de pèl·lets que el Grup Tamayo ja té en aquest municipi. La producció d'aquesta fàbrica passaria així de les 5.000 tones anuals en l'actualitat a prop de les 30.000 tones.
El projecte d'Albons preveu el treball conjunt amb el soci local Rebrot Albons SL, i consisteix en la posada en marxa d'una planta de biomassa que aprofiti les restes de fusta d'arbres fruiters i pollancres, varietats pròpies de la demarcació. Aquests tipus d'arbres s'han de substituir cada 8 anys, i actualment es cremen i es tracten com a residu no aprofitable. La inversió calculada és de 27,4 milions d'euros.
diumenge, 23 d’octubre del 2011
La Ribera d'Ebre, la comarca que més creix a Catalunya durant el 2010 - marfanta.com
La Ribera d'Ebre, la comarca que més creix a Catalunya durant el 2010
Publicat per Gustau Moreno el dia 18 d’octubre de 2011 | 17:33
divendres, 14 d’octubre del 2011
UN RETARD CARÍSSIM PER FLIX
L'Ajuntament de Flix deixarà de cobrar 329.489,75 € corresponents al 28,40 % del ICIO per l'instal·lació del PARC SOLAR LA DEVESA, de moment.
L'Ajuntament de Flix deixarà de cobrar 329.489,75 € corresponents al 28,40 % del ICIO per l'instal·lació del PARC SOLAR LA DEVESA, de moment.
El passat 29 de setembre de 2011 es va celebrar un Ple a l’Ajuntament de Flix.
Un Ple que, amb els 2 únics punts que l’equip de Govern va incloure en l’ordre del dia, estava previst que durés uns 8 minuts, la bateria de preguntes que des de CIU vam presentar va fer que aquest Ple tingues una durada de mes d’una hora.
De totes les preguntes que es van realitzar a l’Equip de Govern, la major part van quedar sense resposta ja que es van acollir al dret de poder respondre en plens futurs.
Mol sovint els temes tractats en la Sala de Plens no traspassen les quatre parets d’aquella sala i, donat que creiem que, més enllà del que va sortir a l’endemà per Ràdio Flix, cal explicar amb pels i senyals tot aquest procés per tal de poder entendre’l en la seva totalitat, hem estimat convenient el fer aquest article per tal d’aclarir algun concepte inherent al tema que ens ocupa.
Una de les preguntes que va crear més polèmica i que creiem que pot portar cua, va ésser la que vam efectuar en relació a la liquidació de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres efectuats a les empreses propietàries que van construir el Parc Solar de la Devesa.
Estem parlant de l’impost que està obligat a pagar tothom quan fa qualsevol tipus d’obra, i tothom vol dir ciutadans i empreses.
En aquest cas el que es tractava era de la liquidació de l’impost a les 88 societats propietàries de les 880 plaques solars que integren la primera fase del Parc Solar de la Devesa.
El nou Govern de l’Ajuntament de Flix va entrar al juny d’aquest any i la seva Junta de Govern va decidir tramitar el que considerar que encara estava pendent de liquidar, els impostos derivats de les obres fetes al Parc Solar de la Devesa.
Cal recordar que en una primera fase acabada l’any 2007 es van instal·lar 880 plaques que, en grups de 10, pertanyien a 88 propietaris diferents.
Segons paraules pròpies del alcalde Sr. Mur en la referida sessió plenària, en els anys 2008 i 2009 no estava clara la normativa referent si es podia aplicar aquest impost a la totalitat de l’obra efectuada o no, però amb paraules pròpies del alcalde, sí que ja estava clara aquesta normativa a partir del 2010, en el sentit de poder aplicar aquest impost en la seva integritat.
Tant és així que l’Ajuntament de la Fatarella, amb el mateix tipus de conflicte, referit en el seu cas a la construcció en el seu terme municipal d’un Parc Eòlic, va interposar un recurs davant del Tribunal Superior de Catalunya, el qual va donar la raó a l’Ajuntament de la Fatarella els primers dies del gener d’aquest any, sentencia que va possibilitar que aquest ajuntament cobrés els 638.000 euros que en el seu dia van reclamar.
Amb aquests precedents en Junta de Govern del 12/07/2011 s’aprova liquidar els impostos pendents a 24 propietaris,
Total.- 316.310,16 euros
En una altra Junta de Govern, la celebrada el 19/07/2011, s’aprova liquidar els impostos pendents a 39 propietaris,
Total.- 514.004,01 euros
Ja en una tercera Junta de Govern, concretament el 28/07/2011, s’aprova liquidar els impostos pendents a 25 propietaris,
Total.- 329.489,75 euros
Les 88 reclamacions fetes per el mateix import de 13.179,59 euros cadascuna.
Total: 1.159.803,90 euros
Totes aquestes dades estan incloses a les actes de les sessions aprovades en les referides Juntes de Govern.
Posteriorment, i també referendades en les corresponents actes aprovades, en Junta de Govern del 13/09/2011 s’anul·len 25 de les liquidacions fetes al·legant les empreses reclamades que se’ls hi havia fet la comunicació de la reclamació fora de termini.
Aquestes liquidacions anul·lades sumen 329.489,75 euros.
L’article 66 de la Llei General Tributària disposa que prescriurà als 4 anys, entre d’altres, el dret de l’administració per a determinar el deute tributari mitjançant l’oportuna liquidació, és a dir, la llei determina un termini màxim de quatre anys per a reclamar el pagament de l’impost un cop s’ha certificat el final d’obra.
Observant detingudament la informació facilitada en les actes de la Comissió de Govern referent als recursos presentats per les empreses reclamades, us podeu adonar d’unes circumstancies, si més no, curioses.
|
|
Cal observar detingudament la casualitat de les dates de Certificació final d’obra i la Data de notificació. Transcorreguts quatre anys de les certificacions de final d’obra de totes les obres, les notificacions es fan en setmanes diferents, sempre amb una diferencia de quatre anys i uns dies, terminis suficients per a que aquests drets estiguin prescrits.
Ens dona que pensar que les demés empreses també presentaran al·legacions en el mateix sentit.
El dia següent l’alcalde Sr. Mur pels micròfons de Ràdio Flix explicava que, contràriament al que s’havia dit en la sala de Plens, era l’acció del seu govern la que possibilitaria que l’Ajuntament tingues la possibilitat de poder cobrar o no les liquidacions que encara resten pendents.
El que realment si que és innegable, és que l’acció del govern de l’Alcalde (govern format per el PSC i ERC), ha possibilitat que, de moment l’Ajuntament de Flix ha deixat d’ingressar 329.489,75 euros, i de seguir així anem pel camí de perdre, per alguna estranya raó, 1.159.803,90 euros.
Grup Municipal de CiU
Grup Municipal de CiU
diumenge, 25 de setembre del 2011
...ON ESTÀ EL PROBLEMA DEL 20N?
Amb un anterior article que vaig publicar a la Veu de Flix, deia, que trobava a faltar un partit centrista a la pell de toro com la que va lidera en Miquel Roca, amb l’operació reformista fundada l’any 1984 i que va tenir la gran davallada a les eleccions del 1986, per no haver superat el 0.96 %. Un partit frontissa potent entre el buit que hi ha entre PSOE i el PP, manca. Doncs no queda cap altra alternativa als demòcrates que la de optar per l’abstenció, o votar en blanc o algun dels partits majoritaris, sense voler. Crec que un partit centrista fort fa falta a l’estat Espanyol, on no hi han partits nacionalistes establers, més endavant explicaré la definició de partit nacionalista dintre d’un Estat. Malgrat la proliferació a totes les comunitats autonòmiques de grups de caire nacionalista, ciutats com Leganés, Burgos, Aviles i fins i tot hi ha El Partido del Oso y el Madroño. Amb aquets llocs encara incipients cal un partit fort centralista. Ah! i ull!. La nova Llei electoral que estan pensant fer els dos partits majoritaris en podem sortir escaldats, tots els nacionalistes. Ah! i també parlen de modificar la Constitució.
Espanya es un Estat format per diferents països des de fa quasi mil anys, que uns tenen moltes més diferencies que altres, segur, i que podríem resumir els seus anhels recordant aquells pamflets dels comuneros per els anys 1520-1522 “ Tu, tierra de Castilla , muy desgraciada y maldita eres al sufrir que un noble reino como eres, seas gobernado por quienes no te tienen amor” . Això es extrapolable a totes les comunitats que formen l’Estat. Un altre exemple, de Galicia. El origen de la seva gent ve dels suevos i fins l’assamblea de las Irmandades de l’any 1918, no ho van tenir clar, “Teniendo Galicia todas las caracteristicas esenciales de nacionalidad, nosotros nos nombramos de hoy i para siempre, nacionalistas gallegos, ya que la palabra regionalismo no recoge todas las aspiraciones”
Però primer expliquem perquè els partits nacionalistes son partits centristes, com deia al primer paràgraf. Tots els nacionalismes han de tenir un pensament transversal que aglutinen totes les ideologies, no poden ser exclusius de ningú, com no pot ser d’altra manera, perquè els qui els uneix son les costums, tradicions,forma de expressió, tot el que el territori te de comú. Son fruit del naixement de la classe burgesa a finals del segle XVIII que la revolució industrial va escampar els seus objectius per tota Europa per el segle XIX. Conseqüència d’aquesta revolució burgesa van estar el desmembrament del gran imperi Austro-Hungaro, que va fer possible la aparició dels territoris diferenciats. Quedava encara l’imperi dels tsar, que van mantenir a tota costa els bolxevics fins que van poder. Han quedat alguns pobles sense resoldre i per tant sense estat, com el nostre. Catalunya
Si analitzem el potencial de votants que podria tenir els partits nacionalistes amb més de dos milions de vots mínim, i un centralista a reu de l’Estat, que podrien disposar de mes de milió i mig de vots en base al números de les darreres eleccions generals, per aconseguir aquesta frontissa, ens sortiria més o menys així,( no crec que sigui d’interès descriure aquí tot el procés de avaluació que he fet). La relació de les forces donarien el teixit real de l’Estat.
Les comunitats de, Asturies, Cantabria, Castella la Manxa, Castella Lleó, Extremadura,La Rioja, Madrid i Murcia. Tenen un potencial per tenir una força important d’un partit de centre
A les comunitats de: Andalusia,Aragó,Balears,Canaries,Galicia, Navarra i País Basc, els partits nacionalistes si reforcessin les seves polítiques, podrien obtenir majories amplies.
A les comunitats de Ceuta, Melilla i Valencia o veig difícil
Així s’aconsegueix que el Congrés representi la voluntat de tota la gent de l’Estat, i no faria falta el Senat, que entenc que es símbol de submissió al Reialme d’Espanya, oi?, que amb la tapadora d’esser la cambra equilibrada per les diferents nacionalitats, no és més que una sangria per la tresoreria que paguem entre tots
A Catalunya l’he fet un paràgraf apart del llistat anterior, perquè el nostre nacionalisme ratlla quasi la independència davant de tanta gent que no ens estima com deien els “comuneros” ,per aprofita el que ja he dit abans i no posar en boca d’un segador, que ho faria més sospitós, allò de que no ens estimen . Però es possible aconseguir la independència? No cal abans de veure si es viable?, etc... Ara com ara el meu parer es que no és possible. Un país sense recursos naturals. Dintre d’Espanya que està dintre de la Comunitat Europea que a la vegada està dintre de la zona euro. La globalització. Les empreses mes importants que treballen a Catalunya, tenen la seu al Madrid etc... No estem en les condicions més optimes d’aconseguir-ho i apart als vots catalans del PP, PSOE, i C’s ( 62.46 % ) s’afegirien altres partidaris minoritaris FE,PCPE,DN,E-2000,AES,FA, etc ( 0,23 % ) i potser no tant minoritaris, IU i UPYD ( 5.09 % ). que no estarien d’acord en pujar els impostos per sostenir la burocràcia que comporta un estat independent. El pitjor és que ells, els partits majoritaris, ho saben. Per això, ¡ No caiguem amb la temptació! dels predicaments d’altres partits que demanen l’abstenció. Son gent que fugen de tenir responsabilitats, son covards, però a canvi si volen gaudir a base d’uns seguidors incondicionals de tenir la seva poltrona per fer demagògia i apologia, de tot allò que a la gent ens agrada escoltar, posar pals a les rodes a aquella gent que sí vol solucionar els problemes de tothom envers de cercar la poltrona per viure d’històries. Perquè les interessa allò seu que no convé a la comunitat a qui diuen que representen.
Així que hem de lluitar per Catalunya des de dintre amb les normes de joc que hi ha, abans de que la nova Llei electoral ens les canviï perquè ens podin i escapcen encara més el nostre país. Hem d’intentar reduir aquest 28.81% d’abstenció, els 1.54 % de vots en blanc i esgarrapar vots dels partits majoritaris a favor d’opcions nacionalistes responsables, i poder incidir amb una política més autonomista a que tenim dret i no ser convidats de pedra al Congres on es remen les cireres i els pressupostos
El problema del bipartidisme, es dona quan és el cas, com ara, que un partit el PP no es mereix guanyar perquè la crisis que tenim va començar amb ells i l’altre partit PSOE es mereix perdre, per no redreçar el sistema financer i estar més pendent de defendre els privilegis d’alguns dels seus militants incrustats a la gran quantitat de estaments burocràtics, de l’Estat, en compte d’actuar per el be comú.
La solució està en aconseguir uns partits nacionalistes forts a les autonomies històriques i un partit centrista a la resta, coherents amb les necessitats que té Espanya i siguin la frontissa, que faci que les decisions siguin més justes per tothom. Com sempre arribem tar, encara que es celebressin per els voltants de Sant Josep. La traca seria igual i la cremà també. Quan s’hauria de cremar molt. Que hi farem!!. Però que no quedi per no sigui dit.
Ramon Sabaté i Montagut
agost 2011
dissabte, 24 de setembre del 2011
POT SER SI QUE MARC HO HA ENCERTAT...
.
De deixar-nos a l’oposició. Val a dir que la primera reacció va ser d’empipament, mai a Flix cap partit amb majoria absoluta havia vetat a cap altre a entrar a l’Ajuntament i que us he de dir que el que ho hagi vetat hagi segut el partit menys votat. ¡ Veure per creure ! però passat la primera volada i recordant la faula de Le Fontain de la guineu i el carroll de raïm i posar pragmatisme a la cosa. Crec que ha estat el millor per el poble i per CdC.
Segurament que estant a la oposició podrem informar millor a la gent del poble perquè quan estàs al govern, tot ho canalitza l’alcalde i queda difuminada la tasca dels regidors. Ho dic amb tota certesa per haver-ho patit personalment quan vaig estar de conseller a la Casa Gran, algun dia ho explicaré, però ara no és el cas, aigua passada no mou molins. Però si que vull puntualitzar que em vaig mantenir al càrrec fins esgotar la legislatura.
Per què? Ens anirà bé passar per l’oposició. Perquè
- Formarem a la ombra tantes comissions com regidories i funcions que facin els consellers a l’Ajuntament, per tal d’analitzar, opinar i ajudar als nostres representants al consistori
- Reeditarem “ Parlem-ne “ cada mes per informar del la marxa de l’ajuntament, amb el que segurament que ens avançarem al el que pugui formalitzar als plens ordinaris bimensuals, i així poder informar al conviladitants de les nostres opinions
- Posarem en marxa el blog a internet de Flix en positiu per tal de rebre opinions als nostres plantejaments, segurament que no admetrem opinions anònims
- Ens mantindrem a facebook
- Continuarem donant comunicats de premsa a Radio Flix
- I expressarem a La veu de Flix les nostres idees generals
- Apropar-nos més a la gent
Creiem que la utilització de tots aquets mitjans podrem donar resposta més directa a la gent del poble i seran les eines que faran treballar de ferm al govern que hauran de preparar-se millor els temes, els pressupostos, les decisions, etc
Si el nostre lema no fos Treballem en Positiu per Flix, segurament que no ho ens ho prendríem amb tant interès malgrat que a la gent els hi pugui semblar que aquestes accions que volem prendre desprès d’aquestes darreres eleccions puguin semblar una mica masoquistes, fins i tot potser que també hi compten. Serà dura la travessia d’aquests quatre anys al no tenir una acreditada força de vots, i regidories a l’Ajuntament, que ara si ens ho ofereixen no acceptarem. I que quedi clar que no admetrem que sens passin les culpes si alguna gestió es retarda
Ramon Sabaté Montagut
Juliol2011
dimarts, 13 de setembre del 2011
Festa Major...., on anem?
Les Festes Majors ja estan en el record. De ben segur que tothom s’ha fet una opinió personal i una valoració global de les mateixes.
En referència al tipus d’actes organitzats, cadascú tindrà la serva opinió en funció de les seves preferències i gustos, però molts dels comentaris escoltats durant aquestes festes eren sobre la convinença o no d’e celebrar actes similars a la mateixa hora.
Efectivament, i deixant de banda els Xofar´s, s’han organitzat a la mateixa hora actes diferents: tot just a la meitat del Ball de Plaça començava els concerts de la plaça del Mercat, també al mateix temps començava la sessió de ball a la pista de La Unió Social. Resultat, deserció al ball de Plaça, i buido a la pista de la U. Social.
Tenint en compte que qui organitza i paga tots el actes és la mateixa entitat, l’ajuntament de Flix, pensem que potser seria millor no fer coincidir actes del mateix tipus a fi i efecte de no deixar deslluïts amb poca assistència de públic algun d’aquest actes
Un altra possibilitat, ajuntar en el mateix recinte de la pista de La Unió Social totes dues actuacions, com ja fa anys actuaven dos grups o dos orquestres, això si, a un preu popular, i així poder ajuntar preferències i gent en el mateix recinte, ja se sap que quan en algun event hi ha força gent aquest és sinònim d’èxit.
I la darrera possibilitat, tenint en compte l’actual situació econòmica i les dimensions de la nostra població, contemplaria suprimir l’actuació de la plaça del Mercat. Aquesta seria, sens dubte, la més dolorosa i antipopular de les alternatives, però, penseu que pot ser necessària?, quina de les altres alternatives penseu que ens convindria més?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)