02.02.2012

El Parlament Europeu vota en contra dels privilegis de Barajas en els vols internacionals

També vota a favor del federalisme fiscal com a model d’eficiència econòmica, a través d’una esmena conjunta de CiU, ERC, ICV, PNB, SNP (Escòcia) i N-VA (Flandes)

El Ple del Parlament Europeu ha aprovat avui per àmplia majoria els seus informes anuals sobre política de competència i política impositiva de la UE. En aquests informes el Parlament Europeu ha donat suport públic a dues posicions polítiques que generen un ampli consens en la societat catalana, però que topen amb l’oposició constant dels dos grans partits espanyols. D'ara endavant, la Comissió Europea haurà de tenir en compte aquestes recomanacions de bones pràctiques en les seves futures legislacions.

0. Avui ha estat aprovada per àmplia majoria del Parlament Europeu una esmena de l’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa en el "Competition Report". En ella es demana a la Comissió Europea que“asseguri que no hi haurà preferències, en els tractats bilaterals entre països de la UE i països de fora de la UE, per un aeroport concret enfront d'uns altres”. 

Tremosa ha explicat que “aquests tractats, en el cas d'Espanya, obliguen a  tots els vols passar obligatòriament per un determinat aeroport”. També ha detallat que, “segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona de l'any 2009, Espanya manté en vigor fins a 23 tractats bilaterals que discriminen l'aeroport del Prat en benefici de l'aeroport de Madrid-Barajas”.

0. El Parlament Europeu també ha donat suport, per 516 vots a favor, 113 vots en contra i 8 abstencions, al Federalisme Fiscal com a forma d'organització que augmenta la responsabilitat fiscal de les regions i la seva eficiència econòmica. L'esmena va ser presentada conjuntament pels eurodiputats de CiU, ERC, ICV, PNB, SNP (Escòcia) i N-VA (Flandes).

 Federalisme Fiscal és el terme utilitzat a Europa per definir el fet que són les regions les que recapten tots els grans impostos, tal com passa a Alemanya (de fet, aquesta n'és la seva definició acadèmica). “Només amb els diners recaptats a la butxaca les regions tenen poder de negociació enfront del govern central a l'hora de fixar límits als fluxes fiscals entre territoris”, ha detallat l’eurodiputat de CiU.

 El Parlament Europeu posa de manifest una altra vegada la diferència creixent entre el secular centralisme fiscal de l'Estat espanyol (compartit per PP i PSOE) i les bones pràctiques de federalisme fiscal dels països més avançats de la UE. 

Dijous, 2 de febrer de 2012

28.01.2012

Artur Mas: 'El Pacte Fiscal ja té el consens social, ara cal el màxim consens polític i insistirem perquè PSC i PP s'hi sumin'

Oriol Pujol diu que el 16è Congrés de Convergència servirà per muscular el partit i assegura que CDC “vol ser un actor principal en la construcció d’una majoria sobiranista al país”

El Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya ha aprovat avui per assentiment els dos projectes de ponència que es debatran en el pròxim Congrés del partit que es celebrarà el mes de març a Reus. En el que ha estat el darrer Consell Nacional del President Artur Mas com a secretari general de CDC, el plenari ha donat llum verda als textos dels projectes de la ponència ideològica “La transició nacional” i de l’organitzativa “Una nova organització per a una nova etapa” a partir dels quals els delegats del partit podran ara presentar esmenes.

El president Artur Mas ha advertit que el pròxim 16è Congrés, més enllà de servir per a fer una“valoració evidentment positiva de l’evolució del partit els darrers anys, perquè hem viscut un cicle extraordinari”, ha de servir per parlar de la delicada situació que viu el país i de les possibles solucions que hi ha per a sortir-ne. És en aquest sentit, que el president ha remarcat dos conceptes que seran claus per a Convergència en els pròxims temps i que centraran el congrés del mes de març: el Pacte Fiscal i la transició nacional.

Al voltant del Pacte Fiscal, el president Mas ha recordat que “ja comptem amb el consens social, el que ara volem és el màxim consens polític” i per això, ha afegit , “els pròxims mesos seguiré insistint al PSC i al PP que cal que se sumin al Pacte Fiscal, igual que al País Basc han fet socialistes i populars, perquè al carrer i al Parlament –amb ERC i ICV-EUiA- ja tenim la majoria per tirar-lo endavant però volem el màxim consens per presentar-nos a Madrid” . I al costat de la sobirania fiscal a curt termini, ha prosseguit, hi ha un corrent de fons, “la transició nacional, una cosa no està al marge de l’altra i cal donar-li cos”.

 Muscular el partit i el sobiranisme en la centralitat política

 Per la seva part, el secretari general adjunt de CDC, Oriol Pujol, ha ressaltat que les dues ponències que centraran el congrés  marquen la línia que vol seguir el partit els pròxims anys.

 La proposta de la ponència organitzativa “vol muscular el partit, perquè Convergència no vol ser engolida per les institucions, vol tenir capacitat d’escoltar, proposar, projectar el què som i oferir propostes de país”. Per això es proposa reforçar el partit a tot el territori, des de la base, a través de diversos mecanismes.

 Pel que fa a la ponència ideològica, Oriol Pujol l’ha resumida dient que “Convergència vol ser un actor molt principal en la construcció d’una majoria sobiranista al país” i “col·locar el sobiranisme en la centralitat política d’aquest país”. I ha especificat que “aquest país no té dues agendes, una nacional i una altra d’econòmica” sinó que “el pacte fiscal és part de la solució de la crisi econòmica i per a nosaltres, aquests dos temes són una sola ocupació i una sola preocupació”.

A LA INDIGNADA DE PARLEM-NE

No crec que sigui jo qui hagi de respondre a la indignada de Parlem-ne, però com que no m’agrada, i mai m’ha agradat la gent qui s’amaga al darrera d’un anònim, donaré la meva opinió personal. Com possiblement tots els que escrivim a revistes, diaris, propagandes, blogs, etc., m’agrada atreure l’atenció  del lector, malgrat que als lectors cada cop més els impacta ben poc, utilitzem paraules molestoses per als qui se senten al·ludits. El que es vol pretendre és que la gent ho llegeixi , ho vagi a veure, compari i jutgi. Com que la secció de la “Càmera xafardera” ha desaparegut de La Veu de Flix,  s‘ha cregut oportú recuperar-la a Parlem-ne, millorant-la  amb  comentaris escrits i dels quals algú dóna la cara. És curiós com la majoria de comentaris als blogs que molta gent de Flix té a Internet són anònims. Jo, tots els escrits que faig, els signo, no m’importa que la gent sàpiga el que penso i no cal que facin càbales del que puc pensar, o sigui que el que llegireu no és responsabilitat de la redacció, com va passar amb l’anterior escrit.

Aprofito aquest blog de Parlem-ne perquè la resposta a la indignada vagi més fluida, suposo que al mateix mitjà en què es va expressar la indignada, trigaria més temps a ser publicada. Ho dic perquè en tinc més d’un escrit per publicar i potser tindrien prioritat. M’he proposat que tots els escrits que em semblin que puguin semblar censurables per part de La Veu de Flix  com a partidistes, els publicaré en aquest blog , ja que, de moment, m’ho deixen fer.

Seria el compte de mai acabar puntualitzar cadascun dels temes exposats per la indignada. Pel cometari del primer paràgraf, deu d’haver-hi algú que no ho troba bé i ho exposa. Però sí vull donar la meva opinió de l’esmorzar del primer de maig, no deixa d’ésser un acte de propaganda del govern de torn, que cada vegada aplega a menys gent  del cens de jubilats de la vila. Potser quan fa 30 anys es va instituir tenia sentit, perquè els nostres pares i especialment les nostres mares no havien gaudit de les mateixes oportunitats que nosaltres. Ara els jubilats tenim altres prioritats i la principal és que la mobilitat per davant de casa nostra, on sortim a prendre el sol i passejar o per arribar a la gimnàstica no comporti estades a l’hospital.

Em dóna la impressió que la indignada estava a la llista dels socialistes, per això no signa amb el seu nom, perquè no es vegi massa partidisme,. Vull recordar-li que  al ple extraordinari del dia 28 de novembre, el portaveu del grup d’ERC quan va contestar a una pregunta del regidor de CiU va dir que ells se sentien identificats amb totes les accions i decisions  tant bones com no tan bones. Això els honora,  ja que foren preses a l’Ajuntament del qual ells formaven part de la comissió de govern, tinguessin l’alcaldia o no. Sembla, pel que el diu la indignada i deu d’estar molt ben informada, que els del PSC no comparteixen el mateix parer, ja que també ho han dit en plens en diferents ocasions. Així doncs, com deia al primer article publicat a Parlem-ne....”Seran les eines que faran treballar de ferm al govern”.

Ramon Sabaté Montagut

gener  2012

HIPOCRESIA INSTITUCIONAL LOCAL

Les afinitats  polítiques  no s’han de barrejar mai amb la família, ni amb  el treball, l’amistat ni amb els sentiments més legítims pel  dolor profund que puguis sentir envers qualsevol persona quan ha passat per un succés personal no desitjat per ningú . Això es pot exterioritzar, sentir i mostrar a nivell personal però crec que mai a nivell institucional.

Hi ha els no tan recents esdeveniments,  que algun dia haurem d’explicar, com les confeccions de les candidatures a les municipals 2011 al nostre poble: La reunió de ciutadans –tot i que és difícil que la gent s’impliqui en la governabilitat del poble- a l’entorn d’un projecte comú, que donés resposta a les necessitats i les inquietuds del poble, independentment de les candidatures dels partits ja establers. És una acció lloable i per aplaudir. Però si la cosa no va quallar, segurament perquè  dos galls en un mateix galliner sempre s’ha dit que no hi poden estar, t’adones de per què a la confecció del cartipàs municipal no es va comptar amb CiU, quan l’objectiu principal de la confecció d’una candidatura aliena als partits era minimitzar i escombrar la gent d’ ERC, PSC i CiU. Quan un gall encapçala la llista del  PSC i l’altre la de CiU, la campanya fa aflorar  els amagats  anhels de cadascú. Suposo que el PSC pensava amb una majoria que no hagués de pactar amb ningú dels altres, però en excloure CiU va quedar en evidència que els objectius de la candidatura que es volia formar, eren una utopia, i el promotor és de suposar que va sortir escaldat. O no? Potser estava estudiat?

Si la campanya va ser difícil, la incertesa de la composició del grup de govern  fins a la presa de posició de  l’onze de juny , ho va estar molt més per a la gent de CiU. I no diguem, el dolorós que va ser preparar un parlament excusant la presència de la cap de llista a l’acte per no ferir susceptibilitats i no ser alarmistes, tot i que s’entenia tot, però malgrat que s’entenia tot, posaríem  noms i cognoms a aquella gent que va interpretar la no presència a l’acte de presa de possessió del càrrec que havia sortit de les urnes d’una manera grollera. Suposo que, sis mesos després, aquesta gent que va obrir la boca i alguna més que ho va pensar, van maleir l’hora dels seus comentaris.

No m’agrada veure crespons negres a l’Ajuntament, entenc que hi ha ocasions que toca, però ara no tocava: si durant sis mesos i dos dies no ens vàrem preocupar pel desenvolupament de la malaltia, no calia fer la hipocresia institucional que s’ha fet. Som un trist poble, no el convertim en un poble trist. Montse no ho voldria pas, i a la família no li és cap consol.

Ramon Sabaté Montagut

desembre 2011

Parlem-ne del Parquet del Pavelló

LES PROMESES ELECTORALS S’HAN DE COMPLIR…

Que bonic, i que fàcil, és prometre, després be la part productiva: s’han de complir les promeses, això ja costa més, i a segons qui encara més...

Tots recordem durant la campanya electoral el debat respecte el parquet del Pavelló Municipal, uns ho varen portar, pel que fa als esports, com a buc insígnia de campanya i ara resulta que no tenim diners, i el que volem és posar un pedaç al bell mig del parquet, que evidentment no quedarà be..., i sort que els que ho varen prometre estaven al antic consistori i tenien mol clars els comptes municipals, no com aquestos de CiU, que a paraules dels altres dos grups, “no en sabíem de comptes”... ara ho veiem!

Les dues propostes del govern municipal per a fer la reparació del parquet del nostre pavelló son: canviar les fustes trencades del mig de la pista i posar-les als costats, plis-plas problema solucionat. Amb aquesta solució haurem de fer la pista més petita, per a que els nostres esportistes no hi vagin, si no el perill continua existint en un altre lloc de la pista, però el perill, hi es!

L’altra proposta, és polir el parquet i vernizar-lo, i les fustes trencades? Es repararan soles?

Quines solucions..., quina és la bona?, la primera..., la segona..., o cap de les dos...?

La solució està en prometre solament allò que podem complir i no el que dona mes vots, la solució està en fer bé les coses, , per que al cap i ala fi, les coses sols és poden fer de dues maneres, be o malament, i en aquest cas, no hi ha cap mena de dubte, o és canvia el parquet o estarem fent malament les coses.

Les prioritats qui les posa?, el consistori, els esportistes, el poble..? No seria millor abans de engegar tot aquest procés parlar amb les parts implicades i veure quines son les seves inquietuds?

Ara s’ha presentat un “Hotel de Entitats”, però sense tenir encara el finançament per fer-lo. Les prioritats qui les posa?, el consistori, els esportistes, el poble..?.No seria millor abans de engegar tot aquest procés parlar amb les parts implicades i veure quines son les seves inquietuds? No son les entitats qui saben realment quines son les seves mancances? No son ells qui viuen el dia a dia amb les instal·lacions, qui les coneixen realment? Tant costa comunicar-se i buscar les solucions o reconèixer que ens hem equivocat i “donde dije digo, digo Diego”

Ara que el pavelló sembla que torni a tenir una vida més activa, amb l’hoquei i en la creació dels equips de base del futbol sala, és hora de tenir les instal·lacions en condicions, d’ajudar a les entitats esportives emprenedores (paraula molt utilitzada en campanya), i deixar-nos de presentacions sense sentit.

Senyors del Govern municipal, realitzem un acte de humilitat i reconeixem que el camí que varem prometre en campanya no el podem seguir, per que els números que varem fer no eren tant reals com varem dir o per que els ingressos que hauríem de haver ingressat els hem deixat perdre (“lease plaques solars”), posem fil a l’agulla i comencem a fer la feina ben feta, el que no podem fer de cap de les maneresés gastar-nos mes diners en solucions que no solucionen res! 

Flix es queda al marge de la MADE

Flix es queda al marge de la constitució de la MADE ( Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya )

La Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya va celebrar el dilluns dia 10 d’octubre la seva sessió constitutiva a l’ajuntament de Móra la Nova. Després de la seva presentació pública al Col·legi de Periodistes de Tarragona el passat mes de maig, els consistoris d’Ascó (CiU), La Fatarella (ERC anterior legislatura), Móra la Nova (CiU), Riba-roja d’Ebre (PSC anterior legislatura), Tivissa (CiU), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Vilalba dels Arcs han aprovat la seva adhesió a una associació que neix amb la voluntat de convertir-se en el principal interlocutor territorial del debat energètic a Catalunya.

Els òrgans de govern d’aquests consistoris han ratificat també els estatuts i l’organigrama amb què s’organitzarà la Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya. Així, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, presidirà l’associació, que tindrà en Alfons Garcia, alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i en Fermí Ruana, alcalde de La Fatarella, els seus dos vicepresidents. L’exalcalde de Móra la Nova, Joan Sabanza, en serà el director.

La Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya té com a objectiu principal aconseguir una evolució en el panorama que ha dominat les decisions polítiques a l’entorn de l’energia, sector en el qual al món local se li ha fet jugar un rol passiu. Per a aquesta finalitat, establirà relacions permanents amb la Generalitat de Catalunya, el Govern central i el món empresarial per tal de defensar els interessos dels seus municipis. D’aquesta manera, l’associació vol esdevenir un punt de referència no només a nivell català sinó estatal a nivell de producció, recerca i desenvolupament de noves tecnologies en relació a l’energia. També ho vol ser a l’hora de captar empreses grans consumidores d’energia, per a que la riquesa que nosaltres creem, es quedi a la zona.

En els termes municipals d’Ascó, La Fatarella, Móra la Nova, Riba-roja d’Ebre, Tivissa, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Vilalba dels Arcs s’ha produït l’equivalent al 70% de l’energia elèctrica que s’ha consumit a Catalunya en el darrer any.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

El Grup ERC a Flix es mostra reticent a formar part de la MADE.

En l’últim Ple ordinari del nostre Ajuntament celebrat amb data 29 de setembre, i en resposta a la pregunta formulada pels membres del grup de CiU, sobre quina és la intenció de l’actual equip de govern de formar-ne part o no d’aquesta Mesa, la contesta del portaveu de ERC va ser reticent a formar-ne part, per trobar-ho electoralista i de continguts encara molt difusos.   

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

09 de Desembre de 2011

El greuge salvatge amb Catalunya continua

"Realment estem al límit i hem fet tot el possible per amortir el cop". Aquestes paraules del conseller d'Economia del Govern de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, posen de manifest la dramàtica i insostenible situació en la que es troba el nostre país. La sagna dels 16.000 milions d'euros que van i que no tornen, que els catalans aportem a l'Estat i dels que no veiem ni un duro des de fa més de vint-i-cinc anys, complica encara més aquest escenari.

Mentre els incompliments del Govern Zapatero augmenten, el greuge salvatge amb Catalunya continua i es dispara de forma "grollera i barroera". Tot sembla indicar que Zapatero pensa "passar-se pel folre" la Constitució i no fer els pagaments a Catalunya que recull la disposició addicional tercera de l'Estatut. El solc serà més profund.

Des de Madrid els electes de CiU als grups parlamentaris del Congrés i del Senat lluitarem perquè això no passí, perquè les cambres serveixen per aquestes coses.

Des de Catalunya, El Conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha advertit que estudiarà mesures legals si no rep els 759 milions que li pertoquen a Catalunya, atès que es tracta de la quantitat pendent de cobrament corresponent a una partida contemplada en els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2011. Cal assenyalar que paral·lelament Mas i Zapatero van tractar el 7 de febrer aquesta transferència de fons, que va quedar recollida en un acord del mes de juliol de la comissió bilateral.

Catalunya no pot permetre aquesta actitud xulesca del Govern espanyol agònic i moribund de José Luís Rodríguez Zapatero que posa en perill la tresoreria i ens fa una mala passada en l'últim moment. El greuge salvatge amb Catalunya ha d'acabar.