Pont de Flix

Pont de Flix

PDC

PDC

dimarts, 17 de juliol del 2012

FANGS I FANGALS


FANGS I FANGALS

Us he de dir d’entrada que quan em vaig assabentar per la televisió, el setembre del 2004, de l’estudi dels residus al pantà de Flix,  aleshores vivia a Tarragona, no em va agradar gens la forma com es va donar la notícia sobre els fangs de la Fàbrica, i em vaig quedar bocabadat. Tots els qui hem viscut al  poble sabem que cent anys de vida de les electròlisis per la fabricació de clor amb l’únic mètode que es coneixia i encara, per poc temps això sí, s’usa, no ens havia de sorprendre a ningú. El que més em va cridar l’atenció va ser com els mitjans de comunicació, dels qui esperava una major dedicació alhora de contrastar la informació obtinguda, es van apressar a posar en marxa les rotatives. No cal dir també que el conseller Salvador Milà i els tècnics assessors de la conselleria havien de saber que les tecnologies de fa cents anys no eren les mateixes que les d’ara i, ja d’antuvi s’havia de pressuposar els nivells de contaminació que havia. Vaig pensar que era un traure pit del tripartit, el qual recentment s’havia establert al govern de la Generalitat amb l’objectiu de desemmascarar un problema conegut per tots, comptant sempre amb el consentiment soterrat de l’alta direcció de l’empresa propietària de la Fàbrica, malgrat fer l’enfadós. Ho hem d’admetre, Flix no va saber gestionar el problema, potser hauríem arribat a la mateixa solució sense tant enrenou.

Un cop llegits l’endemà diferents diaris escrits, em va venir a la memòria una cita del periodista Ryszard Kapucinski, que va dir el següent: “ Quan es va descobrir que la informació era un negoci, la veritat va deixar de ser important ”. És a dir, quan cadascú tenim la nostra veritat, es fa molt difícil ser imparcial a l’hora de tamisar l’ informació. Tot seguit, vaig pensar que delatar el problema de la Fàbrica havia estat una jugada mestra. Uns es posen la medalla de paladins de l’ecologisme, altres  es feien abanderats de la millora de la qualitat de vida de les terres aigües a vall del riu (vots al canto) solidaritat fraternal amb qui mai ens havíem compromès. I d’altra banda, posats a malpensar, el president del consell d’administració de l’empresa propietària de la Fàbrica, que ha estat un destacat polític de la corda d’en Josep Borrell (ex ministre del PSOE), i que per això el van fer president de la companya, li  facilitava  i justificava el tancament dels centres de producció, que al 2020 caduquen i dels que no són rentables amb el corresponent acomiadament de treballadors degut a les circumstancies imposades,  però que alguns treballadors podrien continuar amb la nova planta de descontaminació. La neteja del seu polígon industrial, els hi facilitaria la seva millor venda com a sòl industrial, on podrien establir-se altres empreses que han d’ésser la salvació del poble, ja que des de fa cent anys, la seva economia ha estat lligada a la indústria

L’efecte bumerang s’ha produït. Vam llançar vents i ara recollim tempestes. Un procés de descontaminació tant innovador, únic al món, va provocar dubtes en els tècnics sobre les mesures d’emergència, un cop revisat el projecte. Els politicastres d’aleshores van fer tanta apologia i demagògia dels fangs, que van obligar a refer el capítol d’emergència, que van anomenar Pla de restitució, que contempla un gran territori amb la possibilitat de patir les conseqüències de  l‘extracció dels fangs del pantà de Flix. Vam posar tanta por que el seu ressò va arribar a tot el territori, i lògicament, aquesta gent no vol que es comenci el tractament, fins tenir la seguretat que se’ls hi van transmetre i les mesures que els hi van prometre.  

Ara tots a córrer. Els titellaires han tornat a moure els fils, doncs no es pot consentir tenir una planta acabada que no produeixi i no es pugui començar a amortitzar-la. Han posat la por als polítics per una part, com es fa ressò la premsa. Tornem a recordar al periodista polonès? I als treballadors, per un altra, per perdre el seu lloc de treball, al·ludint que aquesta planta serà una sortida de “recol· locament” de una petita part del personal de les plantes a tancar. Ara les autoritats ens demanen que hem d’anar tots a una com “Ovejuna” perquè comencin a descontaminar, i un altre cop Flix contra tothom. Que tenim els flixencs que sempre remem en contra corrent? 

Després vindrà la segona part. Una instal·lació única al món no pot morir un cop acabada la contaminació local, voldran traure-li més suc, lògicament portaran a descontaminar llots d’uns altres indrets. Que diran els polítics que s’hi trobaran? Espero que no siguin politicastres i defensin amb més convicció el poble de Flix. Les hemeroteques guardaran les notícies dels esdeveniments i seran unes fonts més o menys tendencioses d’inspiració, de les quals algun novel·lista segurament en traurà un best seller. L’historia s’ho val.

Com no tinc dret a criticar si no compleixo amb l’obligació d’exposar les meves propostes, crec, personalment, que si estan acabades les instal·lacions, podrien començar per deixar el sòl apte per reconstruir futures instal·lacions industrials perquè puguin donar feina a la gent del poble. Deixar els fangs on estan, que hi han estat molts anys, que estan sedimentats i que, de mica en mica, els eluvions de terres arribades de riu amunt ho taparan, doncs fins ara la gent riu avall ni s’han queixat pas, ni hi ha hagut cap problema. Moure’ls crec que serà fer un fangal, que ningú pot avaluar les seves  conseqüències. Mentre s’acaben les instal·lacions aprovades a tot el territori i aquí pau i allà glòria. Potser amb aquest temps, s’avancin les tecnologies d’extracció i l’avaluació pugui ser més fiable.       

Ramon Sabaté Montagut

dimarts, 26 de juny del 2012

Ribera d'Ebre, Terra Alta

La Mesa d'Alcaldes de l'Energia insisteix a reclamar discriminació positiva amb la taxa elèctrica industrial

Els deu municipis de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, en els quals es produeix el 70% de l'energia que es consumeix al país, demanen que, aplicant una discriminació positiva, les empreses productores els rebaixen la quota del quilowatt d'ús industrial per poder dinamitzar l'economia del territori. La Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE), que es va crear fa poc més d'un any, ja negocia aquesta nova quota que podria concretar-se en els propers mesos.
Els alcaldes demanen que les empreses que s'instal·len al territori tinguen unes millors condicions en el preu de l'energia, com a "retorn" de la riquesa que es genera al país amb la potència generada a les seues poblacions.
Precisament el passat mes de maig la MADE es va reunir amb totes les empreses energètiques que treballen al territori i amb la direcció de l'Institut Català de l'Energia i la direcció general de Medi Ambient. La trobada va servir per donar un pas endavant en una de les reivindicacions principals que s'ha marcat en aconseguir la MADE: que les empreses que s'instal·len al territori tinguen una quota del quilowatt industrial més rebaixada i a un preu competitiu.
El motiu d'aquesta demanda, com ha explicat el director de la mesa, Joan Sabanza, és "que hi haja una reversió" de la riquesa que es genera en base al producte que produeix el territori. "Sense l'energia no es pot fer gairebé cap de les activitats econòmiques avui en dia. Si el que produïm nosaltres serveix per crear riquesa, volem un retorn però no amb subvencions, demanem diversificar el teixit productiu", ha dit Sabanza. El director de la MADE ha defensat que aquest retorn es pot aconseguir "abaratint el preu del consum del quilowatt per les empreses que es vulguen instal·lar aquí".
Amb aquesta fita, el territori aconseguiria una "discriminació positiva" que atrega noves inversions i suposaria un estalvi per a la pròpies empereses energètiques tenint en compte que els costos són menors si el consum es fa prop dels centres de producció i no són necessàries grans infraestructures de distribució. "Davant la crisi havíem de trobar una solució. Tenim una singularitat que és produir energia, i ho veiem com una cosa positiva que ens ha donat riquesa, llocs de treball i estabilitat, i hem de donar un pas més enllà", ha apuntat Sabanza
Aquesta nova quota es podria concretar en els propers mesos. Segons ha explicat Sabanza les negociacions estan anant bé i perceben que existeix "receptivitat" per part de les empreses productores. "Entenen el nostre posicionament i creuen que és just", ha dit el director de la mesa. En aquest sentit el president de MADE, Jordi Jardí, ha remarcat que aquesta rebaixa no és una petició que haja inventat la mesa sinó que es fa seguint l'exemple d'altres empreses o zones industrials. "Les empreses tenen diferents clients que tracten diferent. Demanem que la millor tarifa que tinguin les empreses elèctriques s'apliqui al territori", ha exigit.
Nous associats i altres objectius
Els alcaldes de Móra d'Ebre, Joan Pinyol, el de Garcia, Joan Marimon, i el de la Torre de l'Espanyol, Eduard Masip, són des de dissabte membres de la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya. L'assemblea general de l'organisme va aprovar per unanimitat la inclusió d'aquests tres nous municipis de la Ribera d'Ebre, tots ells productors d'energia eòlica. Prèviament, els plenaris municipals d'aquests tres municipis havien aprovat per majoria absoluta la sol·licitud d'ingrés a la mesa. Amb aquestes noves incorporacions el president Jardí ha assegurat que es dóna per tancat el procés constituent.



diumenge, 10 de juny del 2012

UN PONT SOBRE EL RIU DE BAIX


UN PONT SOBRE EL RIU DE BAIX

(basat en fets reals)


A finals de l’’any 1991 la barca van treure-la del riu, motiu: grans filtracions al interior del llaguts. Un mes sense funcionar. El cost de la seva reparació va esser de 4 milions de pessetes, sen se comptar la plataforma que també es va tenir que canviar-se.

L’any 2001 la barca es va enfonsar degut a que, com desprès es va poder apreciar, la major part de les fustes en contacte amb l’aigua estaven podrides. La seva reparació va ésser d’ uns 6 milions de pessetes.

L’any 2005 la barca del riu de baix, va tornar a tenir problemes de filtracions d’aigua en els llaguts de fusta, sent les filtracions el mateix problema que ara pateix. Es va procedir a restaurar-la amb la reparació física dels llaguts i un cost total de 72.000 € aprox. (12 milions de les antigues pessetes)

I finalment, el passat 2 de gener la barca tornava a aparèixer submergida, degut a les mateixes, ja antigues, raons.

Han passat 11 anys des de llavors i tornem a trobar-nos en el mateix punt de partida o pitjor, perquè com si no s’hagués fet absolutament res, tot sembla indicar que al llarg d’aquests anys, es van llençar els diners, mai millor dit, al riu.

L’actual equip de Govern(PSC-ERC) al començament del seu mandat ja era coneixedor dels greus problemes de filtracions que patia la barca des de feia dos anys, però tot i sabent-ho no s’han pres a temps les mesures necessàries per evitar el pitjor, l’enfonsament de la barca que, per sort dels usuaris habituals d’aquest servei, va succeir en hores nocturnes. No volem imaginar-nos el que hagués pogut succeir si aquest fet hagués tingut lloc en hores de servei. La seguretat de les persones està per sobre de la negligència del nostre consistori.


Des d’aquell moment, l’equip de Govern i en concret la Regidora de Serveis, Sra. Fina Carranza, no han posat damunt de la taula cap solució definitiva a aquest problema.

Una solució que compleixi les següents premisses:

1.- Preservi en tot moment la seguretat de les persones. (L’equip de Govern aposta per continuar amb els llaguts de fusta els quals ja han generat el periòdic enfonsament)

2.- Que l’actuació proposada sigui econòmicament viable. (L’equip de Govern ha pressupostat un cost de 150.000 € per la seva restauració )

3.- Que tingui un cost pràcticament nul el seu manteniment futur. (L’equip de Govern vol continuar amb llaguts de fusta que necessiten manteniment constant).

4.- Que garanteixi a llarg termini el seu funcionament continuat. (La solució de l’equip de Govern no garanteix el funcionament durant, com s’ha demostrat, la seva vida útil).

Nosaltres, el grup de CiU, volem aportar una proposta que pensem compleix aquestes premisses:

Proposem que l’actual barca sigui substituïda per una barca amb llaguts de ferro i plataforma de fusta idèntica exteriorment a l’actual, i que la barca original es conservi fora del riu per  poder ser visitada i poder gaudir així d’ ella sense ensurts. El cost de l’actuació que contemplaria la construcció de la nova barca amb llaguts de ferro seria aproximadament de 100.000 € (cost de construcció de la nova barca de Garcia per exemple), sense despeses de manteniment i amb funcionament garantit a llarg termini.

Tot i això, nosaltres apostem pel progrés, amb una solució més adient que en un futur no molt llunyà ens garantirà el servei del pas de barca les 24 hores del dia.

Sense esperes innecessàries, sense despeses de servei i manteniment, sense perill per a les persones i principalment com una nova via d’evacuació en cas d’activació dels plans d’emergència químic o nuclear. 
Aquesta solució passa per la construcció d’un PONT PER TRAVESSAR EL RIU DE BAIX, construint-lo riu amunt a uns metres més enllà de l’actual pas de barca, passant aquesta a ser un atractiu exclusivament turístic.



dimecres, 6 de juny del 2012

Sabíeu que…


Sabíeu que…

Errada material valorada en 10.349,88 €.

La Junta de Govern del 10 de gener d’aquest any va donar compte de que no es va incloure en la relació de liquidacions definitives del impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO) de data 28 de juliol de 2011, la liquidació d’una empresa instal·ladora de les Plaques solars de la Devesa. Com ha passat en una bona part d’aquestes empreses, s’ha detectat que la liquidació definitiva corresponent estava prescrita en el moment d’efectuar-se la notificació però aquest cop amb tres mesos de retard per una errada material, per tant passa a engreixar la pèrdua de ingressos per part del nostre Ajuntament en 10.349,88 €. Suma i sigue....

divendres, 1 de juny del 2012

"Els sense papers"


“ELS SENSE PAPERS”



Des de que poc temps desprès de posar-se en marxa el Pavelló Municipal d’Esports , el servei de bar ho ha vingut exercint sempre la mateixa persona. El Grup de CiU a l’Ajuntament ha rebut de diverses entitats suggeriments en el sentit de que seria adequat que alguna de les entitats que allí practiquen esport poguessin optar també a exercir el servei de bar, a semblança de el que fa la Joventut Esportivade Futbol en el Camp Municipal de la Ventonella. És per això que varem sol·licitar a l’Ajuntament, mitjançant instància, una còpia del contracte de prestació del servei del bar del Pavelló. Segons conversa amb l’Alcalde el dia 27 de febrer, aquest ens va comunicar que s’estava buscant aquest contracte i que quan el localitzessin ens farien arribar copia del mateix. A dia d’avui, 16 d’Abril, encara no s’ha localitzat el contracte.

Si això pot semblar símptoma de desori administratiu, el següent esdeveniment és pitjor.

Segons constata el propi Govern Municipal en acta de Junta de Govern del passat 10 de gener, el contracte de concessió del servei de la barca municipal va finalitzar el 14 de juliol de 2010 i sense que es signes cap més prorroga. És a dir, des de juliol de 2010 fins al 2 de gener d’aquest any, dia de l’enfonsament de la barca, s’ha estat prestant durant un any i mig un servei de pas de barca sense cap contracte administratiu que ho emparés, incomplint la llei que fa referència als contractes de les administracions públiques, decret legislatiu 2/2000 de 16 de juny.

No volem arribar a imaginar les greus conseqüències que aquest fet hagués comportat si durant aquest període la nostra barca hagués tingut algun greu accident.

Allò que diuen del paper mullat....



dissabte, 26 de maig del 2012

Comunicat de Convergència Democràtica de Catalunya de Flix

Ramón Sabaté Montagut, nou Cap Local de C.D.C. de Flix




En el decurs de l’assemblea de militants de Convergència Democràtica de Flix celebrada aquest passat dijous, fou elegit per unanimitat el nou Cap Local de C.D.C. a Flix, Ramon Sabate Montagut.

Actiu flixenc, dintre i fora del nostre poble, ha participat en moltes de les entitats del nostre municipi, essent President de La Unió Social durant 4 anys. Militant de C.D.C. des de 1980, fou Cap de llista de CiU i regidor a l’Ajuntament de Flix en el període 1987 - 1991. Ha estat també president de la Sectorial de CDC de Medi Ambient de Tarragona i actualment és membre de la ONG “Enginyeria sense Fronteres”.

Ramon Sabatésubstitueix a en Josep Antoni Guiu, que deixa aquest càrrec  desprès d’estar 8 anys encapçalant el Comitè Local de Flix.

  

Dades Personals

Naixement a  Flix el 20 de febrer de 1946     

Casat amb dos filles                                              

977 41 09 36 – 609 49 2373


Formació

Batxillerat.                                Col·legi Sant Ignasi de Sarrià                                       títol Batxillerat superior

Oficial Professional                  Electroquímica de Flix                                                 títol Oficial torner ajustador

Enginyeria Técnica                   Escola d’Enginyeria Tècnica de Terrassa                      títol Enginyeria mecànica

Enginyeria Superior                  Escola d’Enginyeria Tècnica Superior de Terrassa         carrera sense acabar



Experiència Laboral

1999 - 2011                  Fundació Hospital  Asil de  Granollers director  d’ Infraestructures

1991 – 1999                  Poliglas  ( Pla de Santa Maria ) cap de Manteniment

1979 – 1991                  Erkimia del grup Cros ( Flix ) cap de manteniment, producció, projectes

1977 – 1999                  Lisac S.A del Grup Cros ( Sant Fost de Capcentellas ) cap de manteniment

1971 – 1977                  Cros S.A ( fabriques de Lleida, La Corunya, Badalona ) cap de manteniment

1969 - 1971                  Campalans ( Barcelona ) departament de qualitat



Participacions

Membre fundador de la Peña  “Los Audaces” a Flix

Associació Antics alumnes de Sant Ignasi de Sarrià

Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Catalunya

President del Club de futbol Cros s.a

Associació de pares d’alumnes de Flix

President de la Unió Social de Flix

Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre

Enginyeria sense fronteres a la província de Tarragona



Col·laboracions

Revista Muchacos suplent de La Antorcha

Antorcha, Voz de Flix i la Veu de Flix

Parlem-ne



Política

Inicis en partit Socialista de Catalunya -  Reagrupament de Josep Pallach

Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1980

Cap de Llista a l’Ajuntament de Flix 1987 a 1991

Conseller Comarcal de La Ribera d’Ebre des de la seva fundació fins 1991

Membre del executi local de Convergència de Tarragona

Cap Local de Convergència de Flix

                                                                                

                                                                                  Flix, 25 de maig de 2012

                                                                           C.D.C. de Flix

diumenge, 6 de maig del 2012

                                             

Volem felicitar a  la J.E. Flix  per l'ascens de categoria avui aconseguit, Enhorabona als Jugadors i  Junta Directiva per aquest èxit, els animem a seguir treballant per la propera temporada ja que amb treball i esforç aconseguireu tot el que us proposeu.
Us donem les gràcies per portar els colors i el nom de Flix a lo més alt, Anem equip!!! 

Grup Municipal CiU