| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pont de Flix
PDC
divendres, 28 d’octubre del 2011
L'HERÈNCIA DEL GOVERN TRIPARTIT
dijous, 27 d’octubre del 2011
La multinacional alemanya Seeger construirà tres centrals de biomassa a Catalunya
La multinacional alemanya Seeger construirà tres centrals de biomassa a Catalunya
La multinacional alemanya Seeger construirà tres centrals de biomassa a Catalunya
La inversió supera els 118 milions d'euros i les plantes s'ubicaran a Flix, La Garriga i Albons. Donaran feina a uns 500 treballadors, entre directes i indirectes
La multinacional alemanya Seeger Engineering AG, especialitzada en la producció d'energia a través de biomassa, projecta ubicar a Catalunya tres noves centrals de cogeneració de biomassa, que suposarien una inversió total de 118,3 milions d'euros.
Els plans de la companyia, que permetrien la creació de més de 500 nous llocs de treball -entre directes i indirectes-, preveuen instal·lar les tres plantes a Flix (Ribera d'Ebre), La Garriga (Vallès Oriental) i Albons (Baix Empordà).
A La Garriga i a Flix, els projectes inclouen la posada en marxa de dues fàbriques per a la producció de pèl·lets -un biocombustible que surt de la fusta i que s'utilitza per a l'escalfament de calderes-. El pla de treball de l'empresa, que compta amb el suport del departament d'Empresa i Ocupació, inclou la constitució d'una filial a Sabadell, que també coordinarà l'aprovisionament de fusta per a les tres plantes.
Els avantatges mediambientals de les noves centrals es basen en l'aprofitament dels residus de fusta de diferent origen per generar energia renovable. De manera conjunta, les tres plantes sumen una potència elèctrica de 15 MW i capacitat per produir 150.000 tones de biocombustibles.
A Flix, el projecte de Seeger Engineering AG ha constituït conjuntament amb Ercros dues societats: una serà la responsable de desenvolupar una central de cogeneració a partir de l'aprofitament de la biomassa, mentre que l'altra impulsarà la construcció d'una planta de pèl·lets. Les dues plantes s'ubicaran al costat de les instal·lacions de la firma química.
A La Garriga, Seeger Engineering AG té prevista una inversió de 38,2 milions d'euros en la construcció d'una nova central de cogeneració de biomassa, i en l'ampliació, a més, de la fàbrica de pèl·lets que el Grup Tamayo ja té en aquest municipi. La producció d'aquesta fàbrica passaria així de les 5.000 tones anuals en l'actualitat a prop de les 30.000 tones.
El projecte d'Albons preveu el treball conjunt amb el soci local Rebrot Albons SL, i consisteix en la posada en marxa d'una planta de biomassa que aprofiti les restes de fusta d'arbres fruiters i pollancres, varietats pròpies de la demarcació. Aquests tipus d'arbres s'han de substituir cada 8 anys, i actualment es cremen i es tracten com a residu no aprofitable. La inversió calculada és de 27,4 milions d'euros.
diumenge, 23 d’octubre del 2011
La Ribera d'Ebre, la comarca que més creix a Catalunya durant el 2010 - marfanta.com
La Ribera d'Ebre, la comarca que més creix a Catalunya durant el 2010
Publicat per Gustau Moreno el dia 18 d’octubre de 2011 | 17:33
divendres, 14 d’octubre del 2011
UN RETARD CARÍSSIM PER FLIX
L'Ajuntament de Flix deixarà de cobrar 329.489,75 € corresponents al 28,40 % del ICIO per l'instal·lació del PARC SOLAR LA DEVESA, de moment.
L'Ajuntament de Flix deixarà de cobrar 329.489,75 € corresponents al 28,40 % del ICIO per l'instal·lació del PARC SOLAR LA DEVESA, de moment.
El passat 29 de setembre de 2011 es va celebrar un Ple a l’Ajuntament de Flix.
Un Ple que, amb els 2 únics punts que l’equip de Govern va incloure en l’ordre del dia, estava previst que durés uns 8 minuts, la bateria de preguntes que des de CIU vam presentar va fer que aquest Ple tingues una durada de mes d’una hora.
De totes les preguntes que es van realitzar a l’Equip de Govern, la major part van quedar sense resposta ja que es van acollir al dret de poder respondre en plens futurs.
Mol sovint els temes tractats en la Sala de Plens no traspassen les quatre parets d’aquella sala i, donat que creiem que, més enllà del que va sortir a l’endemà per Ràdio Flix, cal explicar amb pels i senyals tot aquest procés per tal de poder entendre’l en la seva totalitat, hem estimat convenient el fer aquest article per tal d’aclarir algun concepte inherent al tema que ens ocupa.
Una de les preguntes que va crear més polèmica i que creiem que pot portar cua, va ésser la que vam efectuar en relació a la liquidació de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres efectuats a les empreses propietàries que van construir el Parc Solar de la Devesa.
Estem parlant de l’impost que està obligat a pagar tothom quan fa qualsevol tipus d’obra, i tothom vol dir ciutadans i empreses.
En aquest cas el que es tractava era de la liquidació de l’impost a les 88 societats propietàries de les 880 plaques solars que integren la primera fase del Parc Solar de la Devesa.
El nou Govern de l’Ajuntament de Flix va entrar al juny d’aquest any i la seva Junta de Govern va decidir tramitar el que considerar que encara estava pendent de liquidar, els impostos derivats de les obres fetes al Parc Solar de la Devesa.
Cal recordar que en una primera fase acabada l’any 2007 es van instal·lar 880 plaques que, en grups de 10, pertanyien a 88 propietaris diferents.
Segons paraules pròpies del alcalde Sr. Mur en la referida sessió plenària, en els anys 2008 i 2009 no estava clara la normativa referent si es podia aplicar aquest impost a la totalitat de l’obra efectuada o no, però amb paraules pròpies del alcalde, sí que ja estava clara aquesta normativa a partir del 2010, en el sentit de poder aplicar aquest impost en la seva integritat.
Tant és així que l’Ajuntament de la Fatarella, amb el mateix tipus de conflicte, referit en el seu cas a la construcció en el seu terme municipal d’un Parc Eòlic, va interposar un recurs davant del Tribunal Superior de Catalunya, el qual va donar la raó a l’Ajuntament de la Fatarella els primers dies del gener d’aquest any, sentencia que va possibilitar que aquest ajuntament cobrés els 638.000 euros que en el seu dia van reclamar.
Amb aquests precedents en Junta de Govern del 12/07/2011 s’aprova liquidar els impostos pendents a 24 propietaris,
Total.- 316.310,16 euros
En una altra Junta de Govern, la celebrada el 19/07/2011, s’aprova liquidar els impostos pendents a 39 propietaris,
Total.- 514.004,01 euros
Ja en una tercera Junta de Govern, concretament el 28/07/2011, s’aprova liquidar els impostos pendents a 25 propietaris,
Total.- 329.489,75 euros
Les 88 reclamacions fetes per el mateix import de 13.179,59 euros cadascuna.
Total: 1.159.803,90 euros
Totes aquestes dades estan incloses a les actes de les sessions aprovades en les referides Juntes de Govern.
Posteriorment, i també referendades en les corresponents actes aprovades, en Junta de Govern del 13/09/2011 s’anul·len 25 de les liquidacions fetes al·legant les empreses reclamades que se’ls hi havia fet la comunicació de la reclamació fora de termini.
Aquestes liquidacions anul·lades sumen 329.489,75 euros.
L’article 66 de la Llei General Tributària disposa que prescriurà als 4 anys, entre d’altres, el dret de l’administració per a determinar el deute tributari mitjançant l’oportuna liquidació, és a dir, la llei determina un termini màxim de quatre anys per a reclamar el pagament de l’impost un cop s’ha certificat el final d’obra.
Observant detingudament la informació facilitada en les actes de la Comissió de Govern referent als recursos presentats per les empreses reclamades, us podeu adonar d’unes circumstancies, si més no, curioses.
|
|
Cal observar detingudament la casualitat de les dates de Certificació final d’obra i la Data de notificació. Transcorreguts quatre anys de les certificacions de final d’obra de totes les obres, les notificacions es fan en setmanes diferents, sempre amb una diferencia de quatre anys i uns dies, terminis suficients per a que aquests drets estiguin prescrits.
Ens dona que pensar que les demés empreses també presentaran al·legacions en el mateix sentit.
El dia següent l’alcalde Sr. Mur pels micròfons de Ràdio Flix explicava que, contràriament al que s’havia dit en la sala de Plens, era l’acció del seu govern la que possibilitaria que l’Ajuntament tingues la possibilitat de poder cobrar o no les liquidacions que encara resten pendents.
El que realment si que és innegable, és que l’acció del govern de l’Alcalde (govern format per el PSC i ERC), ha possibilitat que, de moment l’Ajuntament de Flix ha deixat d’ingressar 329.489,75 euros, i de seguir així anem pel camí de perdre, per alguna estranya raó, 1.159.803,90 euros.
Grup Municipal de CiU
Grup Municipal de CiU
Subscriure's a:
Missatges (Atom)