#autoinculpacions9N

http://convergents.cat/noticies/no-te-sentit-portar-algu-als-tribunals-haver-posat-les-urnes

No té sentit portar algú als tribunals per haver posat les urnes

Per això donem suport a la campanya d'autoinculpacions massives de l'ANC, i els diputats de CiU s'han autoinculpat juntament amb centenars de ciutadans.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit la querella contra el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau per l'organització del procés participatiu del 9 de novembre. Respectem aquesta decisió però no l'entenem. Portar davant dels tribunals a 3 responsables polítics que compleixen un mandat democràtic de la ciutadania és inaudit dins el context de les democràcies europees. En paraules del coordinador general de Convergència, Josep Rull, ens genera "perplexitat i rebuig" i és una situació "gravíssima".

El govern català va actuar d'acord amb la llei

El 9-N va ser un acte de democràcia que el govern va organitzar operant conforme a la legalitat. L'actuació del president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera d'Ensenyament mai pot ser un acte delictiu perquè va ser un acte democràtic i pacífic que es va desenvolupar d'acord amb la llei. Per tant, confiem i subratllem la seva actuació i la seva innocència.

Campanya d'autoinculpacions

Arran de l'acceptació a tràmit de la querella pel 9-N, l' Assemblea Nacional Catalana fomentaautoinculpacions massives als jutjats en solidaritat amb les autoritats polítiques afectades. Convergència dóna suport a a aquesta campanya i per això els diputats del grup parlamentari de CiU s'han autoinculpat aquest dimarts al matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Trobareu més informació sobre la campanya en aquest web.

Cua de ciutadans al TSJC per autoinculpar-se pel 9-N

http://www.ara.cat/politica/querella-9-N-Artur_Mas_0_1271872919.html

Bon Nadal i Feliç Any Nou 2015

Els Convergents

somiem i treballem

per la Catalunya que volem i ens mereixem

que aquest 2015

 sigui una realitat aquest somni

CiU Flix us desitja

 Bon Nadal i Feliç Any Nou 2015

El belem de la llar

El belem de la llar

No sé pas si aquesta pagina de Parlem-ne-flix, es el millor mitja per comunicar-me amb el teixit social del poble, però em dona la immediatesa  de explicar l’acte senzill d’ahir de la benedicció del belem de la llar, on apart de mossèn Miquel i Tomàs va assistir una representació del Consistori encapçalat per l’Alcalde

La llar de Flix no només ha de demanar i reivindicar necessitats de la gent jubilada, entenem que podem aportar experiència cercar formes de facilitar la integració entre generacions. Per això intentem promoure projectes, difondre valors humans i promocionar la cultura. Ja redactaré un escrit per la Veu de Flix on m’estendré més sobre les activitats que hauríem d’activar a la llar 

Amb el parlament d’ahir de l’alcalde va explicar que la nostra cultura es bassa fonamentalment en els valors cristians i el naixement de Crist és la base de la nostra religió. Aquesta tradició europea, de recordar aquest episodi dels Evangelis va estar iniciada al segle IV per Sant Jerònim i impulsada per Sant Francesc  el 24 de desembre del 1223, ha arrelat amb molta força a Catalunya.

L’idea imaginativa de fer el pessebre d’aquest any ha estat en ubicar-lo a   la plaça major de Flix, i fer el portal aprofitant un porxo, on abans d’haver el mercat, allí es venia el peix perquè passava a tot lo llarg dels porxos havia un desguàs enreixat per on corria l’aigua del desglaç del gel que portaven les caixes de peix. El peix va ser un símbol dels primers cristians l’utilitzaven per donar-se a conèixer entre ells perquè escrit en grec les lletres li donaven el significat Jesús Crist fill de Deu Salvador i amb les persecucions dels romans  passaven desapercebuts     

Ramon Sabaté Montagut 19 de desembre del 2014

Grup de Natura Freixe, guanyador del premi Sirga d'Or 2014

Avui  al teatre La Llanterna de Móra d'Ebre el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i el CERE  han lliurat al Grup de Natura Freixe de Flix  el  premi Sirga d'Or 2014.

Joan Manel AlbiacPresident del Grup de Natura Freixe recollint el premi Sirga d'Or 2014

El premi Sirga d'Or va començar el seu camí l'any 1992, i se celebra bianualment  va néixer amb l'objectiu de premiar en cada edició  a la persona i entitat reprensentativa en  reconeixemen a la  tasca que han dut a terme a la Comarca de la Ribera d'Ebre i que ho organitza  conjuntament el Consell Comarcal i el Centre d'estudis de la Ribera d'Ebre (CERE).

 Aquest any els premi han recaigut a l'entitat Grup de Natura Freixe de Flix i  a la persona a la llevadora Pepita Grange de Mora d' Ebre.

A l'acte han assistit diverses personalitats de la nostra Comarca, entre altres el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre Jordi Jardí, i el president del CERE Josep Antoni Collazos,.

Joan Pinyol  i la  Pepita Grange

Joan Pinyol, J. Antoni Collazos i Jordi Jardí

També hem de destacar la presència del Sr. Joan Rigol que va ser  Senador, Conseller i President del Parlament de Catalunya, i actualment   President del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Jordi Jardí, Joan Rigol i Josep Manel Albiac

Felicitem al Grup de Natura Freixe

 per aquest premi

 i per la feina que desenvolupa a la nostra població.

Coherent, excepcional i generós

Coherent, excepcional i generós  

Qui m’ha llegit durant aquest mes de novembre, podrà intuir la satisfacció, que sento a hores d’ara, de la proposta del full de ruta del President presentat ahir a la conferencia  a l’ auditori del Fòrum. L’enquesta del Punt Diari a les sis del matí d’avui deia que el 74.8% la proposta és molt bona el 13.4 % bona, regular un 1.74%. i només 8.4% la qualificaven de dolenta. Suposo que aquets que la qualifiquen de dolenta deuen d’esser dels de la majoria de catalans que no volen la independència que tant insisteixen el PP Podemos i Ciutadans. Aquests percentatges     diuen a les clares que els problemes dels ciutadans de Catalunya son atesos i son els resultats d’un incompliment sistemàtic dels governs de Madrid de l’Estatut d’Autonomia y no a altres problemes que diu el sr. Rajoy un cop haver escoltat, suposo, la conferencia del President Mas.

El primer pas va començar amb la convocatòria de   les eleccions del 2012, quan el President i candidat a la reelecció va demanar a la ciutadania, una majoria absoluta per portar el programa del   procés sobiranista a bon terme. Potser pels recels del ciutadans no s’ho van creure del tot i  no li van donar la majoria que demanava però amb les dificultats d’una majoria simple que comporta governar, lligat a la crisi i els pals a les rodes des de Madrid, s’ha tirat endavant el procés i ha demostrat tenir un alt nivell polític creïble, responsable amb les seves promeses i coherent en cada pas donat.

Durant aquest mes alguna gent també ha recelat de l’èxit de la participació del 9N, i temia que no s’aprofités en del procés en benefici propi i de partit. Contundent: Un cop aconseguit l’Estat de Catalunya, es retirarà de la vida política i ha anat més enllà si per aconseguir-ho cal tancar la llista està disposat: generós    

Una candidatura, en la que els partits hauran de deixar el protagonisme a banda com un acte de servei al país per aconseguir l’objectiu fixat. Han de donar pas a persones representatives de la societat civil, especialitzats en totes les matèries que calen per fer les estructures d’Estat i treballar per la futura Constitució catalana, amb una única condició de que totes les persones que surtin diputades, acceptaran no repetir en les eleccions següents, excepcional .

Cal doncs que hi hagi una unitat per obtenir una majoria absoluta amb un percentatge molt ampli perquè evidencií al mon que Catalunya vol ser un Estat. Caldrà continuar picant pedra, però la gent al costat d’un govern unitari som capaços de fer una obra que podria signar el mateix Gaudi.

Ramon Sabaté Montagut 26 de novembre 2014

Una primera evidencia

Una primera evidencia

Ja sé que els resultats de les enquestes a aquest país no resulten ser massa fiables, els votants a l’hora de la veritat pensen més amb el cap que amb el cor, però si que et donen tendències. Al cas d’avui no és important, doncs que 10 o 15 escons siguin posats a un cistell trets d’uns altres, quan l’objectiu principal dels cistells és el mateix, no afecta al resultat. però  serà el tema de reflexió d’avui.

Una enquesta recent feta després del 9N dona els següents resultats:

33 escons a CiU,

32 a ERC

20 a C’s

15 a Podemos 

10 a ICV-EUiA 

9 al PSC, 6 al PP

6 a la CUP

Si la majoria absoluta és de 68 escons, resulta evident que ni CiU, ni ER ni per separats ni junts tindrien la majoria absoluta per poder governar amb comoditat una legislatura amb molta feina, amb moltes dificultats afegides i un govern de Madrid que no amollarà en posar tants pals a les rodes com pugui. Com tampoc la obtindria  la  coalició  que pretén la CUP amb ER i  ICV-EUiA

En canvi, Com deia en anteriors escrits, una llista única dels partits que van estimular i clarament van recolzar el 9N, com CiU, ER, ICV-EUiA i CUP la cosa és molt diferent i beneficiós per  si cal passar l’escombra per algun departament de l’Administració, fer dissabte per regenerar una democràcia amb profunditat i rascar vots del nou partit  Podemos, que diu que te l’objectiu de aquestes reformes i  no està per la independència. Estic segur que la coalició d’aquest partits podrien superar el 70% dels escons, xifra prou evident on demostraria que la majoria dels catalans estem per un Estat nou i taparia moltes boques.

Ramon Sabaté Montagut 21 de novembre 2014

Noies i nois! Això grinyola

Noies i nois! Això grinyola

Quan un Estat te algun o alguns dels cinc poders que és des contradiuen, és superposen, se incriminen, discrepen en públic, acompanyat per l’aflorament de corrupcions, d’interessos històrics, vol dir que alguna cosa no funciona. Si a més hi ha comissaris de la  Unió Europea que avisen de que s’ha d’escoltar a la gent. No t’enroquis i mira de donar-li la volta. Si també la premsa internacional opina i és fa ressò de tot el que passa. Espanya per credibilitat a reu del mon

Quan era jove, el Poder d’Internet no  existia però si havia el Poder Militar, que ordenava als altres quatre com ara ho fa el Poder Executiu. Bé doncs el general Jaime Dominguez Buj, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de Terra, que com no podia ser l’altra manera està a les ordenes de l’executiu però que és un estament  a tenir present, amb les seves declaracions, a la Moncloa, no els hi ha caigut gents de be i fins i tot el PSOE exigeix al ministre de defensa  Moranés que el faci rectificar. Els hi dol que hagi dit “ Cuando la metròpoli se hace débil, se produce la caida “. Quan un comandament, és curt, mediocre, dèbil, titella, inútil, irresponsable, estúpid, poc dialogant, no sap discutir ni debatre arguments, etc., com don Mariano, ha de manar despòticament  emparant-se sota qualsevol excusa.

 Si es paressin a pensar de que s’han trencat els ous per fer la truita, que no massa gent volia, ha estat   per una mala visió política dels tres poders. L’ Executiu, Legislatiu i Judicial quan a la metròpoli  manava el sr. Zapatero, tot aquest enrenou no s’hagués muntat. Que va fer aquest cap de govern?  Pues, retallar tant com va poder l’Estatut que el tripartit li va presentar amb el suport com no podia ser d’altra manera de ciu. Va tenir l’oportunitat d’or per posar aquí pau i allà gloria. No contents amb tot això han anat estirant tant la corda que inclús no compleixen amb els acord   de l’Estatut i legislen de forma que puguin també retallar competències autonòmiques. I que ha passat? Doncs que han violentat i radicalitzat tant a la gent, amb sentiment de país que aquella no massa gent, que deia al començament s’han multiplicat com perquè 1.800.000 persones demanin un Si-SI, amb una participació que per ser una fireta de 2.320.000 persones i a sobre menyspreada. Deu ni do la que  ha desencadenat  als poders de l’Estat espanyol que dona la sensació de que ens empenyen més a fora d’Espanya. No sé pas que diran quan és faci de bo de bo.

Afortunadament alguns mitjanats del quart Poder i menys el quint, no els pot ordenar ni manipular l’Executiu   espanyol i al donar la volta al mon de com fan el ridícul on l’ imparcialitat dels ulls que ho miren, les orelles que escolten i les obres que és toquen, poden analitzar amb fredetat  el sentir d’un poble, amenaçat, oprimit i agredit fins al moll de l’os com també el per què de l’opressor. Que no és d’altra que l’aportació econòmica que fa Catalunya a l’estat espanyol. Si fóssim un sac sense fons, ja ens haurien donat d’independència.  

No sé on ho vaig llegir, podria ser una profecia a curt termini, que això no fet més que començar i a continuació de Catalunya vindria Valencia, Mallorca i País Basc. Això vol dir amics i amigues, que l’Estat grinyola i no aconseguiran aturar la marxa ans al contrari l’acceleraran i despertaran altres comunitats latents.   

Ramon Sabaté Montagut 20 de novembre 2014

Un govern sense oposició

Un govern sense oposició

El dilluns a la nit em vaig anar cap a casa amb la sensació de que tenia que haver participat a l’assemblea  de la ANC, de la mateixa manera que em vaig manifestar  uns dies enrere  a Facebook, defensant l’opció del full de ruta de la candidatura única. Segurament que al no estar associat a aquesta organització ciutadana, que  per les raons obvies d’esser el cap local de CdC, vaig creure que seria incoherent participar en un moviment que per definició és apartidista el que no vol dir que jo no tingui totes les simpaties i de no ser el cap local de cdc hi estaria.  Doncs l’objectiu final es el mateix. Ara penso que potser em van convidar a la assemblea per poder donar-me l’opció d’explicar el posicionament del partit.

Han passat molts anys d’aquell 6 d’octubre del 1934, ara per arribar a la proclamació de l’Estat Català, amb els mateixos arguments d’antuvi, l’escenari és diferent i per tan les maneres de portar-ho a bon fi han d’esser unes altres. No oblidem que desarmar tot l’entrellat i transformar-lo per tenir un nou Estat modèlic. Serà un treball enrevessat, feixuc, ple de dificultats i paranys on cap partit n’ha de sortir ni cremat ni triomfador, sinó que sigui la participació de la gent identificada amb el projecte d’un Estat nou la guanyadora del procés. 

Amb aquestes principis, la millor opció és la d’una llista única, que de segur sortiria guanyadora, formada per experts i tecnòcrates de vàlua contrastada a nivell mundial, per poder treballar en les dos besants:

Perquè governi i gestioni els serveis, amb la confiança dels partits sobiranistes,                    donaria placidesa a la governació

I que puguin poder posar més energia i treball al procés constituent del nou Estat.

L’altra cosa és qui hauria d’anar al davant d’aquesta llista, lidera-la i coordinar-la, però parlant la gent s’entén.

No se ens està permès fer demagògia ni donar la sensació de divisió al davant de les opcions unionistes i federalistes que aprofitarien qualsevol discrepància per fer-ne un castell i intoxicar a la gent per dividir-nos. El caire que pren la querella contra el President de la Generalitat, és una mostra de que van a per totes. Nosaltres també i d’haver un govern mono color  donaria peu a sumar a la gent del SI-NO i donar confiança a la ciutadania de que no hi ha grups politics que van darrera solament del poder. M’entres no tinguem la independència, el partits sobiranistes hem de fer pedagogia per convèncer a tots aquells que encara dubten de que  el millor per tots és tenir la  independència.

Els resultats de les eleccions municipals del maig del 2015 donaran la radiografia de la força de cada partit i desprès per força tindrà que haver un acostament dels partits sobiranistes, doncs ningú voldrà governar i a l’hora liderar el procés de transició, sense una majoria absoluta. El desgast que proporcionaria el mantenir governant Catalunya amb aquestes circumstancies i a la vegada elaborar una transició seria molt forta i nomes estaria a l’alçada dels molts valents o dels irresponsables  i no podem sortir al balcó de la Generalitat com fa vuitanta anys enrere.  

Ramon Sabaté Montagut 19 de novembre 2014

NO!! Senyor ministre

NO!! Senyor ministre

No, senyor Fernandez Diaz, a vostè no li està be tenir una portada al diari ABC amb el titular com el  que l’acompanya a la fotografia a tota portada. 

Des de els tres anys vostè a viscut a Barcelona, ha estudiat i ha viscut sempre de la política, ocupant càrrecs importants. 

Sap de ben segur com som els catalans.  

Aquesta portada és per denunciar-la per apologia a la violència. Em sap greu com catòlic que vostè membre del Opus Dei, que hauria de donar més exemple, se’n surti  de la doctrina cristiana que de ben segur no li va ensenyar el prior del convent de les Carmelites Descalces de Maluenca.

No ha d’haver fractura social per part dels partits que defensen una sobirania per la mal tractada Catalunya i menys que pugui haver risc de frustració independentista per generar en violència. Quan des del seu ministeri han passat per alt estos dies coses com:

     1,-  Els diners de l’alcalde Trias a l’estranger. No ha rebut cap explicació ni disculpa

     2.-  l’Atac cibernautic a serveis importants de la Generalitat, sobre tot al que afecta a la              sanitat

     3.- El seguiment per part de la policia nacional als fiscals de Catalunya supostament                 posicionats sobre el dret a decidir.

     4.- La indiscriminació entre un noi seguidor de la Penya Joventut de basquet de                          Badalona a Saragossa per portar una estelada i els militars que van cremar  una                  bandera catalana a la Costa Brava.

    

5.- Legalització d’un grup feixista el mateix dia que donaven ordre al ministeri fiscal que              denuncies al president Mas i al seu govern.

No seguiré, que ni hi ha un fart. I sap per què? Perquè no caurem en la provocació que vostè i els de la seva camada estan fent. Estem tan al tocar de la il·lusió de tenir un estat propi, tants anys esperant que no caurem al parany que ens posen. Hem de continuar donant un exemple de democràcia a tot el mon, que l’estem emmirallant que vostès els ha descol·locat.

Per acabar senyor Fernandez Diaz. Hi ha un refrany que diu. “ no és més net qui més neteja sinó ho és el qui menys  embruta “ Doncs. No embruti si us plau i ho faci saber als seus companys de govern    

                                                                        Ramon Sabaté Montagut 18 de novembre 2014

El Regidor de CiU a Flix Sergi Fernàndez s'incorpora al consell directiu del COPATE

La Ribera d'Ebre s'adhereix al COPATE, sense residus i sense el suport d'ERC

MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre). El ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha aprovat, adherir-se al nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre COPATE, en els vots ERC en contra.

En declaracions en aquest sentit, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, ha volgut remarcar que malgrat adherir-se al COPATE, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre continuarà reivindicant que en futures ampliacions de la Reserva de la Biosfera, s’incloguin els set municipis nuclears i més industrialitzats del nord de la Ribera d’Ebre que van quedar exclosos; és a dir, Riba-roja d'Ebre, la Palma d'Ebre, Flix, Ascó, Vinebre, la Torre de l'Espanyol i Garcia. 

En aquest sentit, el ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va acordar incorporar al consell directiu del COPATE a l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol, i també dos representants dels municipis que estan exclosos de la Reserva de la Biosfera, el regidor de CiU a Flix, Sergi Fernández, i l’alcalde de la Palma d’Ebre, Gil Martí. Des del grup del PSC, s’ha escollit la regidora de Flix, Noèlia Colomines com a representant al COPATE.

http://lamarfanta.blogspot.com.es/2014/11/la-ribera-debre-sadhereix-al-copate.html

Hem perdut la por, un pas més endavant

Hem perdut la por, un pas més endavant

Si, s’ha perdut la por a  l’Estat espanyol, per els resultats del diumenge 9N, per les seves mentides, per  la seva arrogància, i altivesa, intolerància, incoherència a la realitat viscuda d’un dia immemorable per la ciutadania.  Menyspreant  la participació però a l’hora obligant al poder Judicial a fer la feina bruta i sense arguments que està provocat discrepàncies dintre dels seus membres . Al davant de tot d’això la gent menys interessada amb l’estat propi però indignats per aquest acost , han aplaudit la desobediència s’han cabrejat  i quan uns mansos es cabregen  es tornen més radicals augmenten l’autoestima i a més els hi ha generat il·lusió anar cap un estat més just i al servei de tots.

El govern de l’estat han quedat desconcertats, i indignats segurament perquè la premsa internacional ha catalogat el 9N de modèlic i d’un alt civisme, a exercí el dret democràtic  de la votació. Deixant-los descol·locats i sense respostes. S’han fet ressò des de The Economist, The Guardian, Daeutsche Wele, El Publico portuguès , Bloomberg, Le Figaró, etc., que no han parat d’avisar al govern espanyol que deixi fer el referèndum els fan anar a remolc dels esdeveniments.  Fins i tot les cares que posaven  els “palmeros” de Lopez de Santamaria, al senat,  durant la batalla dialèctica  amb Josep L. Claries al dia següent , donava a entendre que molt convençuts no estaven, aplaudien perquè així els hi havia manant.

Ha valgut la pena superar la cursa d’obstacles que hem tingut, per d’humiliació  que ha patit el PP i el cisma creat al partit, amb lluites internes, acusacions i retrets, dintre dels FAES, VOX, LES, El Mundo, 13TV  i vulguem-ho arreglar els articulistes salva pàtries espanyols, encara obren més les ferides. No només el PP els hi ha creat maldecaps. El PSOE que a corre-cuita està muntant una ponència del seu congres de canvi de Constitució però continuen sense referendar la necessitat de fer un referèndum a Catalunya, poc federal i gents convençuts, sembla ser que serà la seva tercera via. La fredor de Podemos ara convertit en partit, no dona massa garanties que estiguin tampoc per el referèndum, clar una cosa és anar per lliure i l’altra tenir la possibilitat de que és pugui governar.  

El total desconcert de l’estat espanyol, culminarà amb el ridícul més espantós, el dia que es convoquin eleccions plebiscitàries i aquí, s’ha de notar una ferma unitat de la gent que volem la independència i la dels partits que la tenen com objectiu    

Ens voldran fer perdre aquesta il·lusió durant la transició, No ho han de aconseguir, però hem de avisar a la ciutadania que per guanyar la votació no es podrà  córrer i segurament alguna cosa perdrem pel camí. Els guanyadors d’una guerra també tenen pèrdues. No oblidem que de moment l’aixeta dels diners per pagar els serveis, la gent i els proveïdors està a les mans de  l’estat espanyol. Les negociacions no seran planeres i caldrà que gent reconeguda es posi al davant i aconsegueixin un aterratge suau, sense violència que no donaria legitimitat al proses. No hi haurà divisió entre els ciutadans per què, qui no vol un estat de dret, de cohesió social, democràtic al servei de les persones, innovador en canviar tot allò que no funciona ? . Crec que ningú

Ramon Sabaté Montagut 14 de novembre 2014

Una altra trava que...

Una altra trava que...

... Ens afecta als jubilats i als treballadors en general. Avui acaben de donar l’índex del IPC i com sempre Catalunya és més alt que a la resta d’Espanya,  al mes d’octubre ha pujat un 0,4 % i l’interanual està a 0,1% mentre que a Espanya està al -0.1 %

A Catalunya teniu un nivell de vida més alt que la resta de l’estat espanyol, els preus son cars i a d’hisenda estatal es paguen més  impostos que els de la resta. El dèficit fiscal que arrastrem des de quan érem regne consort amb Castella i per les guerres hem arribat a ser colonitzats i oprimits. Xavier Sala Martin sol dir a moltes conferencies, sobre el tema “ Hi ha països com els  Estats  Units no es paguen pocs impostos i a canvi obtenen pocs serveis. Hi ha altres com Suècia que paguen molts impostos i reben molts i bons serveis. En canvi a Catalunya el fenomen és insòlit, s’han de pagar molts impostos per els serveis que tenim”  

   

Els jubilats catalans que ens revisen les pensions en funció del IPC espanyol, perdem poder adquisitiu mentre que a Extremadura per exemple que el nivell de vida es més baix, els preus més barats i els impostos més baixos milloren la qualitat de vida.

Si fóssim independents com les pensions es paguen amb els diners que cotitzen els treballadors en actiu cada mes, com la taxa d’ocupació a Catalunya és la més alta d’Espanya i el salari mig és més alt, de fet es pensions i les prestacions socials és podrien millorar. I com les revisions de les mateixes es farien en funció de l’IPC català, no és perdria poder adquisitiu.

En definitiva Catalunya contribueix a les pensions de l’Estat espanyol, NO a la inversa com ens volen fer creure. Per tan aquesta trava que ens afecta als jubilats és salva amb la independència.   

                                                                       Ramon Sabaté Montagut 14 de novembre 2014

Qui ens posa traves ? i per que? (1)

Qui ens posa traves ? i per que? (1)

Durant uns dies em dedicaré a explicar dintre de les meves limitacions quins problemes tenim i que poden empitjorar per el sol fet de voler construir un país més just, més  per a tots els qui som catalans, als que hi viuen, els qui viuen a fora i també aquells que hi  treballen perquè entre tots ho farem possible.

No serà bufar i fer ampolles. Ens hem de preparar, conèixer els nostres punts fors i febles, quins son els nostres enemics reals, i qui  és mou entre bambolines,  “l’establishment”. Si saben com actuen podem posar-hi les medicines adients per solucionar  els problemes que ja us avanço. Aquestes medicines hauran d’esser imaginatives i enginyoses   

L’altre dia a la conferencia que va fer Ferran Bel, ho vam penjar a Parlem-ne-Flix aquella mateixa nit, va explicar que el deute d’Espanya és molt elevat i la sortida de Catalunya suposaria un gran problema d’Estat perquè la pèrdua dels 16.000 milions que aportem els pujaria l’endeutament. Però ara com el govern espanyol ni compleix en les aportacions que mana l’Estatut. La Generalitat necessita una finançament addicional i ha d’endeutar-se per poder complir en tots els serveis transferits però com  resulta que el deute català esta recolzat per el govern espanyol a través del Fons de Liquides Autonómica, pues ja la tenim armada.

Després que el president Mas signés la convocatòria de participació del 9N, automàticament la Fistch Ratings España, és l’agencia de qualificació creditícia, i va posar en vigilància el deute de Catalunya i de d’Institut Català de Finances.  A demès amenaça que col·locarà el deute català a  un pas del bitllet  escombraria i alerta als inversors internacionals que no comprin bitllets catalans per el problema entre els dos governs el català i l’espanyol.

Acabo d’escoltar al Sr. Rajoy deien que ajuda a pagar les factures de la Generalitat quant precisament hem d’anar a la deute. Quina barra!!. Com deia ahir en Josep Lluis Claries  som ciutadans i no súbdits. Afegiria que han passat segles i tampoc som babaus .

Aquesta agencia te en aquest cas una imparcialitat dubtosa per interès  del seu negoci.  Per que? Doncs es qui assessora als inversors internacionals que posen al mercat els bitllets del deute del govern espanyol i si Espanya per a Catalunya  deixà de rebre els 16.000 milions amb la qual cosa augmentaria el deute de l’Estat espanyol i segurament es convertirien en bitllets escombraria, que els hi faria pujar més el deute

Caldrà que els economistes de talla dels partits sobiranistes siguin imaginatius i creïbles per solucionar aquest problema  i les agencies de qualificació creditícia canviïn de parer.

                                                                                      

Ramon Sabaté Montagut 

13 de novembre 2014

Desprès dels percentatges els números

Desprès dels percentatges els números

Al final del reconta i a falta d’aquells que per diferents motius no van poder votar el diumenge i ho fan a les seus de les Delegacions del Govern, que si han de modificar els resultats serà a favor del SI SI, a no ser que des de Madrid manin anar al vot exprés per maquillar el resultat del NO. Espero no donar pistes no sigui que s’ho repensin, que no serà pas, doncs Parlem-ne-Flix no crec que la tinguin com a pagina dels favorits. Com veureu per els raonaments que hi faig.  

Votants: 2.305.290

SI-SI:      1.861.753    el  80.76 %

SI-NO        232.182    el  10.07 %

NO             104.772    el    4.54 %

SI                 13.140    el    0.57 %

En blanc       22.362   el     0.97 %

Nuls              71.234   el     3.66 %

Els partits en contra de la participació ciutadana del 9N s’han pres moltes molèsties tornant als discursos de la por, a les amenaces, de la intolerància, les denuncies al TC a la fiscalia, etc., per tractar-se només d’una costellada i voler fer creure  que els resultats no serviran per a res, pues mira per a on, la gent que no és babau i fa els seus càlculs casolans les ha fet servir per traure  les seves conclusions

1.- La gent que vam votar per del SI-SI  venim a ser els mateixos que va estimar la policia urbana a la manifestació del 11 de setembre a Barcelona

2.- La gent del NO que va voler expressar-se a les urnes va triplicar el nombre de persones que el 12 d’octubre a la plaça Catalunya. Lo que vol dir que les altres dos parts no eren ni del PP ni de C’s

3.- A les eleccions del 2012, legals, amb el cens i apoderats i interventors a Catalunya va haver una participació que vorejava el 70% i la suma de vots obtinguts per  PP + PSC + ICV-EUiA + C’s va estar de 1.630.000 un 15% menys que les obtingudes per els partits del SISI. Imaginar-vos com hauria estat fer-les amb totes les taules i col·legis electorals

4.- Que el PP governant amb 10.800.888 vots de 47.700.000 digui que la votació 2.305.000 sobre 7.000.000 ha estat un fracàs, que s’ho facin mirar

5.- Que mitjans com Bloomberg, the Guardian, etc  diguin que la consulta va estar un èxit i reclamin negociar i  instin a Rajoy a pactar un referèndum és una bona noticia

6.- Que el PSOE digui a Rajoy que “España no se defiende a base de querellas” alguna cosa vol dir, però no podem esperar que Sanchez sigui president d’Espanya.

Avui he llegit un article de Marta a Rojals a la Vila Web m’ha fet gracia perquè deia que cada dia hi ha més independents sense retorn que nous dependents sense retorn i que l’ inacció del govern genera més independentistes 

Ahir al Senat la cara d’odi de la Soraya de Santamaria interpel·lant a Josep lluis Claries que ha tingut una destacada actuació, deia molt clar quin grau de frustració te el govern

                                                                                      

Ramon Sabaté Montagut 12 de novembre 2014