Amb un anterior article que vaig publicar a la Veu de Flix, deia, que trobava a faltar un partit centrista a la pell de toro com la que va lidera en Miquel Roca, amb l’operació reformista fundada l’any 1984 i que va tenir la gran davallada a les eleccions del 1986, per no haver superat el 0.96 %. Un partit frontissa potent entre el buit que hi ha entre PSOE i el PP, manca. Doncs no queda cap altra alternativa als demòcrates que la de optar per l’abstenció, o votar en blanc o algun dels partits majoritaris, sense voler. Crec que un partit centrista fort fa falta a l’estat Espanyol, on no hi han partits nacionalistes establers, més endavant explicaré la definició de partit nacionalista dintre d’un Estat. Malgrat la proliferació a totes les comunitats autonòmiques de grups de caire nacionalista, ciutats com Leganés, Burgos, Aviles i fins i tot hi ha El Partido del Oso y el Madroño. Amb aquets llocs encara incipients cal un partit fort centralista. Ah! i ull!. La nova Llei electoral que estan pensant fer els dos partits majoritaris en podem sortir escaldats, tots els nacionalistes. Ah! i també parlen de modificar la Constitució.
Espanya es un Estat format per diferents països des de fa quasi mil anys, que uns tenen moltes més diferencies que altres, segur, i que podríem resumir els seus anhels recordant aquells pamflets dels comuneros per els anys 1520-1522 “ Tu, tierra de Castilla , muy desgraciada y maldita eres al sufrir que un noble reino como eres, seas gobernado por quienes no te tienen amor” . Això es extrapolable a totes les comunitats que formen l’Estat. Un altre exemple, de Galicia. El origen de la seva gent ve dels suevos i fins l’assamblea de las Irmandades de l’any 1918, no ho van tenir clar, “Teniendo Galicia todas las caracteristicas esenciales de nacionalidad, nosotros nos nombramos de hoy i para siempre, nacionalistas gallegos, ya que la palabra regionalismo no recoge todas las aspiraciones”
Però primer expliquem perquè els partits nacionalistes son partits centristes, com deia al primer paràgraf. Tots els nacionalismes han de tenir un pensament transversal que aglutinen totes les ideologies, no poden ser exclusius de ningú, com no pot ser d’altra manera, perquè els qui els uneix son les costums, tradicions,forma de expressió, tot el que el territori te de comú. Son fruit del naixement de la classe burgesa a finals del segle XVIII que la revolució industrial va escampar els seus objectius per tota Europa per el segle XIX. Conseqüència d’aquesta revolució burgesa van estar el desmembrament del gran imperi Austro-Hungaro, que va fer possible la aparició dels territoris diferenciats. Quedava encara l’imperi dels tsar, que van mantenir a tota costa els bolxevics fins que van poder. Han quedat alguns pobles sense resoldre i per tant sense estat, com el nostre. Catalunya
Si analitzem el potencial de votants que podria tenir els partits nacionalistes amb més de dos milions de vots mínim, i un centralista a reu de l’Estat, que podrien disposar de mes de milió i mig de vots en base al números de les darreres eleccions generals, per aconseguir aquesta frontissa, ens sortiria més o menys així,( no crec que sigui d’interès descriure aquí tot el procés de avaluació que he fet). La relació de les forces donarien el teixit real de l’Estat.
Les comunitats de, Asturies, Cantabria, Castella la Manxa, Castella Lleó, Extremadura,La Rioja, Madrid i Murcia. Tenen un potencial per tenir una força important d’un partit de centre
A les comunitats de: Andalusia,Aragó,Balears,Canaries,Galicia, Navarra i País Basc, els partits nacionalistes si reforcessin les seves polítiques, podrien obtenir majories amplies.
A les comunitats de Ceuta, Melilla i Valencia o veig difícil
Així s’aconsegueix que el Congrés representi la voluntat de tota la gent de l’Estat, i no faria falta el Senat, que entenc que es símbol de submissió al Reialme d’Espanya, oi?, que amb la tapadora d’esser la cambra equilibrada per les diferents nacionalitats, no és més que una sangria per la tresoreria que paguem entre tots
A Catalunya l’he fet un paràgraf apart del llistat anterior, perquè el nostre nacionalisme ratlla quasi la independència davant de tanta gent que no ens estima com deien els “comuneros” ,per aprofita el que ja he dit abans i no posar en boca d’un segador, que ho faria més sospitós, allò de que no ens estimen . Però es possible aconseguir la independència? No cal abans de veure si es viable?, etc... Ara com ara el meu parer es que no és possible. Un país sense recursos naturals. Dintre d’Espanya que està dintre de la Comunitat Europea que a la vegada està dintre de la zona euro. La globalització. Les empreses mes importants que treballen a Catalunya, tenen la seu al Madrid etc... No estem en les condicions més optimes d’aconseguir-ho i apart als vots catalans del PP, PSOE, i C’s ( 62.46 % ) s’afegirien altres partidaris minoritaris FE,PCPE,DN,E-2000,AES,FA, etc ( 0,23 % ) i potser no tant minoritaris, IU i UPYD ( 5.09 % ). que no estarien d’acord en pujar els impostos per sostenir la burocràcia que comporta un estat independent. El pitjor és que ells, els partits majoritaris, ho saben. Per això, ¡ No caiguem amb la temptació! dels predicaments d’altres partits que demanen l’abstenció. Son gent que fugen de tenir responsabilitats, son covards, però a canvi si volen gaudir a base d’uns seguidors incondicionals de tenir la seva poltrona per fer demagògia i apologia, de tot allò que a la gent ens agrada escoltar, posar pals a les rodes a aquella gent que sí vol solucionar els problemes de tothom envers de cercar la poltrona per viure d’històries. Perquè les interessa allò seu que no convé a la comunitat a qui diuen que representen.
Així que hem de lluitar per Catalunya des de dintre amb les normes de joc que hi ha, abans de que la nova Llei electoral ens les canviï perquè ens podin i escapcen encara més el nostre país. Hem d’intentar reduir aquest 28.81% d’abstenció, els 1.54 % de vots en blanc i esgarrapar vots dels partits majoritaris a favor d’opcions nacionalistes responsables, i poder incidir amb una política més autonomista a que tenim dret i no ser convidats de pedra al Congres on es remen les cireres i els pressupostos
El problema del bipartidisme, es dona quan és el cas, com ara, que un partit el PP no es mereix guanyar perquè la crisis que tenim va començar amb ells i l’altre partit PSOE es mereix perdre, per no redreçar el sistema financer i estar més pendent de defendre els privilegis d’alguns dels seus militants incrustats a la gran quantitat de estaments burocràtics, de l’Estat, en compte d’actuar per el be comú.
La solució està en aconseguir uns partits nacionalistes forts a les autonomies històriques i un partit centrista a la resta, coherents amb les necessitats que té Espanya i siguin la frontissa, que faci que les decisions siguin més justes per tothom. Com sempre arribem tar, encara que es celebressin per els voltants de Sant Josep. La traca seria igual i la cremà també. Quan s’hauria de cremar molt. Que hi farem!!. Però que no quedi per no sigui dit.
Ramon Sabaté i Montagut
agost 2011
