ELECCIONS 25 NOVEMBRE
- Catalunya seria un estat perfectament viable econòmicament atès que, anualment, tindria uns guanys de 13.617 milions d’euros.
- Catalunya, en el cas que fos un estat, seguiria formant part de la Unió Europea i la seva moneda seria l’Euro.
- Tant les pensions dels jubilats com les pensions d’atur estarien plenament assegurades.
- En relació als ajuts agraris, Catalunya encara disposaria de més recursos per tal de dedicar-los a aquest sector
- El procés de creació de l’estat propi es desenvoluparà amb gran pulcritud democràtica, amb àmplies majories i de forma plenament pacífica.
2. Argumentari: a) Seria viable econòmicament?
Catalunya seria un estat perfectament viable econòmicament. Pel sol fet de constituir-se com a estat, Catalunya tindria uns ingressos addicionals de 49.018 milions d’euros cada any, mentre que les despeses addicionals serien de 35.400 milions d’euros anuals. Això vol dir que Catalunya com a estat tindria anualment uns guanys de 13.617 milions d’euros segons les dades de l’estudi Viabilitat de Catalunya com a estat. Anàlisi de la hisenda pública (2011) realitzat per la Catedràtica Núria Bosch i la Professora Marta Espasa del Departament d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona.
Sí, naturalment. Tot i que no hi ha precedents, perquè estaríem davant d'un cas nou i no previst per la legislació europea. L’única realitat realment existent avui és que la UE no preveu mecanismes d'expulsió dels seus membres. Tampoc preveu l'expulsió d'aquella part del territori d'un Estat membre que s'hagi independitzat. El dret internacional estableix que els tractats signats per l'Estat predecessor passen directament a l'Estat successor.
En aquest sentit, tant el President de la Generalitat com el Govern en el seu conjunt, treballaran pel reconeixement internacional de l’Estat català dialogant i negociant amb els principals actors polítics i institucionals europeus.
D’altra banda alguns diuen que si Catalunya no fos membre de la UE deixaria de rebre els ajuts agraris de la PAC i del Fons de Cohesió, i efectivament és així. El que no s’acostuma a dir és que actualment Catalunya és contribuïdor net a la UE, és a dir, paguem més a Europa del que rebem. En altres paraules, encara disposaríem, de més recursos per dedicar-los al sector agrari català.
c) Seguiria tenint l’euro com a moneda?
No hi ha cap raó objectiva ni jurídica ni política que condueixi a pensar que Catalunya es quedaria fora de l’euro, ja que Catalunya seria un país sorgit de la dissolució de l’estat espanyol i, per tant, hereu i continuador dels drets i les obligacions sorgides del Tractat de Maastricht sobre la Unió Monetària.
En cas que Catalunya fos un estat, seria el setè país de la Unió Europea amb una renda per càpita més elevada (28.200 euros) al mateix nivell que països com Dinamarca o Suècia. A més a més, Catalunya seria un dels països amb més capacitat exportadora i més atractiu tant des del punt de vista turístic com des del punt de vista empresarial. Catalunya seria un país ric i motor econòmic europeu i, per tant, el gruix dels països de la zona euro no tindria cap interès en què Catalunya abandoni la moneda única i es repeteixi un cas com el de Noruega, el d’un país ric que se situa fora de l’euro.
d) Estarien assegurades les pensions dels jubilats?
Sí, les pensions dels jubilats catalans estarien completament assegurades.
Si s’entén el funcionament d’aquest sistema de repartiment, és fàcil veure que els jubilats catalans no tenen cap motiu per patir pel futur de les seves pensions, ja que, en cas que Catalunya se separés d’Espanya, ells seguirien cobrant les seves pensions gràcies als diners cotitzats per les persones que estiguessin treballant a Catalunya. El cobrament de les pensions per part dels jubilats no depèn de cap manera de si Catalunya està dins o fora d’Espanya.
e) Estarien assegurades les prestacions d’atur?
Sí, les prestacions d’atur també estarien assegurades. Però el més important és que segurament se’n pagarien de menys perquè hi hauria menys atur.
Una dada: d’eliminar-se tot el dèficit fiscal que avui té Catalunya amb l’Estat, es podrien crear fins a 300 mil nous llocs de treball. A més, si Catalunya esdevingués un nou estat d’Europa, la seguretat social catalana tindria recursos suficients per garantir el pagament de totes les pensions, subsidis d’atur i altres prestacions.
f) Quin procés hauria seguit per arribar-hi?
D’acord amb les paraules del President Mas, el procés de creació de l’estat propi es desenvoluparà “amb gran pulcritud democràtica, amb àmplies majories i, a més, de forma plenament pacífica, convivencial i cívica”.
Per tal d’arribar-hi és necessari escoltar la veu del poble, és per això que es convoquen unes eleccions anticipades on el Govern que en surti té el mandat del Parlament de Catalunya de convocar una consulta prioritàriament dins la propera legislatura. A partir d’aquí s’establiran els mecanismes de negociació pertinents amb l’Estat espanyol per tal de poder-la dur a la pràctica amb plenes garanties i amb unes condicions similars als casos d’Escòcia i del Quebec. En el cas que aquesta via de diàleg no pogués fructificar, el Parlament de Catalunya fixaria el marc legal necessari per emparar el dret de la ciutadania a expressar-se democràticament sobre la qüestió, recorrent, si calgués, a la legalitat vigent a nivell europeu i internacional.
Sense l'exercici de la democràcia directa no hi pot haver legitimitat o raó de ser reconegut. És en aquest procés de transició nacional i exercici del dret a decidir quan s'han de vehicular els contactes a nivell europeu, particularment, i internacional.
Si el procés segueix unes pautes de diàleg raonable entre les parts implicades i d’acords democràticament acceptats per cadascuna d’elles, no tindria sentit que existís cap mena de boicot. No obstant això, i en el cas que aquest eventual boicot s’acabés produint, els seus efectes sobre l’economia catalana serien relativament reduïts.
L’any 2011 per primera vegada les exportacions catalanes van superar les vendes a l’estat espanyol i aquesta és una tendència que s’ha accentuat durant aquest any 2012. Aquest fet demostra que l’economia catalana és cada vegada menys dependent del mercat espanyol i que, per tant, els efectes sobre l’economia catalana d’un boicot per part d’Espanya serien cada cop més reduïts.
Si Catalunya fos un estat, se situaria entres els 50 països més exportadors del món. Amb millors infraestructures i més ben gestionades el nivell exportador de Catalunya creixeria encara més, de manera que amb les vendes a l’exterior es compensarien els efectes d’un possible boicot.
i) Què passaria amb les empreses ubicades a Catalunya?
A dia d’avui Catalunya, amb Barcelona com a capital, és la tercera regió més atractiva d’Europa per a la inversió estrangera segons l’Enquesta Europea d’Atractivitat que realitza cada any la companyia Ernst&Young.
Si Catalunya fos un estat comptaria amb unes infraestructures més potents i disposaria de més recursos per invertir en polítiques industrials actives, fet que no només garantiria que les 4.000 multinacionals que hi ha instal·lades avui a Catalunya no es plantegessin en cap cas marxar, sinó que s’obriria la porta a acollir-ne de noves.
j) millorarien les infraestructures?
Sí, millorarien considerablement. Catalunya tindrà competències plenes en totes les matèries, per tant podrà planificar, executar, gestionar, controlar i rebre la totalitat de les inversions públiques que es duguin a terme en el territori català. S'elaborarà un Pla d’Infraestructures, procurant l'equilibri territorial i la millora de la qualitat de vida dels nostres ciutadans.
k) Com garantiria la cohesió del país?
El president Mas ha afirmat que aquesta transició nacional ha de venir avalada pel suport d’una àmplia majoria de la ciutadania, fet que garanteix que el nucli del país estarà cohesionat. A més, aquesta cohesió es garanteix com ho hem fet sempre. Treballant cada dia, amb respecte per a les idees i orígens de tothom, i sense excloure a ningú.
l) Quina relació tindria amb Espanya?
La relació amb el poble d’Espanya serà de total normalitat i milloraria la relació amb el Govern espanyol al poder parlar de tu a tu i en igualtat de condicions.
Cal remarcar que no hi hauria fronteres físiques, perquè estarem en el marc europeu. És més hi haurà total llibertat de circulació per a les persones, els béns i els capitals. No hi haurà cap tracte discriminatori respecte productes espanyols. Des de Catalunya no ens oposaríem a que hi haguessin conciutadans que optessin per la doble nacionalitat. Per tant canvis pràctics en la relació amb l’Estat no n’hi haurien.
m) Seria possible una intervenció militar?
Una intervenció militar seria contrària al dret de la UE. A l'Estat espanyol se li suspendrien els seus drets de vot a les institucions europees. Tot i que una interpretació al límit de la Constitució espanyola podria justificar una intervenció militar contra Catalunya, políticament seria inassumible. No es pot pertànyer a la UE i utilitzar la força contra un moviment pacífic, majoritari i democràtic.
n) Tindríem assegurats els subministraments bàsics (electricitat, aigua, gas, telefonia, Internet...)?
Sí, sense cap mena de dubte. En ple segle XXI no és concebible que ni a Europa ni al món es deixi aïllat un territori tallant-li els subministraments bàsics. A més a més, a dia d’avui les empreses subministradores ja no són monopolis estatals, sinó que són grans multinacionals de capital provinent de diversos països que no tenen cap interès en perdre els beneficis que els produeix el mercat català.
3. Sabies què?
· Catalunya té un dèficit fiscal que equival a més del 8% del seu Producte Interior Brut. Això suposa que cada any Catalunya paga a l’Estat espanyol 16.409 milions d’euros que no tornen. O el que és el mateix:
1. Catalunya paga 45 milions d’euros cada dia
2. Cada minut que passa Catalunya paga 30.000 euros
3. Cada segon que passa Catalunya paga 500€
4. Cada català paga 2.251 euros a l’any
5. Cada família de 4 membres paga 9.004 euros a l’any
6. Cada català paga 6 euros al dia
7. Per cada 1.000 euros que es recapten dels impostos dels catalans, n’hi ha
430€ que no tornen.
Per donar sentit a aquestes xifres, penseu que:
2. que un hospital val 45 milions d’euros.
Per tant, amb el que perdem pel dèficit fiscal podríem construir un nou hospital cada dia.
·El dèficit que va deixar el tripartit a la Generalitat de Catalunya era l’any 2010 de 8.350 milions d’euros. Com a conseqüència d’aquest nivell insostenible de dèficit, el Govern s’ha vist obligat a aplicar ajustos pressupostaris per eequilibrar les finances de la Generalitat. Si Catalunya disposés d’un model de finançament propi en la línia del concert econòmic, no hagués estat necessari fer cap dels ajustos que s’han fet durant els darrers temps.
· El dèficit fiscal de Catalunya és més de 5 vegades superior al valor de l’estalvi aconseguit a través de les mesures d’austeritat. Aquesta xifra deixa clar, que si Catalunya no patís aquest nivell de dèficit fiscal, no haurien fet falta els ajustos pressupostaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada