Qui són qui divideixen als catalans?

A una setmana vista

El dijous que ve comença la campanya oficialment, realment fa dies que ja hi estem en campanya jo diria des del 27 de setembre i a mesura que passen els dies les agressions de l’Estat i les represàlies fan pujar els tons. Que ningú assenyat de l’Espanya profunda faci ni un petit esforç per entendre els motius de fons de perquè volem la independència, és molt greu
La primera part d’aquesta campanya de “ acoso y derribo” va anar dirigit al President Mas per liderar el procés d’independència des de fa tres anys i al partit que li ha donat suport. Perquè som un perill per l’Estat doncs ha liderat el procés i hem fet entre tots, possible que el 27S surtis guanyador i ara som capaços de portar-ho a terme amb diàleg, negociació i pacte . No han dubtat en desprestigiar-nos al davant de l’opinió publica de tota Espanya. Han externalitzat certes pràctiques judicials utilitzant tots els mitjanats de comunicació abans de comunica-ho als interessats.

 Visca la independència judicial!!

En la segona part han anat més lluny, han arribat a carregar-se l’Autonomia, castigant a tots els catalans per haver escollit els seus representants democràticament. Així només fan que incitar a l’odi per les humiliacions de retardar el retorn de part dels nostres impostos que te l’Estat i els reté i a més ens fa pagar interessos, aquests darrers dies ha estat la retenció del Font de Liquides Autonòmica. El boicot de l’Estat espanyol a la missió comercial de la Generalitat a la Xina. I l’anul·lació de la llei de l’Agencia Tributària de Catalunya. Vergonyós, vegonyos!,

Qui són qui divideixen als catalans?

Crec que aquestes tàctiques només fan que cada cop siguem més forts i fem més pinya.
Davant d’aquestes campanyes orquestrades per introduir la por, els dubtes i la divisió per carregar-se la cohesió dels catalans, no ens podem quedar de braços plegats i no hem de fer cas als adjectius de la cantarella de sempre que ens acusen de victimisme, quan sabem, que cínicament l’utilitzen amb finalitat electoral i de presumit exemplaritzant per demostrar als ciutadans espanyols que el govern te l’aixeta dels diners i mana i ordena, i és reserva l’opció de castigar als catalans per haver escollit els seus representants democràticament, passant-se pel forro els compromisos de la Constitució que tant s’omplen la boca. Nosaltres a la nostra, continuant treballant per veure realitzat el somni dels nostres abans passats.

Els nostres diputats de Democràcia i Llibertat, representants a Madrid no seran ni tant tous ni dúctils com Duran i Lleida que després de quasi trenta anys, vivint a Madrid te la barra de dir que era esclau del partit dominant de la federació. Tots hem anat a cercar, un moment o altre de la vida, feina, i sabem que el que costa és entrar que per sortir la porta sempre està oberta. Sembla que Espanya no vol que sortim, per què serà ? I ja veieu el tracte que ens fan, per això ens apleguem a la porta de sortida per ser els primers.

Ramon Sabaté Montagut

27 novembre 2015