“Una manera de SER, una manera de FER” serà el lema del 16è congrés de Convergència

Per Oriol Pujol “el nostre valor és l’actitud que tenim la gent de CDC, derivada d’una manera de ser i de fer”

El secretari general adjunt de Convergència, Oriol Pujol, i la secretaria de Logística i Actes, Ima Mis, han presentat avui en roda de premsa el lema del 16è congrés de Convergència, que tindrà lloc el 23, 24 i 25 de març a Reus; així com d’altres temes relacionats amb l’organització del mateix.

El lema escollit és “Una manera de SER, una manera de FER”  que per Oriol Pujol reflecteix “un dels principals actius que tenim la gent de Convergència, com som i com fem política” i ressalta “el nostre actiu, la nostra manera de ser i de fer.”

Pujol ha explicat que el congrés, a nivell intern, ja està en marxa:  els delegats estant elaborant les seves esmenes i, a més, aquest cap de setmana es dóna el tret de sortida als congressos territorials, amb els de Barcelona Ciutat i Girona. Pel secretari general adjunt “aquest procés és la confirmació que el congrés es vehicula des de baix fins a dalt” i ha afegit “som conscients que podem fer un congrés amb tranquil·litat, com d’altres no han fet, gestionem diverses administracions, no tenim, pugnes internes i ens podem renovar per avançar, per renovar el partit i fer avançar el país.” 

“El nostre valor és l’actitud que tenim la gent de CDC, derivada d’una manera de ser i de fer” ha afirmat contundent Oriol Pujol “que ens fa exigents amb molt sentit crític, al servei del país i dels catalans, que ens dóna coratge, que ens fa parlar i actuar clar” i ha reblat “ens fa tenir una actitud patriòtica i d’estat.”

Per la seva banda, Ima Mis ha explicat la important presència que tindrà el congrés a les xarxes socials, recordant que Convergència va ser el primer partit polític en tenir pàgina web, al 1995, i que va utilitzar twitter al congrés de 2008. Mis ha exposat dades rellevants sobre la presència a la xarxa de delegats del congrés “dels 1900 delegats, més del 50% tenen perfil a facebook i el 30% a twitter”i ha destacat que “el compte a twitter de Convergència, @convergenciaCAT, té gairebé 1000 seguidors amb el hashtag #congrescdc actualitzat.”

Com a novetat per aquest congrés, s’ha creat una aplicació per a telèfon mòbil Blackberry, Android i iPhone “en dues versions, inicialment només d’ús per als delegats, i posteriorment per a la resta de militants” vehiculada a la web del congrés http://16congres.convergencia.cat. Ima Mis ha volgut destacar la importància d’aquesta eina “ja que permetrà un feedback molt més ràpid, a l’hora de saber opinions i exposar temes.”

Un altre aspecte que ha destacat la secretaria de Logística i Actes és la taula 2.0 que tindrà lloc durant el congrés “on delegats, així com consellers de la Generalitat i alcaldes actius a nivell de xarxes socials debatran el paper de les xarxes socials en la política” .

Notícies

23.02.2012

CiU s’oposa a qualsevol transvasament de l’Ebre i insta el Govern de l’Estat a aprovar un pla de gestió que incorpori el cabal ecològic

Meritxell Roigé recorda a ICV que van intentar la interconnexió de conques i van realitzar, per via d’urgència, una inversió de 22 milions d’euros per transvasar aigua del Segre

Meritxell Roigé, diputada de CiU al Parlament de Catalunya, ha reiterat que “tant el Govern de la Generalitat com el grup parlamentari de CiU s’han oposat a qualsevol transvasament del riu Ebre” i ha instat el Govern de l’Estat a “aprovar, d’una vegada per totes, el pla de gestió de la conca de l’Ebre que incorpori el cabal ecològic al tram final del riu”. Roigé ha recordat que tant el President Mas com el Conseller Recoder s’han manifestat públicament en contra del transvasament. “Ens hem expressat sobradament i tindrem una postura clara que defensem i defensarem davant del Govern de l’Estat” ha afegit.

En el debat d’una Moció al Ple del Parlament, la diputada tortosina ha criticat a ICV per preparar iniciatives “pensant en els seus interessos partidistes i no en el territori” i els ha recordat  que “van ser vostès els que volien transvasar aigua de l’Ebre i que quasi se’n surten”. Roigé feia referència “al transvasament de conques internes que, l’any 2008, va intentar un Conseller de Medi Ambient d’ICV” i “a les estaques que assenyalaven el transvasament”. Un transvasament que no es va tirar endavant per l’arribada de la pluja però que va deixar “uns tubs comprats per vostès quan governaven, i per cert adquirits per via d’urgència, per transvasar aigua del Segre i pels quals el Govern Tripartit va invertir un total de 22 milions d’euros”.

Roigé també ha parlat sobre el canal Xerta-Sènia i ha manifestat el suport del grup de CiU a aquesta infraestructura ja que “permetrà reconvertir i reactivar l’agricultura de les comarques del Baix Ebre i del Montsià”.  A més,  cal tenir en compte que “el Xerta-Sènia és una conducció per on és impossible que es faci cap transvasament perquè el diàmetre del tub es va reduint a mesura que s'allunya del punt de captació”. 

Finalment, ha afirmat que “el Roine pot ser una solució per a Catalunya i també per les diferents regions d’Espanya si elles així ho volen”.

EL CLUB NAUTIC DE FLIX

MILLOR CLUB DE REM DE BANC FIX DE CATALUNYA

El Club Nàutic Flix va rebre a Banyoles, ha on es va celebrar  la II Festa del Rem, organitzada per la Federació Catalana de Rem

el premi com MILLOR CLUB DE REM DE BANC FIX DE CATALUNYA.

Felicitats al Club Nàutic de Flix pel premi merescut.
I sobretot felicitats a tots els esportistes que el formeu, pel vostre esforç i dedicació.
Desitgem que aquest sigui el primer premi dels molts que aconseguireu.

  

Nota de premsa

03/02/2012 14:37 | LIQUIDACIÓ PRESSUPOSTOS 2011

La Generalitat ha reduït un 7% la despesa durant el 2011

La reducció de la despesa arriba al 9,35%, si descomptem el pagament dels interessos del deute 

El govern no comptabilitza com a dèficit els 759 M corresponents a la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut

L’Administració de la Generalitat i el seu sector públic han fet un esforç important per aconseguir reduir la despesa i reequilibrar les finances públiques durant el 2011. Respecte a l’any 2010, la despesa no financera i no finalista en termes SEC ha disminuït un 6,94% que equival a un reducció de 1.858 M, segons les dades provisionals elaborades per la Intervenció de la Generalitat, corresponents a la liquidació del pressupost del 2011. Si excloem el pagament dels interessos del deute, aquesta reducció és de 2.420 M, equivalent a una disminució d’un 9,35% respecte al 2010.

Un dels compromisos pressupostaris per al 2011 era la reducció d’un 10% de la despesa no financera i no finalista respecte a la liquidació del 2010 que havia estat de 26.792,5 M. La despesa prevista als pressupostos del 2011 va ser de 24.112,5 M i, segons les dades de la primera estimació de la liquidació de l’any passat, la despesa realitzada ha estat de 24.943,2M.

La desviació s’explica, entre altres raons, pel fet que moltes de les mesures d’estalvi, inclòs el pressupost que es va aprovar el juliol, no es van començar a aplicar fins a mitjan de l’any passat. Per tant, una bona part dels seus efectes es veuran al final del 2012 quan s’haurà consolidat aquest esforç. El pla de reequilibri pressupostari del govern s’ha expressat sempre en un termini realista de dos anys. Els pressupostos per al 2012 que s’estan tramitant al Parlament han de servir per culminar-lo.

La despesa del Departament de Salut significa el 40,32% de la despesa en termes SEC de tots els departaments de la Generalitat i el seu esforç d’austeritat ha estat important. Per primer cop s’ha aconseguit baixar la despesa. En termes SEC i incloent les entitats que en depenen, s’ha reduït en 706 M respecte al pressupost liquidat del 2010. Tot i això, la desviació pressupostària ha estat de 582 M. Donat l’evident esforç dut a terme cal posar èmfasi en la necessitat d’una major cooperació regulatòria del govern central, de qui depèn el marc normatiu, per controlar la despesa.

Pel que fa a la resta de departaments, la despesa imputable també s’ha aconseguit reduir i la desviació de la despesa no financera i no finalista de la resta de departaments ha estat de 213 M, segons les dades provisionals.  

Ingressos

Segons les primeres estimacions, la Generalitat va ingressar 18.731 M en concepte d’ingressos a càrrec de recursos generals durant el 2011. Es tracta de 178 M menys del que es preveia en el pressupost inicial del 2011.

Els ingressos provinents d’impostos propis i cedits han estat 2.290 M, una xifra molt pròxima a la que va preveure el pressupost inicial que era de 2.288 M.

Les bestretes del model de finançament han arribat segons estaven previstes. Es tracta de 15.407 M. En canvi, en un exercici notable de deslleialtat, l’anterior govern espanyol no va transferir els 759 M corresponents a la Disposició Addicional Tercera i que estaven garantits per l’Estatut d’Autonomia, acordats a la comissió bilateral i incorporats als comptes de l’Administració General de l’estat de l’any 2011. El govern de la Generalitat no es fa responsable d’aquesta deslleialtat i comptablement no ho considera dèficit propi.

La situació del mercat immobiliari i la decisió de la Generalitat de vendre els seus actius en condicions de mercat i amb el màxim respecte pel patrimoni dels ciutadans de Catalunya, ha fet que no s’hagin ingressat en l’exercici 2011 els 200 M que es van preveure als comptes per la venda d’immobles de la Generalitat. No obstant això, la venda d’actius es farà en l’exercici 2012. 

Dèficit

El dèficit del sector públic de la Generalitat, en termes SEC, segons les primeres estimacions de la liquidació del pressupost, és de -6.687 M. Això equival a un 3,29% del PIB català. Es tracta d’un 0,63 punts més respecte a l’objectiu que fixaven els comptes del 2011 però 0,93 punts menys respecte a la liquidació del 2010.

02.02.2012

El Parlament Europeu vota en contra dels privilegis de Barajas en els vols internacionals

També vota a favor del federalisme fiscal com a model d’eficiència econòmica, a través d’una esmena conjunta de CiU, ERC, ICV, PNB, SNP (Escòcia) i N-VA (Flandes)

El Ple del Parlament Europeu ha aprovat avui per àmplia majoria els seus informes anuals sobre política de competència i política impositiva de la UE. En aquests informes el Parlament Europeu ha donat suport públic a dues posicions polítiques que generen un ampli consens en la societat catalana, però que topen amb l’oposició constant dels dos grans partits espanyols. D'ara endavant, la Comissió Europea haurà de tenir en compte aquestes recomanacions de bones pràctiques en les seves futures legislacions.

0. Avui ha estat aprovada per àmplia majoria del Parlament Europeu una esmena de l’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa en el "Competition Report". En ella es demana a la Comissió Europea que“asseguri que no hi haurà preferències, en els tractats bilaterals entre països de la UE i països de fora de la UE, per un aeroport concret enfront d'uns altres”. 

Tremosa ha explicat que “aquests tractats, en el cas d'Espanya, obliguen a  tots els vols passar obligatòriament per un determinat aeroport”. També ha detallat que, “segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona de l'any 2009, Espanya manté en vigor fins a 23 tractats bilaterals que discriminen l'aeroport del Prat en benefici de l'aeroport de Madrid-Barajas”.

0. El Parlament Europeu també ha donat suport, per 516 vots a favor, 113 vots en contra i 8 abstencions, al Federalisme Fiscal com a forma d'organització que augmenta la responsabilitat fiscal de les regions i la seva eficiència econòmica. L'esmena va ser presentada conjuntament pels eurodiputats de CiU, ERC, ICV, PNB, SNP (Escòcia) i N-VA (Flandes).

 Federalisme Fiscal és el terme utilitzat a Europa per definir el fet que són les regions les que recapten tots els grans impostos, tal com passa a Alemanya (de fet, aquesta n'és la seva definició acadèmica). “Només amb els diners recaptats a la butxaca les regions tenen poder de negociació enfront del govern central a l'hora de fixar límits als fluxes fiscals entre territoris”, ha detallat l’eurodiputat de CiU.

 El Parlament Europeu posa de manifest una altra vegada la diferència creixent entre el secular centralisme fiscal de l'Estat espanyol (compartit per PP i PSOE) i les bones pràctiques de federalisme fiscal dels països més avançats de la UE. 

Dijous, 2 de febrer de 2012

28.01.2012

Artur Mas: 'El Pacte Fiscal ja té el consens social, ara cal el màxim consens polític i insistirem perquè PSC i PP s'hi sumin'

Oriol Pujol diu que el 16è Congrés de Convergència servirà per muscular el partit i assegura que CDC “vol ser un actor principal en la construcció d’una majoria sobiranista al país”

El Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya ha aprovat avui per assentiment els dos projectes de ponència que es debatran en el pròxim Congrés del partit que es celebrarà el mes de març a Reus. En el que ha estat el darrer Consell Nacional del President Artur Mas com a secretari general de CDC, el plenari ha donat llum verda als textos dels projectes de la ponència ideològica “La transició nacional” i de l’organitzativa “Una nova organització per a una nova etapa” a partir dels quals els delegats del partit podran ara presentar esmenes.

El president Artur Mas ha advertit que el pròxim 16è Congrés, més enllà de servir per a fer una“valoració evidentment positiva de l’evolució del partit els darrers anys, perquè hem viscut un cicle extraordinari”, ha de servir per parlar de la delicada situació que viu el país i de les possibles solucions que hi ha per a sortir-ne. És en aquest sentit, que el president ha remarcat dos conceptes que seran claus per a Convergència en els pròxims temps i que centraran el congrés del mes de març: el Pacte Fiscal i la transició nacional.

Al voltant del Pacte Fiscal, el president Mas ha recordat que “ja comptem amb el consens social, el que ara volem és el màxim consens polític” i per això, ha afegit , “els pròxims mesos seguiré insistint al PSC i al PP que cal que se sumin al Pacte Fiscal, igual que al País Basc han fet socialistes i populars, perquè al carrer i al Parlament –amb ERC i ICV-EUiA- ja tenim la majoria per tirar-lo endavant però volem el màxim consens per presentar-nos a Madrid” . I al costat de la sobirania fiscal a curt termini, ha prosseguit, hi ha un corrent de fons, “la transició nacional, una cosa no està al marge de l’altra i cal donar-li cos”.

 Muscular el partit i el sobiranisme en la centralitat política

 Per la seva part, el secretari general adjunt de CDC, Oriol Pujol, ha ressaltat que les dues ponències que centraran el congrés  marquen la línia que vol seguir el partit els pròxims anys.

 La proposta de la ponència organitzativa “vol muscular el partit, perquè Convergència no vol ser engolida per les institucions, vol tenir capacitat d’escoltar, proposar, projectar el què som i oferir propostes de país”. Per això es proposa reforçar el partit a tot el territori, des de la base, a través de diversos mecanismes.

 Pel que fa a la ponència ideològica, Oriol Pujol l’ha resumida dient que “Convergència vol ser un actor molt principal en la construcció d’una majoria sobiranista al país” i “col·locar el sobiranisme en la centralitat política d’aquest país”. I ha especificat que “aquest país no té dues agendes, una nacional i una altra d’econòmica” sinó que “el pacte fiscal és part de la solució de la crisi econòmica i per a nosaltres, aquests dos temes són una sola ocupació i una sola preocupació”.