Ercros cedeix vials i un espai de lleure de la Colònia de la fàbrica a l'Ajuntament de Flix

 

Ercros cedeix vials i un espai de lleure de la Colònia de la fàbrica a l'Ajuntament de Flix

El consistori es compromet a fer actuacions de millora dels espais i els promourà per a l'ús públic.

ACN | 30/07/2012 16:15

L'alcalde de Flix, Marc Mur, i el president d'Ercros, Antoni Zabalza, han signat aquest migdia, a la seu central de l'empresa a Barcelona, un conveni de col·laboració entre les parts en relació amb el pla d'intervenció integral del barri de la Colònia de la fàbrica de Flix. En virtut d'aquest conveni, Ercros cedeix gratuïtament a l'Ajuntament diversos vials i un espai de lleure de la seva propietat. L'Ajuntament, per la seva banda, es compromet a realitzar actuacions de millora d'aquests espais i a promoure'ls per a l'ús o servei públic. El cost del projecte, que també inclou millores al barri de Les Casetes de la mateixa localitat, està estimat en 3,79 milions d'euros, 0,95 milions dels quals seran aportats per Ercros a mesura que es vagin executant els treballs, durant un període de vuit anys. Els 2,84 milions restants provindran d'una subvenció que ha concedit la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques a l'Ajuntament, en el marc dels ajuts previstos en la Llei de Barris.

El barri de la Colònia de Flix es va construir el 1897, coincidint amb la construcció de la fàbrica d'Ercros. Ocupa una superfície de 14 hectàrees i conté una sèrie d'edificacions, principalment habitatges, d'un gran valor històric i arquitectònic, i que conforma una de les més emblemàtiques colònies industrials químiques de Catalunya.

FANGS I FANGALS i 2

FANGS I FANGALS   i 2

Com sabia que l’escrit provocaria moltes crítiques, era provocador de mena, per tant, em vaig deixar coses per explicar, també per no fer-ho tan feixuc, però ja tenia preparada una segona part. Suposo que tampoc satisfarà a tothom,  però no m’importa i, a més a més, trobo lògic que hi hagi disparitat d’opinions. Tots hem de justificar algun dia o altre les nostres preses de decisió i ens costa acceptar les errades, com si l’ésser humà no es pogués equivocar mai i, d’altra banda, ens emprenya que hi hagi gent que pugui opinar, i si governem o hem governat, encara més.

Fent una síntesis del primer l’escrit, aquest podria resumir-se amb:

• Cap Estat amb indústries com la ubicada a Flix i, fins i tot, amb més recursos, ha portat a terme una actuació com la que vam encetar aquí l’any 2002, i també centrant-la en el segle XXI.
• Que es podia duu a terme amb molt menys ressò per arribar a la mateixa col·lusió. És evident que tant a Flix com a la Fàbrica, tot lo succeït no els va aportar res positivament, sinó ben al contrari.
• Que els polítics d’aleshores van exterioritzar-ho un pèl massa, propaganda negativa per el poble. Al cap de poc temps, van substituir en Salvador Milà per Francesc Baltasar, diuen males llengües per les fortes discrepàncies amb el col·lectiu empresarial.
• No deixo de banda l’opció que siguin retirats algun dia, però abans que descontaminin el sòl industrial per poder tornar a edificar.
• És evident que tindrem problemes durant i després de l’extracció. Un projecte innovador sempre costa més d’ajustar que un altre ja experimentat, malgrat que el paper ho aguanta tot.
• Que tindrem problemes amb els pobles riberencs, segur, mai ens han tingut en compte, potser perquè nosaltres a ells tampoc.

Recordat això. Potser calia justificar millor els dos tipus de residus a tractar, suposo que el projecte ho diferencia, però jo no ho tinc clar que els dos hagin d’anar al “racó de la Pubilla”.

Els fangs portadors de mercuri tenen més densitat que altres i és difícil que quan la corrent del riu sigui la normal els pugui arrossegar doncs la assut els te retinguts. Fins l’any 1947 en què es va inaugurar el pantà, les riuades baixaven a l’ample i s’enduien tot el que es trobaven al seu pas, i ben segur que el meandre hauria d’estar també contaminat. Un cop inaugurada la Central, no hi ha memòria històrica o si la hi ha, no ha sortit a la llum, algunes dades de vital importància com que durant les revisions periòdiques de les turbines de la Central no apareix aquest metall.  Prova d’això és que al meandre no hi faran cap actuació, i durant molts anys, les cases habitades del costat de la teuleria, els horts i les piscines es bombejaven amb l’aigua del meandre. Amb l’aparició del pantà de Flix, es comença a regular els caudals d’aigua, però això no era suficient i la comporta automàtica i alguna més sempre estaven obertes. Quan es posa en funcionament el pantà de Mequinensa, a l’any 1966, les riuades es controlen més i no cal dir, que des de l’any 1969, quan entra en funcionament el de Riba-roja, l’aigua no va arribar mai fins el peu del monument al governador, substituït pel monument a la sardana, quan Flix va ser escollida Ciutat Pubilla de la Sardana, fet que abans passava any si any també. Ara, obren de tant en tant les comportes per fer fugir les algues. Cal dir, però, que a partir dels anys 70, la Fàbrica va agafar consciència del problema de les emissions al riu i van començar a canviar col·lectors, materials, decantadors, etc.., fins arribar a tenir una planta de tractament, i des de fa molt de temps, les emissions estan per sota dels límits establerts.

El que més hem preocupa són els fangs del fosfat, doncs la corrent normal de l’aigua els pot traslladar riu avall, via turbines o bé quedar-se estancats al meandre quan s’obren les comportes, i aquesta preocupació que dic tenir és a causa de les informacions pertinents que qualifiquen aquests residus com a radioactius, segons demostren els estudis realitzats pels tècnics competents, que no m’atreviria pas a posar en dubte. Fins ara pensava que no hi havia una forma per duu a terme el tractament d’aquests residus radioactius, i que aquests, per força, havien d’anar a magatzems nuclears, no pas ser enterrats en un abocador. Segurament anava errat. Aquesta terra portada des del Sàhara, sense cap mesura de transport especial, no pensava que fos tant nociva i, molt menys que els residus obtinguts, un cop aquesta es combinés amb àcid clorhídric, tinguessin tanta repercussió, creia que pel seu enterrament es devia principalment a la acidesa dels llots.

I prou. No en parlaré ni escriuré més sobre el tema, és el meu pare el que volia que en quedés constància per escrit. No hem preocupa gens que anònimes em talin de retrògrad, segurament si milités en un altre partit les seves opinions serien ben diferents, però mira  toca així. L’important és que el Parlament Català ha resolt i els ciutadans, ens toca creure peti qui peti. I és evident, amics, que el poble de Flix està petant.

Ramon Sabaté Montagut

FANGS I FANGALS

FANGS I FANGALS

Us he de dir d’entrada que quan em vaig assabentar per la televisió, el setembre del 2004, de l’estudi dels residus al pantà de Flix,  aleshores vivia a Tarragona, no em va agradar gens la forma com es va donar la notícia sobre els fangs de la Fàbrica, i em vaig quedar bocabadat. Tots els qui hem viscut al  poble sabem que cent anys de vida de les electròlisis per la fabricació de clor amb l’únic mètode que es coneixia i encara, per poc temps això sí, s’usa, no ens havia de sorprendre a ningú. El que més em va cridar l’atenció va ser com els mitjans de comunicació, dels qui esperava una major dedicació alhora de contrastar la informació obtinguda, es van apressar a posar en marxa les rotatives. No cal dir també que el conseller Salvador Milà i els tècnics assessors de la conselleria havien de saber que les tecnologies de fa cents anys no eren les mateixes que les d’ara i, ja d’antuvi s’havia de pressuposar els nivells de contaminació que havia. Vaig pensar que era un traure pit del tripartit, el qual recentment s’havia establert al govern de la Generalitat amb l’objectiu de desemmascarar un problema conegut per tots, comptant sempre amb el consentiment soterrat de l’alta direcció de l’empresa propietària de la Fàbrica, malgrat fer l’enfadós. Ho hem d’admetre, Flix no va saber gestionar el problema, potser hauríem arribat a la mateixa solució sense tant enrenou.

Un cop llegits l’endemà diferents diaris escrits, em va venir a la memòria una cita del periodista Ryszard Kapucinski, que va dir el següent: “ Quan es va descobrir que la informació era un negoci, la veritat va deixar de ser important ”. És a dir, quan cadascú tenim la nostra veritat, es fa molt difícil ser imparcial a l’hora de tamisar l’ informació. Tot seguit, vaig pensar que delatar el problema de la Fàbrica havia estat una jugada mestra. Uns es posen la medalla de paladins de l’ecologisme, altres  es feien abanderats de la millora de la qualitat de vida de les terres aigües a vall del riu (vots al canto) solidaritat fraternal amb qui mai ens havíem compromès. I d’altra banda, posats a malpensar, el president del consell d’administració de l’empresa propietària de la Fàbrica, que ha estat un destacat polític de la corda d’en Josep Borrell (ex ministre del PSOE), i que per això el van fer president de la companya, li  facilitava  i justificava el tancament dels centres de producció, que al 2020 caduquen i dels que no són rentables amb el corresponent acomiadament de treballadors degut a les circumstancies imposades,  però que alguns treballadors podrien continuar amb la nova planta de descontaminació. La neteja del seu polígon industrial, els hi facilitaria la seva millor venda com a sòl industrial, on podrien establir-se altres empreses que han d’ésser la salvació del poble, ja que des de fa cent anys, la seva economia ha estat lligada a la indústria

L’efecte bumerang s’ha produït. Vam llançar vents i ara recollim tempestes. Un procés de descontaminació tant innovador, únic al món, va provocar dubtes en els tècnics sobre les mesures d’emergència, un cop revisat el projecte. Els politicastres d’aleshores van fer tanta apologia i demagògia dels fangs, que van obligar a refer el capítol d’emergència, que van anomenar Pla de restitució, que contempla un gran territori amb la possibilitat de patir les conseqüències de  l‘extracció dels fangs del pantà de Flix. Vam posar tanta por que el seu ressò va arribar a tot el territori, i lògicament, aquesta gent no vol que es comenci el tractament, fins tenir la seguretat que se’ls hi van transmetre i les mesures que els hi van prometre.  

Ara tots a córrer. Els titellaires han tornat a moure els fils, doncs no es pot consentir tenir una planta acabada que no produeixi i no es pugui començar a amortitzar-la. Han posat la por als polítics per una part, com es fa ressò la premsa. Tornem a recordar al periodista polonès? I als treballadors, per un altra, per perdre el seu lloc de treball, al·ludint que aquesta planta serà una sortida de “recol· locament” de una petita part del personal de les plantes a tancar. Ara les autoritats ens demanen que hem d’anar tots a una com “Ovejuna” perquè comencin a descontaminar, i un altre cop Flix contra tothom. Que tenim els flixencs que sempre remem en contra corrent? 

Després vindrà la segona part. Una instal·lació única al món no pot morir un cop acabada la contaminació local, voldran traure-li més suc, lògicament portaran a descontaminar llots d’uns altres indrets. Que diran els polítics que s’hi trobaran? Espero que no siguin politicastres i defensin amb més convicció el poble de Flix. Les hemeroteques guardaran les notícies dels esdeveniments i seran unes fonts més o menys tendencioses d’inspiració, de les quals algun novel·lista segurament en traurà un best seller. L’historia s’ho val.

Com no tinc dret a criticar si no compleixo amb l’obligació d’exposar les meves propostes, crec, personalment, que si estan acabades les instal·lacions, podrien començar per deixar el sòl apte per reconstruir futures instal·lacions industrials perquè puguin donar feina a la gent del poble. Deixar els fangs on estan, que hi han estat molts anys, que estan sedimentats i que, de mica en mica, els eluvions de terres arribades de riu amunt ho taparan, doncs fins ara la gent riu avall ni s’han queixat pas, ni hi ha hagut cap problema. Moure’ls crec que serà fer un fangal, que ningú pot avaluar les seves  conseqüències. Mentre s’acaben les instal·lacions aprovades a tot el territori i aquí pau i allà glòria. Potser amb aquest temps, s’avancin les tecnologies d’extracció i l’avaluació pugui ser més fiable.       

Ramon Sabaté Montagut