FANGS I FANGALS i 2

FANGS I FANGALS   i 2

Com sabia que l’escrit provocaria moltes crítiques, era provocador de mena, per tant, em vaig deixar coses per explicar, també per no fer-ho tan feixuc, però ja tenia preparada una segona part. Suposo que tampoc satisfarà a tothom,  però no m’importa i, a més a més, trobo lògic que hi hagi disparitat d’opinions. Tots hem de justificar algun dia o altre les nostres preses de decisió i ens costa acceptar les errades, com si l’ésser humà no es pogués equivocar mai i, d’altra banda, ens emprenya que hi hagi gent que pugui opinar, i si governem o hem governat, encara més.

Fent una síntesis del primer l’escrit, aquest podria resumir-se amb:

• Cap Estat amb indústries com la ubicada a Flix i, fins i tot, amb més recursos, ha portat a terme una actuació com la que vam encetar aquí l’any 2002, i també centrant-la en el segle XXI.
• Que es podia duu a terme amb molt menys ressò per arribar a la mateixa col·lusió. És evident que tant a Flix com a la Fàbrica, tot lo succeït no els va aportar res positivament, sinó ben al contrari.
• Que els polítics d’aleshores van exterioritzar-ho un pèl massa, propaganda negativa per el poble. Al cap de poc temps, van substituir en Salvador Milà per Francesc Baltasar, diuen males llengües per les fortes discrepàncies amb el col·lectiu empresarial.
• No deixo de banda l’opció que siguin retirats algun dia, però abans que descontaminin el sòl industrial per poder tornar a edificar.
• És evident que tindrem problemes durant i després de l’extracció. Un projecte innovador sempre costa més d’ajustar que un altre ja experimentat, malgrat que el paper ho aguanta tot.
• Que tindrem problemes amb els pobles riberencs, segur, mai ens han tingut en compte, potser perquè nosaltres a ells tampoc.

Recordat això. Potser calia justificar millor els dos tipus de residus a tractar, suposo que el projecte ho diferencia, però jo no ho tinc clar que els dos hagin d’anar al “racó de la Pubilla”.

Els fangs portadors de mercuri tenen més densitat que altres i és difícil que quan la corrent del riu sigui la normal els pugui arrossegar doncs la assut els te retinguts. Fins l’any 1947 en què es va inaugurar el pantà, les riuades baixaven a l’ample i s’enduien tot el que es trobaven al seu pas, i ben segur que el meandre hauria d’estar també contaminat. Un cop inaugurada la Central, no hi ha memòria històrica o si la hi ha, no ha sortit a la llum, algunes dades de vital importància com que durant les revisions periòdiques de les turbines de la Central no apareix aquest metall.  Prova d’això és que al meandre no hi faran cap actuació, i durant molts anys, les cases habitades del costat de la teuleria, els horts i les piscines es bombejaven amb l’aigua del meandre. Amb l’aparició del pantà de Flix, es comença a regular els caudals d’aigua, però això no era suficient i la comporta automàtica i alguna més sempre estaven obertes. Quan es posa en funcionament el pantà de Mequinensa, a l’any 1966, les riuades es controlen més i no cal dir, que des de l’any 1969, quan entra en funcionament el de Riba-roja, l’aigua no va arribar mai fins el peu del monument al governador, substituït pel monument a la sardana, quan Flix va ser escollida Ciutat Pubilla de la Sardana, fet que abans passava any si any també. Ara, obren de tant en tant les comportes per fer fugir les algues. Cal dir, però, que a partir dels anys 70, la Fàbrica va agafar consciència del problema de les emissions al riu i van començar a canviar col·lectors, materials, decantadors, etc.., fins arribar a tenir una planta de tractament, i des de fa molt de temps, les emissions estan per sota dels límits establerts.

El que més hem preocupa són els fangs del fosfat, doncs la corrent normal de l’aigua els pot traslladar riu avall, via turbines o bé quedar-se estancats al meandre quan s’obren les comportes, i aquesta preocupació que dic tenir és a causa de les informacions pertinents que qualifiquen aquests residus com a radioactius, segons demostren els estudis realitzats pels tècnics competents, que no m’atreviria pas a posar en dubte. Fins ara pensava que no hi havia una forma per duu a terme el tractament d’aquests residus radioactius, i que aquests, per força, havien d’anar a magatzems nuclears, no pas ser enterrats en un abocador. Segurament anava errat. Aquesta terra portada des del Sàhara, sense cap mesura de transport especial, no pensava que fos tant nociva i, molt menys que els residus obtinguts, un cop aquesta es combinés amb àcid clorhídric, tinguessin tanta repercussió, creia que pel seu enterrament es devia principalment a la acidesa dels llots.

I prou. No en parlaré ni escriuré més sobre el tema, és el meu pare el que volia que en quedés constància per escrit. No hem preocupa gens que anònimes em talin de retrògrad, segurament si milités en un altre partit les seves opinions serien ben diferents, però mira  toca així. L’important és que el Parlament Català ha resolt i els ciutadans, ens toca creure peti qui peti. I és evident, amics, que el poble de Flix està petant.

Ramon Sabaté Montagut