Quo vadis Espanya

Quo vadis Espanya

Juli Cèsar, quan recent elegit el sumo responsable de la Religió romana, va fer famosa la frase. ” La meva dona te que estar per sobre de qualsevol sospita” , frase que la va fer servir  d’excusa  per separar-se de la seva dona Pompeya Silva. Doncs bé, aquesta excusa l’haurien de utilitzar tots els graus de les ordes sacramentals del catolicisme. Considero amoral, que ministres i gent amb alts càrrecs  politics proclamin el seu catolicisme practicant als quatre vents i facin ostentació de esser acèrrims seguidors de la llei i de l’orde, agafant-se aferrissadament a les lleis que ells mateixos han fet  . La doctrina de la Religió Catòlica no accepta aquestes pràctiques.  Després els bisbes, mossens, diaques i sotsdiaques es fan creus del per què es queden sense parroquians. Però de que es queixem?,  Si amb aquests referents teniu totes les de perdre. Si el 26J els parroquians teníem una eina, el nostre vot , per castigar aquets excessos provats i contrastats, de corrupció, de prevaricació, d’abús, etc,  fets més escandalosos que les de les festes de Bona Dea, si  ajudem a ampliar l’avantatja del partit que ens ha oprimit. I em pregunto jo. Com ens deuen catalogar aquets cacics? es deuen riure? es deuen pensar que poden escanyar una mica més? . Soc de l’opinió que els resultats electorals de les Espanyes son producte de la por per BRexit i de la que  “vienen los malos” expressió utilitzada per Mariano a la campanya. També crec que encara que es repeteixin les eleccions,  a Espanya no és canviarà res. Be, potser si se està  trencada passaríem a la casta roja com li va dir  Calvo Sotelo a l’any  1935 a un dels pares del nacionalisme gallec Alfonso Daniel Rodriguez Castelao

Els resultats electorals de la darrera consulta a Catalunya continuen demostrant el seu caràcter nacional diferenciat de la resta d’Espanya. No canvia res dels objectius que els independentistes tenim. i com les doctrines dretes/esquerres no prioritzen la qüestió de l’acció nacionalista, davant la guerra bruta i il·legítima protagonitzada per el govern en funcions, continuarem treballant per exemplar el vot sobiranista entre la gent positiva que el pànic a un canvi poc clar, han optat per “ mas de lo mismo “. Em consta creure que el PSUC, una branca de En Comú Podem,  que durant la dictadura va mantenir el caliu sobiranista, hagi anteposat la doctrina i no fos la seva primera prioritat el fet nacional. Un referèndum pactat hagués facilitat la transició o no, ves a saber. La nit de la celebració de la victòria,  Don Mariano va fer referència a los “ malos “. Al dia següent va rectificar i va dir que no eren tant “malos” segurament va recordar  l’ estudi de Sergi Castañe Lopez, que corre per les xarxes, sobre el programa de Podemos i va copsar que en lo referent a Catalunya, els objectius d’ambos son els mateixos.  

Els resultats han confirmat un cop més que la reforma d’Espanya és una missió impossible. Al partit també ens han donat la  tranquil·litat, (portem cinc anys molt alterats i ni hem sortit prou be), per treballar pels dos congressos  del juliol. L’ordinari i el de la refundació per transformar el partit i adaptar-lo  als nous temps per continuar donat servei a la societat catalana. El Congres fundacional recollirà les suggeriments dels militants, simpatitzants i la gent positiva, que formen un centre molt ampli i transversalment polític,  allunyat dels extrems,on lla gent es senti còmoda com van posar en relleu en el procés participatiu torn obert. Amb l’aprovació del tex fundacional donarem  resposta a les necessitats dels catalans  del nou Estat doncs creiem fermament  amb la cultura de l’esforç, en que s’han de facilitar a tothom  tingui igualtat d’oportunitats, perquè només així gosarem d’una economia productiva  que assegura l’Estat del benestar i el futur dels nostres fills i nets. També la flexibilitat organitzativa agilitzarà ela presa de decisions que amb la incorporació de cares noves donaran un nou caire al partit.

De segur que aquells ciutadans que ara es senten espanyols durs i de soca-rel, se identificaran amb el nou Estat, dins de la Unió Europea, quan vegin que l’objectiu d’una República és una oportunitat per Catalunya i de la seva gent,  Per nosaltres Si serà una prioritat aconseguir aquest objectiu el mes aviat possible

 

Ramon Sabaté Montagut

juny 2016