Quo vadis Espanya

Quo vadis Espanya

Juli Cèsar, quan recent elegit el sumo responsable de la Religió romana, va fer famosa la frase. ” La meva dona te que estar per sobre de qualsevol sospita” , frase que la va fer servir  d’excusa  per separar-se de la seva dona Pompeya Silva. Doncs bé, aquesta excusa l’haurien de utilitzar tots els graus de les ordes sacramentals del catolicisme. Considero amoral, que ministres i gent amb alts càrrecs  politics proclamin el seu catolicisme practicant als quatre vents i facin ostentació de esser acèrrims seguidors de la llei i de l’orde, agafant-se aferrissadament a les lleis que ells mateixos han fet  . La doctrina de la Religió Catòlica no accepta aquestes pràctiques.  Després els bisbes, mossens, diaques i sotsdiaques es fan creus del per què es queden sense parroquians. Però de que es queixem?,  Si amb aquests referents teniu totes les de perdre. Si el 26J els parroquians teníem una eina, el nostre vot , per castigar aquets excessos provats i contrastats, de corrupció, de prevaricació, d’abús, etc,  fets més escandalosos que les de les festes de Bona Dea, si  ajudem a ampliar l’avantatja del partit que ens ha oprimit. I em pregunto jo. Com ens deuen catalogar aquets cacics? es deuen riure? es deuen pensar que poden escanyar una mica més? . Soc de l’opinió que els resultats electorals de les Espanyes son producte de la por per BRexit i de la que  “vienen los malos” expressió utilitzada per Mariano a la campanya. També crec que encara que es repeteixin les eleccions,  a Espanya no és canviarà res. Be, potser si se està  trencada passaríem a la casta roja com li va dir  Calvo Sotelo a l’any  1935 a un dels pares del nacionalisme gallec Alfonso Daniel Rodriguez Castelao

Els resultats electorals de la darrera consulta a Catalunya continuen demostrant el seu caràcter nacional diferenciat de la resta d’Espanya. No canvia res dels objectius que els independentistes tenim. i com les doctrines dretes/esquerres no prioritzen la qüestió de l’acció nacionalista, davant la guerra bruta i il·legítima protagonitzada per el govern en funcions, continuarem treballant per exemplar el vot sobiranista entre la gent positiva que el pànic a un canvi poc clar, han optat per “ mas de lo mismo “. Em consta creure que el PSUC, una branca de En Comú Podem,  que durant la dictadura va mantenir el caliu sobiranista, hagi anteposat la doctrina i no fos la seva primera prioritat el fet nacional. Un referèndum pactat hagués facilitat la transició o no, ves a saber. La nit de la celebració de la victòria,  Don Mariano va fer referència a los “ malos “. Al dia següent va rectificar i va dir que no eren tant “malos” segurament va recordar  l’ estudi de Sergi Castañe Lopez, que corre per les xarxes, sobre el programa de Podemos i va copsar que en lo referent a Catalunya, els objectius d’ambos son els mateixos.  

Els resultats han confirmat un cop més que la reforma d’Espanya és una missió impossible. Al partit també ens han donat la  tranquil·litat, (portem cinc anys molt alterats i ni hem sortit prou be), per treballar pels dos congressos  del juliol. L’ordinari i el de la refundació per transformar el partit i adaptar-lo  als nous temps per continuar donat servei a la societat catalana. El Congres fundacional recollirà les suggeriments dels militants, simpatitzants i la gent positiva, que formen un centre molt ampli i transversalment polític,  allunyat dels extrems,on lla gent es senti còmoda com van posar en relleu en el procés participatiu torn obert. Amb l’aprovació del tex fundacional donarem  resposta a les necessitats dels catalans  del nou Estat doncs creiem fermament  amb la cultura de l’esforç, en que s’han de facilitar a tothom  tingui igualtat d’oportunitats, perquè només així gosarem d’una economia productiva  que assegura l’Estat del benestar i el futur dels nostres fills i nets. També la flexibilitat organitzativa agilitzarà ela presa de decisions que amb la incorporació de cares noves donaran un nou caire al partit.

De segur que aquells ciutadans que ara es senten espanyols durs i de soca-rel, se identificaran amb el nou Estat, dins de la Unió Europea, quan vegin que l’objectiu d’una República és una oportunitat per Catalunya i de la seva gent,  Per nosaltres Si serà una prioritat aconseguir aquest objectiu el mes aviat possible

 

Ramon Sabaté Montagut

juny 2016

El mon al reves o no?

 El mon al reves o no?

Quan el pare va creure que el temps de llegir contes dels Germans Grimm, de  Charles Dickens, de Claudio Collodi amb les aventures de Pinocho i les de Tom Sawyer; ja havia passat , em va recomanar que era hora ja canviar de literatura i comencés per “ Los intereses creados “ doncs aquell any havia mort el seu autor, en Jacinto Benavente, premi Nobel l’any 1922. Vaig passar de les picardies juvenils de Pinocho, Oliver Twist, i Tom a les interessades dels canta manyanes de  Crispin i Leandro. L’autor explica al començament de l’obra, que la farsa és tant desbarrada que no pot succeir mai, però el meu pare, no ho compartia i em deia que la vida malauradament funciona així, som ninots de cartró i de drap per molt que a la llengua li fem dir altres coses i estem  moguts per fils que aparentment no és visualitzen.

Durant la meva joventut, a Espanya imposaven la ideologia jose-antoniana que entra altres coses, pregonava que el mon el movien unes minories selectes. També apareixia per Barcelona la  “gouche divine“  una minoria intel·lectual que en contes de reunir-se a la plaça Urquinaona  com quasi be tots els aturats, és reunia a Bocaccio,  on una consumició em costava la paga de la setmana, aquest cost no encaixava dintre de la percepció que tenia de la “gouche”. En Pedro Lazaga, dirigia la pel·lícula “ los tramposos “ divertida per el seu final, doncs els somnis de grandesa dels seus protagonistes acaben amb  uns Automòbils PTV fets a Manresa. Mes o menys com Leandro que aconsegueix el seu l’objectiu, això sí, amb l’única condició de que Crispin,  desfiles del poble.

El meu padrí Josep, deia que per anar a cavall ni ha que ve rucs. I no hi ha prous rucs, matisava, o Si ? em pregunto ara jo de gran, perquè molta gent s’empassi que podem  anar tots a cavall, cal estirar més el bracs que la manega i ho han fet tots els governs del mon endeutant-se, per no sortir fora de la pell de brau cal dir que el deute exterior espanyol està 103% per sobre del PIB .  El impacte del deute i els seus interessos, els diners s’han de tornar, distorsiona qualsevol política sigui quina sigui la seva  ideologia. Uns exemples clars i recents. Son les propostes prometedores de les campanyes que van portar a Francois Hollande a la presidència de França, que s’han convertit en massives protestes i vagues com a mai havia viscut Paris.  Una campanya semblant la portà Alexis Tsipras i un cop  arribat a primer ministre grec, ha tingut que fer com el cranc, caminar marxa cap darrera. Hi ha interessos que els obliguen a baixar el cap. Per això cada cop més afloren moviments emergents alternatius i trencadors que diuen tots estar a l’esquerra d’un altre d’esquerra.  Com el mon és redó,  resulta que un al costat de l’altre,  arriben a topar amb algú de la dreta de la dreta que també hi ha . Sabem que aquestes minories extremes son dèspotes, dictatorials i intransigents amb altres models politics, segurament que s’han confrontat algun cop per ocupar la cadira com Leandro de l’obra de Benavente, sense intentar encaixar les filosofies d’uns i altres, formen un altre moviment per anar al cap, sense deixar enrere  diferencies personals, que fan difícil gestionar qualsevol  govern

Els dirigents dels  partits de sempre, s’han acomodat  a  les poltrones perquè han optat que sigui la política  la seva sortida laboral, doncs no s’han acostumat a reciclar-se dintre de la seva formació professional,  i per això s’afermen a la política que els imposa els líders dels partits, oblidant les primeres conviccions que els hi van portar a entrar a aquella formació. Si haguessin de sortir altre cop al mercat laboral, serien pell, a no ser que és pugues endollar a una empresa estatal on ja no queden endolls disponibles, perquè estan tots ocupats. I com les costums fan l’hàbit, tampoc han treballat per renovar la filosofia i les eines del partit que representen, no sigui que hi hagi més gent i  més jove i preparada, que els puguin desplaçar. Ara amb aquest garbuix de moviments politics i de ideologies  tenen la imperiosa necessitat de reformar els seus postulats i objectius perquè la exemplaritat no ha estat precisament una de les seves constants

Convergència Democràtica de Catalunya, partit de la gran majoria del poble de Catalunya com ho demostra que ha estat la força política hegemònica del país  durant 40 anys, i vol continuar essent-ho durant quaranta anys més,  vertebrant la política de Catalunya amb gent positiva. El dissabte dia vint-i-u de maig va donar un pas important    per treballar amb els nous reptes que te la societat catalana, amb la participació de molta gent ,posarem la nostra feina al servei de tota la gent, com no pot ser d’altra manera. Convençuts que no hi ha politiques  d’esquerra ni de dretes, i qui ha de marcar marca la diferencia és qui treballa per un estat del benestar molt fort.   Convençuts de que el procés independentista, que encara hi ha que eixamplar-lo,  pot assegurar la identitat del nostre poble, la llengua, les tradicions, l’historia i l’acollida dels nous vinguts .  Convençuts que serem un partit viu on tothom hi cap que treballarem per reduir l’endeutament que ens farà més lliures dels interessos que envolten la política . I per últim convençuts que la nova organització vetllarà per l’exemplaritat dels càrrecs del partit  i retornarà la confiança de tota la gent a la política

Ramon Sabaté Montagut

Maig 2016

No hi faltis, T'esperem! Dijous 16 a les 20.15h. Ca Don Ventura

CONVERGÈNCIA, A PUNT

Míting Ramon Sabate i Jordi Ciuraneta

No falteu!!

Comença la campanya

Comença la campanya

O fem política o ens la faran. Per això la coalició Democràcia i Llibertat presenta una nova generació de persones, de diferents formacions polítiques i procedència diversa a Madrid, compromeses en el procés de construcció de l’Estat Català, a Convergència ens hauria agradat poder continuar amb la coalició de JxSi, per fidelitzar millor els bons resultats de les eleccions autonòmiques, i ens cal que la gent que ens va donar suport a les passades eleccions ens la continuí donant a les del 20 D i no és baixi del tren del projecte independentista que amb tanta la il·lusió vam emprendre i també perquè els escons que li corresponen a Catalunya no siguin ocupats per gent unionista. Doncs la gent de Democràcia i Llibertat defensarà els drets de la Societat Catalana davant les institucions de l’Estat espanyol en el període de transició i des de Madrid també donaran suport a l’agenda del Govern de la Generalitat.

Arribem aquí perquè l’encaix amb Espanya ha estat contínuament esberlada per les continues sentències del Tribunal Constitucional, que tots tenim al cap i amb l’asfíxia econòmica per debilitar la credibilitat d’un Govern humiliant a tot un Parlament i la persecució al líder que va fer possible posar les urnes el 9N, que és clau en tot el procés, i per haver plantat cara, el volen fer caure . Només per tot això cal que la coalició del President Mas tingui uns bons resultats que ratifiqui la seva credibilitat

Només el diàleg i la negociació ens farà arribar a un pacte amb Espanya. Cal que vegin arreu, Europa en especial, que l’objectiu d’independència va en serio, doncs és la supervivència de Catalunya. Farem un pas endavant per fer-lo POSSIBLE que és el lema en què ens presentem a aquestes eleccions

Per canviar les coses es fa votant i des de Democràcia i Llibertat farem possible el teu SI del 27S

Ramon Sabaté Montagut

3 desembre 2015

Qui són qui divideixen als catalans?

A una setmana vista

El dijous que ve comença la campanya oficialment, realment fa dies que ja hi estem en campanya jo diria des del 27 de setembre i a mesura que passen els dies les agressions de l’Estat i les represàlies fan pujar els tons. Que ningú assenyat de l’Espanya profunda faci ni un petit esforç per entendre els motius de fons de perquè volem la independència, és molt greu
La primera part d’aquesta campanya de “ acoso y derribo” va anar dirigit al President Mas per liderar el procés d’independència des de fa tres anys i al partit que li ha donat suport. Perquè som un perill per l’Estat doncs ha liderat el procés i hem fet entre tots, possible que el 27S surtis guanyador i ara som capaços de portar-ho a terme amb diàleg, negociació i pacte . No han dubtat en desprestigiar-nos al davant de l’opinió publica de tota Espanya. Han externalitzat certes pràctiques judicials utilitzant tots els mitjanats de comunicació abans de comunica-ho als interessats.

 Visca la independència judicial!!

En la segona part han anat més lluny, han arribat a carregar-se l’Autonomia, castigant a tots els catalans per haver escollit els seus representants democràticament. Així només fan que incitar a l’odi per les humiliacions de retardar el retorn de part dels nostres impostos que te l’Estat i els reté i a més ens fa pagar interessos, aquests darrers dies ha estat la retenció del Font de Liquides Autonòmica. El boicot de l’Estat espanyol a la missió comercial de la Generalitat a la Xina. I l’anul·lació de la llei de l’Agencia Tributària de Catalunya. Vergonyós, vegonyos!,

Qui són qui divideixen als catalans?

Crec que aquestes tàctiques només fan que cada cop siguem més forts i fem més pinya.
Davant d’aquestes campanyes orquestrades per introduir la por, els dubtes i la divisió per carregar-se la cohesió dels catalans, no ens podem quedar de braços plegats i no hem de fer cas als adjectius de la cantarella de sempre que ens acusen de victimisme, quan sabem, que cínicament l’utilitzen amb finalitat electoral i de presumit exemplaritzant per demostrar als ciutadans espanyols que el govern te l’aixeta dels diners i mana i ordena, i és reserva l’opció de castigar als catalans per haver escollit els seus representants democràticament, passant-se pel forro els compromisos de la Constitució que tant s’omplen la boca. Nosaltres a la nostra, continuant treballant per veure realitzat el somni dels nostres abans passats.

Els nostres diputats de Democràcia i Llibertat, representants a Madrid no seran ni tant tous ni dúctils com Duran i Lleida que després de quasi trenta anys, vivint a Madrid te la barra de dir que era esclau del partit dominant de la federació. Tots hem anat a cercar, un moment o altre de la vida, feina, i sabem que el que costa és entrar que per sortir la porta sempre està oberta. Sembla que Espanya no vol que sortim, per què serà ? I ja veieu el tracte que ens fan, per això ens apleguem a la porta de sortida per ser els primers.

Ramon Sabaté Montagut

27 novembre 2015