Programa d'activitats de la Setmana Santa de Flix

Noticiari

La celebració de Diumenge de Rams obre el programa d'activitats de la Setmana Santa de Flix

 

 

Publicat el Divendres, 11 abril 2014 13:06

 

Ajuntament de Flix
Aquest proper diumenge, 13 d'abril, se celebra la festivitat de Diumenge de Rams. A un quart d'1 del migdia, a la plaça de la Pau, es farà l'acte de la benedicció de rams, seguit de la processó fins a la l'església parroquial on es farà la Missa Major. Aquesta celebració és la primera activitat amb la qual s'obre el programa de la Setmana Santa de Flix.

El següent acte religió es farà Dijous Sant, 17 d'abril, a les 8 del vespre, amb la Missa de la Cena del Senyor i la Reserva (Monument). Enguany es recuperarà una antiga tradició, com és la de què membres de la Confraria dels Armats de Flix faran guàrdia custodiant el Monument i l'entrada de l'església, fins a les 11 de la nit.
Divendres Sant, 18 d'abril, començarà amb la popular processó les Creus, a les 8 del matí, amb la lectura de les 14 estacions de la passió i el Cant de les Hores a la tornada, finalitzant amb l'acte de l'adoració de la creu a l'església. A la tarda, a les 5, hi haurà els Sants Oficis amb el descobriment de la creu, i on hi participa l'Orfeó de Flix. A la nit, a partir de les 10, la processó del Sant Enterrament. Les dos processons comptaran amb la participació de les confraries dels Armats de Flix, la del Sant Sepulcre, la de la Mare de Déu de les Dolors i la de la Pietat.
Dissabte de Glòria, 19 d'abril, hi haurà a dos quarts de 12 de la nit la Solemne Vetlla Pasqual, durant la qual es farà la benedicció de l'aigua que s'utilitzarà durant l'any per als batejos, per a les benediccions i per senyar-se a l'entrada dels temples.
Diumenge 20 d'abril -Diumenge de Pasqua- es farà la Processó de l'Encontre, amb la participació de les Confraries dels Armats i la de la Mare de Déu dels Dolors. A la Plaça Major, i hi haurà les salutacions de les banderes, la simbolització de la trobada entre Crist Resuscitat i la Mare de Deú i la recitació de les Desmes per part de la Samaritana. Després la processó discorrerà fins a l'església parroquial, on se celebrarà la Missa Major de Pasqua, que comptarà amb la participació de l'Orfeó de Flix.
L'última jornada de la Setmana Santa flixanca culminarà Dilluns de Pasqua, 21 d'abril. A les 8 des de l'església, hi haurà la processó d'anada cap a l'ermita. Al llarg del matí -9, 11 i 1 del migdia- es faran misses a l'ermita. Cap a dos quarts de 7 del vespre s'iniciarà la processó de tornada cap a la població i a les 7 és prevista la trobada al pont, amb la salutació de banderes i d'autoritats, des d'on continuarà la processó fins a l'església.
Pel que fa activitats populars no religioses, la setmana començarà amb els Tallers de Pasqua, dedicats als més petits, i que tindran lloc els dies 14, 15 i 16 d'abril, als baixos de La Unió Social.
Divendres, 18 d'abril, hi haurà a les 5 de la tarda la Cursa de les 1.000 Escales Flixanques, la sortida de la qual serà al carrer de les Escoles, davant del Bar L'Escala.
Dissabte, 19 d'abril, al vespre hi haurà la tradicional Cantada de Caramelles. S'iniciarà a les 6 de la tarda, amb l'interari que el portarà a la Bassa de les Clotxes, l'avinguda de la Colònia i la plaça de Ripoll Fortuño. Cap a les 7 del vespre, és previst que iniciï el seu recorregut pel centre de la població a partir de la plaça de la Pau.
Diumenge, 20 d'abril, a les 10 del matí la Confraria dels Armats faran la cercavila pels carrers del poble, i cap a dos quarts de 12 del migdia, a la plaça del Mercat, faran la tradicional exhibició.
Dilluns, 21 d'abril a la plaça de l'Ermita, a dos quarts de 12 del migdia començaran les ballades de sardanes, i a les 4 de la tarda, les de jotes.
Al marge, hi haurà altres dos actes a destacar que tindran lloc aquesta Setmana Santa, tots dos dins de la 25a Primavera Musical. Dimarts, 15 d'abril, a les 8 del vespre i a l'església parroquial, hi haurà el concert "Polifonia Sacra", a càrrec del Cor Ciutat de Tarragona i el Cor Tyrichae, en el qual s'interpretaran obres de Durufle i Bach. I dijous, 17 d'abril, a la sala de La Unió Social, hi haurà l'actuació de Soul Machine, amb la interpretació del repertori "6 grans de Soul"; aquest concert entra també dins del programa del 32è Aniversari de Ràdio Flix.

Tremosa: "El president Mas i CiU tenim un full de ruta transparent i clar, la prioritat és que el 9-N hi hagi consulta"

 

 

 

 

 

 

Notícies

12.04.2014

Tremosa: "El president Mas i CiU tenim un full de ruta transparent i clar, la prioritat és que el 9-N hi hagi consulta"

El candidat de CiU a emplaça els ciutadans a participar a les eleccions del 25 de maig, perquè “des d’Europa veuran com una primera volta de la consulta” i respon a Sáenz de Santamaría que la consulta no és renunciable

     

---

Ramon Tremosa, candidat de CiU a les eleccions europees, ha assegurat aquest matí que “el president Mas i Convergència i Unió tenim un full de ruta transparent i clar, la prioritat és que el 9 de novembre hi hagi consulta”. Tremosa ha atès els mitjans de comunicació després d’una conferència organitzada per Òmnium Terrassa, on ha valorat l’actualitat política i com s’afronta l’estat de la llengua i la cultura catalana al parlament europeu. Tremosa, acompanyat del secretari d’Organització de Convergència Democràtica, ha apuntat que “des d’Europa veuran aquestes eleccions com una primera volta de la consulta; interpretant el suport que reben els partits que la promouen i el president que la lidera”. 

En aquest sentit, Tremosa ha respost a la vicepresidenta del Govern espanyol després que aquesta digués que estan disposats a dialogar, sempre que es deixi la consulta de banda. L’eurodiputat ha assegurat que “Van Rompuy i Reding van convidar el Govern espanyol negociar sense línies vermelles”. “Nosaltres no renunciarem a la consulta”.

El candidat ha apuntat que els governs europeus i els mitjans de comunicació internacionals “tenen apuntat al seu calendari que al 9 de novembre hi ha consulta”. “Cada dia que passa i el govern espanyol no fa cap oferta respecte el referèndum,  perden una oportunitat”, ha lamentat l’eurodiputat de CiU. Tremosa ha contrastat aquesta actitud amb la dels partidaris del dret a decidir, tot indicant que a Europa el procés català “meravella”. “No només per la mobilització al carrer, sinó també per la participació del 70% a les eleccions del 2012; a la premsa internacional dediquen pàgines i editorials perquè és cívic, pacífic, festiu i no hi ha hagut ni un vidre trencat”, ha concretat Tremosa tot afegint que “per això tothom ara mira les eleccions del 25 de maig”.

Tremosa ha destacat la importància d’aquests comicis perquè “ens hi juguem que no hi hagi més casos com el de Bankia, que ara amb la unió bancària ja no serà possible; o tenir èxits com el corredor del mediterrani que va ser una victòria de l’última campanya electoral de CiU”. En aquest últim cas, Tremosa ha recordat que PP i PSOE “ja tenien un altre mapa al cap de connexions ferroviàries, però finalment s’ha imposat la lògica”. 

President Mas: "Hem d'anar a Europa a buscar aliats per defensar el nostre dret a decidir"

Notícies
11.04.2014

President Mas: "Hem d'anar a Europa a buscar aliats per defensar el nostre dret a decidir"

CiU ha celebrat Consell Nacional conjunt que ha ratificat les bases del programa i la candidatura encapçalada per Tremosa i Gambús                          

---

El president de Convergència i Unió i de la Generalitat de Catalunya, Artur

Mas, ha advertit que en les eleccions europees del 25 de maig està en joc el procés polític que viu Catalunya: “Hem d’explicar a Europa el nostre dret a votar i la nostra voluntat de decidir el nostre futur com a país”. El president ha subratllat que “a Europa la democràcia impacta perquè s’ha construït sobre els valors dels drets de la llibertat, la democràcia i la pau”. En aquest sentit,  ha sentenciat: “Catalunya ja ha demostrat que és capaç d’omplir cívicament els carrers, ara hem de demostrar que també sabem omplir les urnes”. Per tot plegat, el president considera que “a Europa hi hem d’anar  a buscar aliats per defensar el nostre dret a decidir”. 

 

 En clau econòmica, el president ha subratllat que en aquesta campanya hi haurà referències a les retallades: “Quan parlem d’austeritat i de retallades, el problema no ve de Brussel·les. El problema principal el tenim a Madrid”. També ha advertit que el 25M els catalans s’hi juguen “com i qui defensarà els seus interessos  a Europa i si els indicis de reactivació i de possibilitats de tenir feina van a més o a menys”.

El president ha recordat que ha costat molt donar la volta a la situació econòmica del país: “Quan vam començar al govern ens van posar a l’esquena una motxilla plena de rocs. Ens ha costat 3 anys donar-li la volta, La gent té la possibilitat ara de votar a favor de no espatllar el canvi de tendència o de posar-la en risc”. Com a exemples de l’inici de la recuperació, s’ha referit a l’augment de la inversió estrangera a Catalunya, a la potència del sector turístic i a projectes que han arribat a bon port com el corredor del mediterrani. Finalment, el president ha posat l’accent en l’experiència dels candidats de CiU, garantia de bona feina en un moment difícil com l’actual.

 

“Brussel·les veu Catalunya com un país modèlic”

L'eurodiputat de CiU i candidat de Convergència i Unió a les properes eleccions europees, Ramon Tremosa, ha subratllat que Brussel·les veu Catalunya com “un país modèlic, un model a imitar per moltes regions, amb vocació exportadora, visió de capitalitat, amb un port que pot competir amb grans ports de l’Atlàntic. El procés polític que viu el país, ha dit, també és vist al món com a model”. En aquesta línia, ha afirmat: “La nostra causa no és només una qüestió identitària, és una qüestió de preferències. Preferim les polítiques del benestar al ciment i a l’armament”.
 

Tremosa ha citat alguns dels temes que s’estan treballant a Europa i que seran cabdals per Catalunya, com la Unió Bancària que s’aprova el 4 de novembre. També s’ha referit al corredor mediterrani o a la moneda única com a grans èxits europeus.

“L’austeritat no ha estat una opció, sinó una imperiosa necessitat”

Per la seva banda, el número dos de la llista de CiU,  Francesc Gambús, ha dit que “a l’hora de parlar de la crisi econòmica en aquesta campanya ens caldrà ser molt prudents. Molt sensats. I sensibles. Tenim, números que ens poden fer pensar que el pitjor ja ha passat”. I en aquest sentit ha afegit que “tenim persones molt a prop nostre que estan vivint encara ara duríssimes situacions personals i no els hi podem parlar de números”.

Gambús ha afirmat també que ”els hi hem d’explicar que la segona meitat d’aquesta legislatura sí que seran els anys de la sortida de la crisi. I els hem d’explicar que tot i que  l’austeritat és un valor a preservar, l’austeritat com a política econòmica no ha estat una opció, ha estat una imperiosa necessitat”. Finalment, ha subratllat:“I un cop desapareguda la imperiosa necessitat ens caldrà recuperar els farcells d’estat del benestar que aquests anys ens hem hagut de treure de la motxilla però que són pilars fonamentals de la identitat catalana i de la identitat europea”.

 

 

En la seva intervenció, el president del consell nacional d’Unió, Ramon Espadaler, ha assegurat que “el futur de Catalunya, com el d’Europa, només es poden resoldre votant" i en aquest sentit ha subratllat que “l’abstenció no sols resta credibilitat al nostre europeisme, sinó que posa la construcció europea a les mans dels extrems".

Per a Espadaler, “Europa s’ha de continuar fent des de la centralitat ample que representa CiU". I ha recordat que “el 25 maig no és només una fita important en el camí cap al 9 de novembre. El 25 de maig té per a CiU el doble significat de construir Catalunya i construir Europa”.

 

Jordi Turull " No es pot donar l'esquena a una reivindicació pacífica, democràtica i majoritària"

Jordi Turull: "ha arribat l’hora de que Catalunya voti i decideixi el seu futur”.

Jordi Turull: "Catalunya vol protagonitzar un exercici exemplar de democràcia, votar per decidir i decidir per progressar"

En la intervenció al Congrés, recorda que, davant les dificultats, Catalunya sempre ha optat per “la reafirmació i no per la resignació” i assegura que “no desistirem i impulsarem altres vies legals i democràtiques que permetin votar”

Jordi Turull, president de CiU al Parlament de Catalunya i representant del Parlament al debat per delegar la competència per convocar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, ha afirmat que “ara és l’hora de Catalunya” que vol “protagonitzar un exercici exemplar de democràcia” i “votar per decidir i decidir per progressar, garantint un futur millor i més esperançador a tota la seva gent”. En la seva intervenció al Congrés, Turull ha remarcat que “el nucli central de la discussió és la democràcia” i, més concretament, “la qualitat democràtica de l’Estat”. “La democràcia sempre genera il·lusió i esperança, mai por”, ha continuat, “per això no s’ha de témer ni impedir que Catalunya faci un exercici de democràcia”. 

Turull considera que el debat s’ha d’afrontar “políticament” i com “una oportunitat històrica” perquè “no es pot donar l’esquena a una petició legítima, pacífica i democràtica de la immensa majoria d’un poble”. En aquest sentit, ha afirmat que “venim a buscar un acord” i que tramitant la proposta de la via de l’article 150.2 es podrien “reparar errors històrics acumulats per part de l’Estat cap a Catalunya”. Tot i així, si no s’accepta “no desistirem i impulsarem altres vies legals i democràtiques que permetin al poble de Catalunya, carregat de raons, votar i decidir el seu futur”.

Reafirmació i no resignació

Turull ha subratllat que Catalunya sempre ha mostrat aquesta actitud de “reafirmació i no resignació” davant les adversitats i, justament per això, avui els ciutadans de Catalunya “estan protagonitzant un nou episodi de la nostra història”. “La majoria dels ciutadans de Catalunya no volen resignar-se a mantenir una relació política amb un Estat que està dient, per la via dels fets, que el seu autogovern, la seva llengua i les seves institucions avancen cap a la residualitat”, ha explicat. Aquesta actuació ha generat una “sensació de fatiga”, ha indicat, “d’haver-ho intentat tot per a fer possible un encaix còmode per a totes dues parts”.  I davant de “tal involució, a la que se’ns arrossega des de fa anys dia sí i dia també, responem amb reafirmació i no resignació”.

El diputat de CiU i representant del Parlament, ha recordat la negociació i aprovació de l’Estatut que, ha subratllat, “va ser sotmès a referèndum només a Catalunya”. Turull ha exposat que, tot i l’aprovació en Corts i posterior referèndum, l’Estatut va ser “decapitat des d’altres instàncies de l’Estat” i amb això “per a moltíssima  gent es van decapitar moltes de les esperances que hi havia de millorar el nostre autogovern en el marc actual”. 

Si hi ha voluntat política la consulta és legal, possible i necessària

Turull ha explicat davant del Congrés dels diputats que “consultar al poble de Catalunya sobre quin futur polític desitja és legal, és possible i, sobretot, és necessari” i ha recordat que tots els experts en dret constitucional que han comparegut al Parlament de Catalunya o la mateixa sentència del Tribunal Constitucional sobre la Declaració de Sobirania, coincideixen en que “si hi ha voluntat política” es pot fer. 

“Tothom s’atribueix i opina sobre el que volem o deixem de voler els catalans i només hi ha una manera de saber-ho amb exactitud: Preguntant als catalans”, ha continuat. “A l’Europa del segle XXI, les gran decisions, les decisions transcendentals, es prenen votant”, ha afegit.   

Finalment, ha posat èmfasi en que el que està passant a Catalunya “és un moviment que sorgeix de la gent, d’arrel profunda, pacífica, democràtica, positiva, il•lusionadora i transversal”. Així, ha recordat que des de setembre de 2012 una gran majoria de catalans ha parlat de forma clara “a les urnes i al carrer”. A les urnes, perquè “amb una participació propera al 70% va sortir una majoria incontestable a les eleccions a favor que els ciutadans de Catalunya puguin decidir el seu futur polític”. I al carrer, amb “mobilitzacions sense precedent pel que fa a la quantia i exemplars per la seva actitud”. 

“Nosaltres des del Parlament serem dignes del mandat de les urnes” perquè “ha arribat l’hora de que Catalunya voti i decideixi el seu futur”.

7 de ca 10 catalans volem votar!

En democràcia votar és normal