Fa 30 Anys

Festes Majors 1982

BONES FESTES MAJORS 2012

CIU

US DESITJA

BONES FESTES MAJORS 2012

Comunicat de premsa de la JNC

Comunicat de premsa de la JNC

La JNC (Joventut Nacionalista de Catalunya) s’adreça al poble de Flix per comunicar la seva formació a Flix com a col·lectiu el passat 13 de juliol. Tot va començar seguint els objectius de l’executiu local, que tenia marcat constituir l’agrupació de la Joventut Nacionalista de CdC per tal de proporcionar el relleu generacional a Flix de Convergència Democràtica de Catalunya.

El primer contacte va ser mitjançant el cap local de Convergència, que va agrupar part de la joventut militant de CdC i altres membres que s’han anat sumant a aquest projecte, gràcies en part a la conscienciació de la problemàtica actual que ens envolta. A partir d’aquí, aquest grup ha tingut reunions amb diferents càrrecs polítics de la zona i s’ha marcat els principals objectius:

El primer, i més fonamental, és que amb la nostra aportació intentarem ajudar al poble en les problemàtiques que puguin sorgir al llarg d’aquest projecte que posem en funcionament. Per això, ens hem organitzat en comissions de treball per donar suport als regidors del grup municipal de CiU, i ho proposin als grups que formen govern a l'Ajuntament.

En segon lloc, a partir de les nostres actuacions ampliar el nostre col·lectiu, per arribar a una major implicació alhora d’aconseguir el nostre objectiu que és millorar el poble i, més extensament Catalunya.

Esperem que amb el nostre compromís i la nostra il·lusió puguem arribar a acomplir el nostre somni, al qual us animem a formar-hi part.

Visca Flix i visca Catalunya!

agrupació de la JNC de Flix

 BENVINGUTS

Quan  algú s’integra, sigui en una societat, família, empresa, etc.., és un motiu d’alegria i si entra un col·lectiu, que amb desinterès, altruisme i vocació de servei per treballar per al poble, i per extensió, per a la construcció de l’Estat Català, t’omple de joia. Han entrat a la política i s’han afiliat, amb la generositat que caracteritza a la joventut, a la JNC, formant l’agrupació de Flix i bressol dels futurs polítics de Convergència Democràtica de Catalunya. Malgrat que n’hi ha que estudien i treballen fora del poble, volen posar tota la seva força perquè amb els seus coneixements i actituds, puguin bolcar-se envers al poble que han nascut i en el qual s’han fet grans. Han pres una decisió molt valenta, sortejant una quantitat d’obstacles, com la incomprensió de coetanis i les burles dels instal·lats en el passotisme que porta al pessimisme i la fatalitat    que alguns polítics han fomentat a la nostra vil·la. Cal tenir el coratge i felicitar-los públicament per aquesta decisió.

Catalunya, en general, i Flix en particular necessiten de jovent amb força, ben preparats tant  professionalment com políticament, per proporcionar el canvi generacional del partit, un partit viu, que no pot estar estancat amb les filosofies que el van fer néixer, sinó que mantenint l’esperit de la seva fundació, els que s’incorporen tinguin sempre en compte d’on venim i a on volem anar, han d’evolucionar sempre de cara a aconseguir un poble, un país. Cada cop més just, més pròsper i més lliure.      

A Convergència, estem molt contents que l’opció de projecte de país i de poble d’aquests joves hagi estat la del nostre partit, que de ben sabut sabem que proporcionaran tot l’ajut necessari per   millorar cada dia més, aportant el millor del seu tarannà per la defensa i projecció del nostre poble i de Catalunya. Els militants i simpatitzants de Convergència, procurarem no defraudar-los, els  hi darem volada perquè amb la seva empenta la nostra formació és faci més gran i aconsegueixin les metes que nosaltres no hem aconseguit.

 Moltes gràcies xavals/es!!

Ramon Sabaté Montagut

Cap Local de CdC de Flix 

Ercros cedeix vials i un espai de lleure de la Colònia de la fàbrica a l'Ajuntament de Flix

 

Ercros cedeix vials i un espai de lleure de la Colònia de la fàbrica a l'Ajuntament de Flix

El consistori es compromet a fer actuacions de millora dels espais i els promourà per a l'ús públic.

ACN | 30/07/2012 16:15

L'alcalde de Flix, Marc Mur, i el president d'Ercros, Antoni Zabalza, han signat aquest migdia, a la seu central de l'empresa a Barcelona, un conveni de col·laboració entre les parts en relació amb el pla d'intervenció integral del barri de la Colònia de la fàbrica de Flix. En virtut d'aquest conveni, Ercros cedeix gratuïtament a l'Ajuntament diversos vials i un espai de lleure de la seva propietat. L'Ajuntament, per la seva banda, es compromet a realitzar actuacions de millora d'aquests espais i a promoure'ls per a l'ús o servei públic. El cost del projecte, que també inclou millores al barri de Les Casetes de la mateixa localitat, està estimat en 3,79 milions d'euros, 0,95 milions dels quals seran aportats per Ercros a mesura que es vagin executant els treballs, durant un període de vuit anys. Els 2,84 milions restants provindran d'una subvenció que ha concedit la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques a l'Ajuntament, en el marc dels ajuts previstos en la Llei de Barris.

El barri de la Colònia de Flix es va construir el 1897, coincidint amb la construcció de la fàbrica d'Ercros. Ocupa una superfície de 14 hectàrees i conté una sèrie d'edificacions, principalment habitatges, d'un gran valor històric i arquitectònic, i que conforma una de les més emblemàtiques colònies industrials químiques de Catalunya.

FANGS I FANGALS i 2

FANGS I FANGALS   i 2

Com sabia que l’escrit provocaria moltes crítiques, era provocador de mena, per tant, em vaig deixar coses per explicar, també per no fer-ho tan feixuc, però ja tenia preparada una segona part. Suposo que tampoc satisfarà a tothom,  però no m’importa i, a més a més, trobo lògic que hi hagi disparitat d’opinions. Tots hem de justificar algun dia o altre les nostres preses de decisió i ens costa acceptar les errades, com si l’ésser humà no es pogués equivocar mai i, d’altra banda, ens emprenya que hi hagi gent que pugui opinar, i si governem o hem governat, encara més.

Fent una síntesis del primer l’escrit, aquest podria resumir-se amb:

• Cap Estat amb indústries com la ubicada a Flix i, fins i tot, amb més recursos, ha portat a terme una actuació com la que vam encetar aquí l’any 2002, i també centrant-la en el segle XXI.
• Que es podia duu a terme amb molt menys ressò per arribar a la mateixa col·lusió. És evident que tant a Flix com a la Fàbrica, tot lo succeït no els va aportar res positivament, sinó ben al contrari.
• Que els polítics d’aleshores van exterioritzar-ho un pèl massa, propaganda negativa per el poble. Al cap de poc temps, van substituir en Salvador Milà per Francesc Baltasar, diuen males llengües per les fortes discrepàncies amb el col·lectiu empresarial.
• No deixo de banda l’opció que siguin retirats algun dia, però abans que descontaminin el sòl industrial per poder tornar a edificar.
• És evident que tindrem problemes durant i després de l’extracció. Un projecte innovador sempre costa més d’ajustar que un altre ja experimentat, malgrat que el paper ho aguanta tot.
• Que tindrem problemes amb els pobles riberencs, segur, mai ens han tingut en compte, potser perquè nosaltres a ells tampoc.

Recordat això. Potser calia justificar millor els dos tipus de residus a tractar, suposo que el projecte ho diferencia, però jo no ho tinc clar que els dos hagin d’anar al “racó de la Pubilla”.

Els fangs portadors de mercuri tenen més densitat que altres i és difícil que quan la corrent del riu sigui la normal els pugui arrossegar doncs la assut els te retinguts. Fins l’any 1947 en què es va inaugurar el pantà, les riuades baixaven a l’ample i s’enduien tot el que es trobaven al seu pas, i ben segur que el meandre hauria d’estar també contaminat. Un cop inaugurada la Central, no hi ha memòria històrica o si la hi ha, no ha sortit a la llum, algunes dades de vital importància com que durant les revisions periòdiques de les turbines de la Central no apareix aquest metall.  Prova d’això és que al meandre no hi faran cap actuació, i durant molts anys, les cases habitades del costat de la teuleria, els horts i les piscines es bombejaven amb l’aigua del meandre. Amb l’aparició del pantà de Flix, es comença a regular els caudals d’aigua, però això no era suficient i la comporta automàtica i alguna més sempre estaven obertes. Quan es posa en funcionament el pantà de Mequinensa, a l’any 1966, les riuades es controlen més i no cal dir, que des de l’any 1969, quan entra en funcionament el de Riba-roja, l’aigua no va arribar mai fins el peu del monument al governador, substituït pel monument a la sardana, quan Flix va ser escollida Ciutat Pubilla de la Sardana, fet que abans passava any si any també. Ara, obren de tant en tant les comportes per fer fugir les algues. Cal dir, però, que a partir dels anys 70, la Fàbrica va agafar consciència del problema de les emissions al riu i van començar a canviar col·lectors, materials, decantadors, etc.., fins arribar a tenir una planta de tractament, i des de fa molt de temps, les emissions estan per sota dels límits establerts.

El que més hem preocupa són els fangs del fosfat, doncs la corrent normal de l’aigua els pot traslladar riu avall, via turbines o bé quedar-se estancats al meandre quan s’obren les comportes, i aquesta preocupació que dic tenir és a causa de les informacions pertinents que qualifiquen aquests residus com a radioactius, segons demostren els estudis realitzats pels tècnics competents, que no m’atreviria pas a posar en dubte. Fins ara pensava que no hi havia una forma per duu a terme el tractament d’aquests residus radioactius, i que aquests, per força, havien d’anar a magatzems nuclears, no pas ser enterrats en un abocador. Segurament anava errat. Aquesta terra portada des del Sàhara, sense cap mesura de transport especial, no pensava que fos tant nociva i, molt menys que els residus obtinguts, un cop aquesta es combinés amb àcid clorhídric, tinguessin tanta repercussió, creia que pel seu enterrament es devia principalment a la acidesa dels llots.

I prou. No en parlaré ni escriuré més sobre el tema, és el meu pare el que volia que en quedés constància per escrit. No hem preocupa gens que anònimes em talin de retrògrad, segurament si milités en un altre partit les seves opinions serien ben diferents, però mira  toca així. L’important és que el Parlament Català ha resolt i els ciutadans, ens toca creure peti qui peti. I és evident, amics, que el poble de Flix està petant.

Ramon Sabaté Montagut

FANGS I FANGALS

FANGS I FANGALS

Us he de dir d’entrada que quan em vaig assabentar per la televisió, el setembre del 2004, de l’estudi dels residus al pantà de Flix,  aleshores vivia a Tarragona, no em va agradar gens la forma com es va donar la notícia sobre els fangs de la Fàbrica, i em vaig quedar bocabadat. Tots els qui hem viscut al  poble sabem que cent anys de vida de les electròlisis per la fabricació de clor amb l’únic mètode que es coneixia i encara, per poc temps això sí, s’usa, no ens havia de sorprendre a ningú. El que més em va cridar l’atenció va ser com els mitjans de comunicació, dels qui esperava una major dedicació alhora de contrastar la informació obtinguda, es van apressar a posar en marxa les rotatives. No cal dir també que el conseller Salvador Milà i els tècnics assessors de la conselleria havien de saber que les tecnologies de fa cents anys no eren les mateixes que les d’ara i, ja d’antuvi s’havia de pressuposar els nivells de contaminació que havia. Vaig pensar que era un traure pit del tripartit, el qual recentment s’havia establert al govern de la Generalitat amb l’objectiu de desemmascarar un problema conegut per tots, comptant sempre amb el consentiment soterrat de l’alta direcció de l’empresa propietària de la Fàbrica, malgrat fer l’enfadós. Ho hem d’admetre, Flix no va saber gestionar el problema, potser hauríem arribat a la mateixa solució sense tant enrenou.

Un cop llegits l’endemà diferents diaris escrits, em va venir a la memòria una cita del periodista Ryszard Kapucinski, que va dir el següent: “ Quan es va descobrir que la informació era un negoci, la veritat va deixar de ser important ”. És a dir, quan cadascú tenim la nostra veritat, es fa molt difícil ser imparcial a l’hora de tamisar l’ informació. Tot seguit, vaig pensar que delatar el problema de la Fàbrica havia estat una jugada mestra. Uns es posen la medalla de paladins de l’ecologisme, altres  es feien abanderats de la millora de la qualitat de vida de les terres aigües a vall del riu (vots al canto) solidaritat fraternal amb qui mai ens havíem compromès. I d’altra banda, posats a malpensar, el president del consell d’administració de l’empresa propietària de la Fàbrica, que ha estat un destacat polític de la corda d’en Josep Borrell (ex ministre del PSOE), i que per això el van fer president de la companya, li  facilitava  i justificava el tancament dels centres de producció, que al 2020 caduquen i dels que no són rentables amb el corresponent acomiadament de treballadors degut a les circumstancies imposades,  però que alguns treballadors podrien continuar amb la nova planta de descontaminació. La neteja del seu polígon industrial, els hi facilitaria la seva millor venda com a sòl industrial, on podrien establir-se altres empreses que han d’ésser la salvació del poble, ja que des de fa cent anys, la seva economia ha estat lligada a la indústria

L’efecte bumerang s’ha produït. Vam llançar vents i ara recollim tempestes. Un procés de descontaminació tant innovador, únic al món, va provocar dubtes en els tècnics sobre les mesures d’emergència, un cop revisat el projecte. Els politicastres d’aleshores van fer tanta apologia i demagògia dels fangs, que van obligar a refer el capítol d’emergència, que van anomenar Pla de restitució, que contempla un gran territori amb la possibilitat de patir les conseqüències de  l‘extracció dels fangs del pantà de Flix. Vam posar tanta por que el seu ressò va arribar a tot el territori, i lògicament, aquesta gent no vol que es comenci el tractament, fins tenir la seguretat que se’ls hi van transmetre i les mesures que els hi van prometre.  

Ara tots a córrer. Els titellaires han tornat a moure els fils, doncs no es pot consentir tenir una planta acabada que no produeixi i no es pugui començar a amortitzar-la. Han posat la por als polítics per una part, com es fa ressò la premsa. Tornem a recordar al periodista polonès? I als treballadors, per un altra, per perdre el seu lloc de treball, al·ludint que aquesta planta serà una sortida de “recol· locament” de una petita part del personal de les plantes a tancar. Ara les autoritats ens demanen que hem d’anar tots a una com “Ovejuna” perquè comencin a descontaminar, i un altre cop Flix contra tothom. Que tenim els flixencs que sempre remem en contra corrent? 

Després vindrà la segona part. Una instal·lació única al món no pot morir un cop acabada la contaminació local, voldran traure-li més suc, lògicament portaran a descontaminar llots d’uns altres indrets. Que diran els polítics que s’hi trobaran? Espero que no siguin politicastres i defensin amb més convicció el poble de Flix. Les hemeroteques guardaran les notícies dels esdeveniments i seran unes fonts més o menys tendencioses d’inspiració, de les quals algun novel·lista segurament en traurà un best seller. L’historia s’ho val.

Com no tinc dret a criticar si no compleixo amb l’obligació d’exposar les meves propostes, crec, personalment, que si estan acabades les instal·lacions, podrien començar per deixar el sòl apte per reconstruir futures instal·lacions industrials perquè puguin donar feina a la gent del poble. Deixar els fangs on estan, que hi han estat molts anys, que estan sedimentats i que, de mica en mica, els eluvions de terres arribades de riu amunt ho taparan, doncs fins ara la gent riu avall ni s’han queixat pas, ni hi ha hagut cap problema. Moure’ls crec que serà fer un fangal, que ningú pot avaluar les seves  conseqüències. Mentre s’acaben les instal·lacions aprovades a tot el territori i aquí pau i allà glòria. Potser amb aquest temps, s’avancin les tecnologies d’extracció i l’avaluació pugui ser més fiable.       

Ramon Sabaté Montagut

Ribera d'Ebre, Terra Alta

La Mesa d'Alcaldes de l'Energia insisteix a reclamar discriminació positiva amb la taxa elèctrica industrial

Els deu municipis de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, en els quals es produeix el 70% de l'energia que es consumeix al país, demanen que, aplicant una discriminació positiva, les empreses productores els rebaixen la quota del quilowatt d'ús industrial per poder dinamitzar l'economia del territori. La Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE), que es va crear fa poc més d'un any, ja negocia aquesta nova quota que podria concretar-se en els propers mesos.

Els alcaldes demanen que les empreses que s'instal·len al territori tinguen unes millors condicions en el preu de l'energia, com a "retorn" de la riquesa que es genera al país amb la potència generada a les seues poblacions.

Precisament el passat mes de maig la MADE es va reunir amb totes les empreses energètiques que treballen al territori i amb la direcció de l'Institut Català de l'Energia i la direcció general de Medi Ambient. La trobada va servir per donar un pas endavant en una de les reivindicacions principals que s'ha marcat en aconseguir la MADE: que les empreses que s'instal·len al territori tinguen una quota del quilowatt industrial més rebaixada i a un preu competitiu.
El motiu d'aquesta demanda, com ha explicat el director de la mesa, Joan Sabanza, és "que hi haja una reversió" de la riquesa que es genera en base al producte que produeix el territori. "Sense l'energia no es pot fer gairebé cap de les activitats econòmiques avui en dia. Si el que produïm nosaltres serveix per crear riquesa, volem un retorn però no amb subvencions, demanem diversificar el teixit productiu", ha dit Sabanza. El director de la MADE ha defensat que aquest retorn es pot aconseguir "abaratint el preu del consum del quilowatt per les empreses que es vulguen instal·lar aquí".
Amb aquesta fita, el territori aconseguiria una "discriminació positiva" que atrega noves inversions i suposaria un estalvi per a la pròpies empereses energètiques tenint en compte que els costos són menors si el consum es fa prop dels centres de producció i no són necessàries grans infraestructures de distribució. "Davant la crisi havíem de trobar una solució. Tenim una singularitat que és produir energia, i ho veiem com una cosa positiva que ens ha donat riquesa, llocs de treball i estabilitat, i hem de donar un pas més enllà", ha apuntat Sabanza
Aquesta nova quota es podria concretar en els propers mesos. Segons ha explicat Sabanza les negociacions estan anant bé i perceben que existeix "receptivitat" per part de les empreses productores. "Entenen el nostre posicionament i creuen que és just", ha dit el director de la mesa. En aquest sentit el president de MADE, Jordi Jardí, ha remarcat que aquesta rebaixa no és una petició que haja inventat la mesa sinó que es fa seguint l'exemple d'altres empreses o zones industrials. "Les empreses tenen diferents clients que tracten diferent. Demanem que la millor tarifa que tinguin les empreses elèctriques s'apliqui al territori", ha exigit.
Nous associats i altres objectius
Els alcaldes de Móra d'Ebre, Joan Pinyol, el de Garcia, Joan Marimon, i el de la Torre de l'Espanyol, Eduard Masip, són des de dissabte membres de la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya. L'assemblea general de l'organisme va aprovar per unanimitat la inclusió d'aquests tres nous municipis de la Ribera d'Ebre, tots ells productors d'energia eòlica. Prèviament, els plenaris municipals d'aquests tres municipis havien aprovat per majoria absoluta la sol·licitud d'ingrés a la mesa. Amb aquestes noves incorporacions el president Jardí ha assegurat que es dóna per tancat el procés constituent.

Joan Sabanza - director MADE Jordi Jardí - director MADE

MADE - Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya