Un govern sense oposició
El
dilluns a la nit em vaig anar cap a casa amb la sensació de que tenia que haver
participat a l’assemblea de la ANC, de
la mateixa manera que em vaig manifestar uns dies enrere a Facebook, defensant l’opció del full de ruta
de la candidatura única. Segurament que al no estar associat a aquesta
organització ciutadana, que per les raons
obvies d’esser el cap local de CdC, vaig creure que seria incoherent participar
en un moviment que per definició és apartidista el que no vol dir que jo no tingui
totes les simpaties i de no ser el cap local de cdc hi estaria. Doncs l’objectiu final es el mateix. Ara penso
que potser em van convidar a la assemblea per poder donar-me l’opció d’explicar
el posicionament del partit.
Han
passat molts anys d’aquell 6 d’octubre del 1934, ara per arribar a la
proclamació de l’Estat Català, amb els mateixos arguments d’antuvi, l’escenari
és diferent i per tan les maneres de portar-ho a bon fi han d’esser unes altres.
No oblidem que desarmar tot l’entrellat i transformar-lo per tenir un nou Estat
modèlic. Serà un treball enrevessat, feixuc, ple de dificultats i paranys on
cap partit n’ha de sortir ni cremat ni triomfador, sinó que sigui la participació
de la gent identificada amb el projecte d’un Estat nou la guanyadora del
procés.
Amb
aquestes principis, la millor opció és la d’una llista única, que de segur sortiria
guanyadora, formada per experts i tecnòcrates de vàlua contrastada a nivell
mundial, per poder treballar en les dos besants:
Perquè
governi i gestioni els serveis, amb la confiança dels partits sobiranistes, donaria placidesa a la governació
I
que puguin poder posar més energia i treball al procés constituent del nou
Estat.
L’altra cosa és qui hauria d’anar al davant
d’aquesta llista, lidera-la i coordinar-la, però parlant la gent s’entén.
No
se ens està permès fer demagògia ni donar la sensació de divisió al davant de
les opcions unionistes i federalistes que aprofitarien qualsevol discrepància
per fer-ne un castell i intoxicar a la gent per dividir-nos. El caire que pren
la querella contra el President de la Generalitat, és una mostra de que van a
per totes. Nosaltres també i d’haver un govern mono color donaria peu a sumar a la gent del SI-NO i
donar confiança a la ciutadania de que no hi ha grups politics que van darrera
solament del poder. M’entres no tinguem la independència, el partits
sobiranistes hem de fer pedagogia per convèncer a tots aquells que encara
dubten de que el millor per tots és
tenir la independència.
Els resultats
de les eleccions municipals del maig del 2015 donaran la radiografia de la
força de cada partit i desprès per força tindrà que haver un acostament dels
partits sobiranistes, doncs ningú voldrà governar i a l’hora liderar el procés
de transició, sense una majoria absoluta. El desgast que proporcionaria el
mantenir governant Catalunya amb aquestes circumstancies i a la vegada elaborar
una transició seria molt forta i nomes estaria a l’alçada dels molts valents o
dels irresponsables i no podem sortir al
balcó de la Generalitat com fa vuitanta anys enrere.
Ramon
Sabaté Montagut 19 de novembre 2014
.jpg)
.jpg)
.jpg)
