HIPOCRESIA INSTITUCIONAL LOCAL

Les afinitats  polítiques  no s’han de barrejar mai amb la família, ni amb  el treball, l’amistat ni amb els sentiments més legítims pel  dolor profund que puguis sentir envers qualsevol persona quan ha passat per un succés personal no desitjat per ningú . Això es pot exterioritzar, sentir i mostrar a nivell personal però crec que mai a nivell institucional.

Hi ha els no tan recents esdeveniments,  que algun dia haurem d’explicar, com les confeccions de les candidatures a les municipals 2011 al nostre poble: La reunió de ciutadans –tot i que és difícil que la gent s’impliqui en la governabilitat del poble- a l’entorn d’un projecte comú, que donés resposta a les necessitats i les inquietuds del poble, independentment de les candidatures dels partits ja establers. És una acció lloable i per aplaudir. Però si la cosa no va quallar, segurament perquè  dos galls en un mateix galliner sempre s’ha dit que no hi poden estar, t’adones de per què a la confecció del cartipàs municipal no es va comptar amb CiU, quan l’objectiu principal de la confecció d’una candidatura aliena als partits era minimitzar i escombrar la gent d’ ERC, PSC i CiU. Quan un gall encapçala la llista del  PSC i l’altre la de CiU, la campanya fa aflorar  els amagats  anhels de cadascú. Suposo que el PSC pensava amb una majoria que no hagués de pactar amb ningú dels altres, però en excloure CiU va quedar en evidència que els objectius de la candidatura que es volia formar, eren una utopia, i el promotor és de suposar que va sortir escaldat. O no? Potser estava estudiat?

Si la campanya va ser difícil, la incertesa de la composició del grup de govern  fins a la presa de posició de  l’onze de juny , ho va estar molt més per a la gent de CiU. I no diguem, el dolorós que va ser preparar un parlament excusant la presència de la cap de llista a l’acte per no ferir susceptibilitats i no ser alarmistes, tot i que s’entenia tot, però malgrat que s’entenia tot, posaríem  noms i cognoms a aquella gent que va interpretar la no presència a l’acte de presa de possessió del càrrec que havia sortit de les urnes d’una manera grollera. Suposo que, sis mesos després, aquesta gent que va obrir la boca i alguna més que ho va pensar, van maleir l’hora dels seus comentaris.

No m’agrada veure crespons negres a l’Ajuntament, entenc que hi ha ocasions que toca, però ara no tocava: si durant sis mesos i dos dies no ens vàrem preocupar pel desenvolupament de la malaltia, no calia fer la hipocresia institucional que s’ha fet. Som un trist poble, no el convertim en un poble trist. Montse no ho voldria pas, i a la família no li és cap consol.

Ramon Sabaté Montagut

desembre 2011

Parlem-ne del Parquet del Pavelló

LES PROMESES ELECTORALS S’HAN DE COMPLIR…

Que bonic, i que fàcil, és prometre, després be la part productiva: s’han de complir les promeses, això ja costa més, i a segons qui encara més...

Tots recordem durant la campanya electoral el debat respecte el parquet del Pavelló Municipal, uns ho varen portar, pel que fa als esports, com a buc insígnia de campanya i ara resulta que no tenim diners, i el que volem és posar un pedaç al bell mig del parquet, que evidentment no quedarà be..., i sort que els que ho varen prometre estaven al antic consistori i tenien mol clars els comptes municipals, no com aquestos de CiU, que a paraules dels altres dos grups, “no en sabíem de comptes”... ara ho veiem!

Les dues propostes del govern municipal per a fer la reparació del parquet del nostre pavelló son: canviar les fustes trencades del mig de la pista i posar-les als costats, plis-plas problema solucionat. Amb aquesta solució haurem de fer la pista més petita, per a que els nostres esportistes no hi vagin, si no el perill continua existint en un altre lloc de la pista, però el perill, hi es!

L’altra proposta, és polir el parquet i vernizar-lo, i les fustes trencades? Es repararan soles?

Quines solucions..., quina és la bona?, la primera..., la segona..., o cap de les dos...?

La solució està en prometre solament allò que podem complir i no el que dona mes vots, la solució està en fer bé les coses, , per que al cap i ala fi, les coses sols és poden fer de dues maneres, be o malament, i en aquest cas, no hi ha cap mena de dubte, o és canvia el parquet o estarem fent malament les coses.

Les prioritats qui les posa?, el consistori, els esportistes, el poble..? No seria millor abans de engegar tot aquest procés parlar amb les parts implicades i veure quines son les seves inquietuds?

Ara s’ha presentat un “Hotel de Entitats”, però sense tenir encara el finançament per fer-lo. Les prioritats qui les posa?, el consistori, els esportistes, el poble..?.No seria millor abans de engegar tot aquest procés parlar amb les parts implicades i veure quines son les seves inquietuds? No son les entitats qui saben realment quines son les seves mancances? No son ells qui viuen el dia a dia amb les instal·lacions, qui les coneixen realment? Tant costa comunicar-se i buscar les solucions o reconèixer que ens hem equivocat i “donde dije digo, digo Diego”

Ara que el pavelló sembla que torni a tenir una vida més activa, amb l’hoquei i en la creació dels equips de base del futbol sala, és hora de tenir les instal·lacions en condicions, d’ajudar a les entitats esportives emprenedores (paraula molt utilitzada en campanya), i deixar-nos de presentacions sense sentit.

Senyors del Govern municipal, realitzem un acte de humilitat i reconeixem que el camí que varem prometre en campanya no el podem seguir, per que els números que varem fer no eren tant reals com varem dir o per que els ingressos que hauríem de haver ingressat els hem deixat perdre (“lease plaques solars”), posem fil a l’agulla i comencem a fer la feina ben feta, el que no podem fer de cap de les maneresés gastar-nos mes diners en solucions que no solucionen res! 

Flix es queda al marge de la MADE

Flix es queda al marge de la constitució de la MADE ( Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya )

La Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya va celebrar el dilluns dia 10 d’octubre la seva sessió constitutiva a l’ajuntament de Móra la Nova. Després de la seva presentació pública al Col·legi de Periodistes de Tarragona el passat mes de maig, els consistoris d’Ascó (CiU), La Fatarella (ERC anterior legislatura), Móra la Nova (CiU), Riba-roja d’Ebre (PSC anterior legislatura), Tivissa (CiU), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Vilalba dels Arcs han aprovat la seva adhesió a una associació que neix amb la voluntat de convertir-se en el principal interlocutor territorial del debat energètic a Catalunya.

Els òrgans de govern d’aquests consistoris han ratificat també els estatuts i l’organigrama amb què s’organitzarà la Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya. Així, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, presidirà l’associació, que tindrà en Alfons Garcia, alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i en Fermí Ruana, alcalde de La Fatarella, els seus dos vicepresidents. L’exalcalde de Móra la Nova, Joan Sabanza, en serà el director.

La Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya té com a objectiu principal aconseguir una evolució en el panorama que ha dominat les decisions polítiques a l’entorn de l’energia, sector en el qual al món local se li ha fet jugar un rol passiu. Per a aquesta finalitat, establirà relacions permanents amb la Generalitat de Catalunya, el Govern central i el món empresarial per tal de defensar els interessos dels seus municipis. D’aquesta manera, l’associació vol esdevenir un punt de referència no només a nivell català sinó estatal a nivell de producció, recerca i desenvolupament de noves tecnologies en relació a l’energia. També ho vol ser a l’hora de captar empreses grans consumidores d’energia, per a que la riquesa que nosaltres creem, es quedi a la zona.

En els termes municipals d’Ascó, La Fatarella, Móra la Nova, Riba-roja d’Ebre, Tivissa, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Vilalba dels Arcs s’ha produït l’equivalent al 70% de l’energia elèctrica que s’ha consumit a Catalunya en el darrer any.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

El Grup ERC a Flix es mostra reticent a formar part de la MADE.

En l’últim Ple ordinari del nostre Ajuntament celebrat amb data 29 de setembre, i en resposta a la pregunta formulada pels membres del grup de CiU, sobre quina és la intenció de l’actual equip de govern de formar-ne part o no d’aquesta Mesa, la contesta del portaveu de ERC va ser reticent a formar-ne part, per trobar-ho electoralista i de continguts encara molt difusos.   

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

09 de Desembre de 2011

El greuge salvatge amb Catalunya continua

"Realment estem al límit i hem fet tot el possible per amortir el cop". Aquestes paraules del conseller d'Economia del Govern de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, posen de manifest la dramàtica i insostenible situació en la que es troba el nostre país. La sagna dels 16.000 milions d'euros que van i que no tornen, que els catalans aportem a l'Estat i dels que no veiem ni un duro des de fa més de vint-i-cinc anys, complica encara més aquest escenari.

Mentre els incompliments del Govern Zapatero augmenten, el greuge salvatge amb Catalunya continua i es dispara de forma "grollera i barroera". Tot sembla indicar que Zapatero pensa "passar-se pel folre" la Constitució i no fer els pagaments a Catalunya que recull la disposició addicional tercera de l'Estatut. El solc serà més profund.

Des de Madrid els electes de CiU als grups parlamentaris del Congrés i del Senat lluitarem perquè això no passí, perquè les cambres serveixen per aquestes coses.

Des de Catalunya, El Conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha advertit que estudiarà mesures legals si no rep els 759 milions que li pertoquen a Catalunya, atès que es tracta de la quantitat pendent de cobrament corresponent a una partida contemplada en els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2011. Cal assenyalar que paral·lelament Mas i Zapatero van tractar el 7 de febrer aquesta transferència de fons, que va quedar recollida en un acord del mes de juliol de la comissió bilateral.

Catalunya no pot permetre aquesta actitud xulesca del Govern espanyol agònic i moribund de José Luís Rodríguez Zapatero que posa en perill la tresoreria i ens fa una mala passada en l'últim moment. El greuge salvatge amb Catalunya ha d'acabar.

Hotel d'Entitats

Fa pocs dies l’ajuntament va presentar en públic un projecte, hereta’t del anterior govern municipal, per fer a Flix un Hotel d’Entitats, que aniria ubicat  al edifici de l’antic ajuntament.

Un Hotel d’Entitats és un edifici compartimentat en diversos locals, destinats a albergar les diverses entitats o associacions locals de tot tipus (esportives, socials, culturals, religioses) on aquestes poden tenir la seva seu social i que poden comptar amb serveis comuns, de correus, fotocopiadores, xarxes electròniques, sala de reunions i una sala multiusos per a poder fer diversos actes. Aquestes instal·lacions hauran de comptar amb personal que estigui a la cura de les mateixes.

La segona part del projecte és el seu cost i el seu finançament. Actualment l’Ajuntament compta per a finançar-lo amb una subvenció de 171.000 euros, provinent del PUOSC, i segons va explicar el propi alcalde durant la presentació del projecte, el seu cost total arriba als 991.000 euros (uns 162 milions de les antigues pessetes), és a dir, encara ens faltaran 820.000 euros (uns 134 milions de les antigues pessetes).

Donades les característiques dels temps actuals pensem que difícilment es podrà trobar, per aquesta quantitat, una font de finançament diferent que no sigui el d’anar a buscar un crèdit a una entitat bancària. I arribat aquí creiem que cal preguntar-nos: fa realment falta un local d’aquestes característiques a Flix?,el seu cost i el seu manteniment justifiquen la seva construcció?

ENS HO PODEM PERMETRE?.

La subvenció compromesa, com ja abans hem indicat, és de 171.000 euros i l’ajuntament té de termini fins l’octubre de l’any vinent per a poder canviar la destinació d’aquesta subvenció. N’hi ha molts, però que molts, carrés del poble necessitats d’una urgent intervenció.

Les Casetes

Parlem-ne... de les Casetes

El dia nou de setembre vam organitzar una visita guiada pel "centre històric de les Casetes".

Després de caminar per aquells indrets d'essència tan flixanca, vam quedar impressionats negativament, dolguts,tristos i indignats, davant les imatges que contemplàvem, perquè l'estat en què es troben tots els carrers és lamentable.

Per què s'obliden indrets d'importància tan  majúscula?: les voreres són intransitables, el cablejat de llum al descobert per sobre de les voreres amb el seu corresponent risc....  

 Un elevat índex de població d'aquella zona el formen persones jubilades, factor aquest que accentua la possibilitat de sofrir algun incident i que de retruc demana que es faci quelcom per tornar a les Casetes la importància que tenen i la imatge que es mereix.

 Tot això ens fa des de l'oposició donar un cop d'atenció al Consistori que són els que hi poden fer quelcom al respecte, la crisi hi és, això no ho discuteix ningú, però les realitats també i s'han de combatre, la llei de barris no s'ha d'aturar com s'ha aturat, hi ha espais de Flix que mereixen estar per sobre de d'altres interessos, obvio anomenar-los perquè tothom sap que quan sols hi ha una moneda per satisfer el ciutadà, està molt més justificat la seva despesa en millorar la comoditat d'un grup de persones adscrites a un barri que en l'enllumenat d'un castell, per posar sol un exemple.

El nostre partit convida a l'actual govern municipal a fer una visita guiada per distints indrets del nostre poble, per a posar fil a l'agulla i tornar als espais, que no fa tant eren l'enveja de molts visitants, la seva cara guarida i guarnida. Els pressupostos també han d'anar per aquesta direcció, perquè el respecte que es mereix el patrimoni històric, les entitats esportives o les festes de qualsevol natura es multiplica quan del que parlem es d'espais habitats.

Tal vegada, i sense pretendre caure en el sarcasme, haure'm d'esperar que les Casetes vagin perdent vida per a que quan es fossilitzi’m, víctimes de l'oblit i la deixadesa, passin a ser importants.

Perquè aleshores sí, desprès ja sí seran Patrimoni històric de la nostra vila. El risc d'ensopegar d'algun jubilat dels molts que ja es veuen al marge de les decisions del nostre consistori no es mereix les ensopegades de l'oblit i de les benes als ulls del que haurien de donar almenys la mateixa importància a la pedra flixanca actual que a la pedra flixanca mil·lenària.Flix és molt bell quan es contempla des d'algun dels miradors de les Casetes, fem les Casetes tan belles quan les mirem, tot caminant-les i sentint-les flixanques.

…tenen que esperar els Flixancos de les Casetes que la llei de Barris es faci efectiva (pot arribar fins al 2018), no es pot actuar abans?.

…l’unic que poden esperar és més degradació dels seus carres.

Ja tenim el Parlem-ne Nº15 al carrer

A  partir d'avui rebran a la seva llar  el Parlem-ne de novembre.
Ha on trobareu diversos temes d'importància per al nostre poble.

Un Angel més al cel

Quant un amic marxa, solament ens queden els records dels bons moments.

Ens vas brindar la teva mà, i vas compartir un tros de la teva vida

I aquí ens trobem estimada amiga, estimada Montse, recordant aquells moments.

Ara la tristesa ens envaeix...

Ens traspassa el cor...

 Ens fa mal l’anima ...

Segueixes viva en la nostra ment.

Ara tot és diferent.

Tu ets al cel i nosaltres ens aferrem al teu record, a tot el que van compartir,

als teus somnis, a les teves paraules,  als teus bons consells, i al teu somriure.

He sentit dir moltes vegades que la vida és un viatge que ens regalen, i que això ja es molt ..., tots arribarem amb aquet  final.

Però a tu, t'han  baixat massa aviat d’aquest  llaüt,   la nostra estimada Patrona, ha sigut massa d’hora  i se’ns fa difícil expressar el que sentim , una confusió de ràbia i dolor.

El teu buit és massa gran.

La Montse era massa jove i una gran persona,

l’estimàvem i  seguiren fen-ho...

Pot ser no em perdut una amiga...


Pot ser em guanyat un Angel que estirà  al nostre costat per mostrar-nos  el camí.

Gracies Montse Estela per tot el que ens vas donar.

Gracies per tot Montse, et portarem al cor sempre....

Acte Electoral

Eleccions Generals 2011

 

Convergència i Unió

La nostra força

Parlaran:

Felip Puig

Ferran Bel

Presentarà:

Josep Antoni Guiu

  

Data: Dijous dia 10

Lloc: Ca Don Ventura

Hora: 19 hores

ESTÀ BÉ O MALAMENT?

Quan hi ha crisi, encara que aquesta no és vegi o estigui emmascarada, ens referim principalment a les crisis d’empreses, entitats, països, estats, etc..., la gent que s’ha escollit per solucionar-ho apart de tenir la responsabilitat ha de tenir també la visió, l’aptitud, i el coratge, per assumir les decisions que segurament seran  impopulars per això cal que estiguin reforçades per un anàlisi ben acurat  que doni legitimitat a les seves accions. Per fer l’anàlisi cal posar-se a fons i veure de on neixen els desviaments per posar cura.

A tall d’exemples diré que l’elefant blau a la seva campanya electoral es van omplir la boca, sobre la gestió dels seus predecessors, després res de res. Y ara volen el mateix pagament. A Portugal està aflorant subvencions estranyes, a Grècia igual, a la Generalitat no hi ha pressupost per aguantar la faraònica estructura de xucladors que se hi han posicionat i no ho barregem amb  l’espoliació dels diners que ens fan des de Madrid.  Es  clar la crisi d’ara obliga a revisar-ho tot i que paguin, de la forma que cada entitat te establerta que va des de l’acomiadament, els diners, els vots, etc.

Està bé que és desempolvorin   les males gestions i praxis  de predecessors, crec que és una garantia d’honestedat ja que suposo qui ho fan saben  allò de que a “qui  ferro mata a ferro mor”, Això dona la garantia de que estan  a totes. Si, però mentre no arribi a casa, als cafès, als mercats, a les reunions socials i no sigui tema de conversa la discussió  dels pros i contres dels anàlisis i predomini més l’enfrontament desaforat on predomina els interessos personals, be, ja m’enteneu  la  clientela  forjada a base dels favors intercanviats, però que per una part no han estat pagats de la butxaca pròpia sinó de les arques de l’entitat on ocupen la  poltrona.

Dona per pensar que CiU no estigui a l’Ajuntament i com de moment pensar es lliure, un pot pensar que la gent que ha manat i continua manant, vulgui distorsionar les evidencies barrant al màxim a tres regidors que han estat votats per un col·lectiu important del poble, i que davant de la crisis que estem posats cerquen una millor gestió del poble

Segurament que amb aquestes accions es veuran caure mites envers a la veritat, que feien  bandera durant els seus mandats i ara desprès de tants anys al front  de institucions. Els resultats han estat iguals als dels temps de la dictadura.

Ramon Sabaté Montagut

Novembre 2011

L'HERÈNCIA DEL GOVERN TRIPARTIT

1. El “Consejo de Política Fiscal y Financiera” reunit el dia 24 de novembre de l’any passat va assegurar que el dèficit de Catalunya per al 2010 era del 2,4% del PIB. Gairebé un any després descobrim que el PSC i el PSOE van enganyar els ciutadans fent pública una xifra molt inferior a la real, ara hem descobert que no era el 2,4%, sinó el 4,2%. Els socialistes ens van voler fer creure que el dèficit de Catalunya era de 4.700 milions (2,4% del PIB) quan en realitat és de 8.350 milions (4,2% del PIB). 2. El tripartit deixa com a herència al nou Govern un total de 54.000 milions d’euros en factures pendents de pagar, algunes de les quals van més enllà de l’any 2020. 3. 1 de cada 3 euros que es van gastar durant l’any 2010 no tenia cobertura per la via dels impostos i, per tant, es va aconseguir a través de l’endeutament. 4. Fruit d’aquesta gestió irresponsable, aquest any 2011 la Generalitat de Catalunya ha de pagar 4 milions d’euros diaris en concepte d’interessos de deute. Per a l’any 2012 aquesta xifra s’incrementa fins a 6 milions d’euros cada dia. 5. Per a l’any 2012 està previst que la partida pressupostària destinada a pagar interessos de deute tingui un volum que equivaldrà a 8 o 9 vegades el pressupost del Departament de Cultura de la Generalitat.
1. Sanitat. L’any 2010 el Govern tripartit va deixar 835,5 milions d’euros en factures per pagar i 125 milions d’euros en compromisos d’inversions per al 2011 que no tenien pressupost. 2. Agència Catalana de l’Aigua. L’any 2010 el dèficit de l’Agència Catalana de l’Aigua va ser de 106,4 milions d’euros. En set anys de Govern tripartit el deute d’aquesta agència ha crescut un 57%. 3. Ajudes a les famílies amb infants a càrrec. En acabar l’any 2010 encara hi havia 130 milions d’euros destinats a ajudes a les famílies amb infants a càrrec que estaven pendents de pagar. 4. Ajudes a la dependència. El desembre del 2010 el Govern tripartit va deixar 54.627 expedients d’ajudes a la dependència sense resoldre. El juliol de 2011 el nou Govern ja n’havia resolt 40.000, d’aquests. 5. Educació. Més de 10.000 alumnes van començar el curs 2010 – 2011 en barracons. Quan el tripartit va començar a governar l’any 2003 a Catalunya hi havia menys de 500 mòduls prefabricats. El 2010 en va deixar més de 1.000.

La multinacional alemanya Seeger construirà tres centrals de biomassa a Catalunya

La multinacional alemanya Seeger construirà tres centrals de biomassa a Catalunya

La multinacional alemanya Seeger construirà tres centrals de biomassa a Catalunya

La inversió supera els 118 milions d'euros i les plantes s'ubicaran a Flix, La Garriga i Albons. Donaran feina a uns 500 treballadors, entre directes i indirectes

ACN 

Barcelona | Actualitzada el 26/10/2011 14:31

La multinacional alemanya Seeger Engineering AG, especialitzada en la producció d'energia a través de biomassa, projecta ubicar a Catalunya tres noves centrals de cogeneració de biomassa, que suposarien una inversió total de 118,3 milions d'euros.

Els plans de la companyia, que permetrien la creació de més de 500 nous llocs de treball -entre directes i indirectes-, preveuen instal·lar les tres plantes a Flix (Ribera d'Ebre), La Garriga (Vallès Oriental) i Albons (Baix Empordà).

A La Garriga i a Flix, els projectes inclouen la posada en marxa de dues fàbriques per a la producció de pèl·lets -un biocombustible que surt de la fusta i que s'utilitza per a l'escalfament de calderes-. El pla de treball de l'empresa, que compta amb el suport del departament d'Empresa i Ocupació, inclou la constitució d'una filial a Sabadell, que també coordinarà l'aprovisionament de fusta per a les tres plantes.

Els avantatges mediambientals de les noves centrals es basen en l'aprofitament dels residus de fusta de diferent origen per generar energia renovable. De manera conjunta, les tres plantes sumen una potència elèctrica de 15 MW i capacitat per produir 150.000 tones de biocombustibles.

A Flix, el projecte de Seeger Engineering AG ha constituït conjuntament amb Ercros dues societats: una serà la responsable de desenvolupar una central de cogeneració a partir de l'aprofitament de la biomassa, mentre que l'altra impulsarà la construcció d'una planta de pèl·lets. Les dues plantes s'ubicaran al costat de les instal·lacions de la firma química. 

A La Garriga, Seeger Engineering AG té prevista una inversió de 38,2 milions d'euros en la construcció d'una nova central de cogeneració de biomassa, i en l'ampliació, a més, de la fàbrica de pèl·lets que el Grup Tamayo ja té en aquest municipi. La producció d'aquesta fàbrica passaria així de les 5.000 tones anuals en l'actualitat a prop de les 30.000 tones. 

El projecte d'Albons preveu el treball conjunt amb el soci local Rebrot Albons SL, i consisteix en la posada en marxa d'una planta de biomassa que aprofiti les restes de fusta d'arbres fruiters i pollancres, varietats pròpies de la demarcació. Aquests tipus d'arbres s'han de substituir cada 8 anys, i actualment es cremen i es tracten com a residu no aprofitable. La inversió calculada és de 27,4 milions d'euros.

La Ribera d'Ebre, la comarca que més creix a Catalunya durant el 2010 - marfanta.com

La Ribera d'Ebre, la comarca que més creix a Catalunya durant el 2010

Publicat per Gustau Moreno el dia 18 d’octubre de 2011 | 17:33

La Ribera d’Ebre és la comarca catalana que més va créixer durant el 2010, amb un 4,4%. És una de les dades que es desprenen de l'Anuari Econòmic Comarcal 2011 que ha publicat CatalunyaCaixa, i que es va presentar ahir dilluns. El creixement de la Ribera d’Ebre ve motivat pel bon comportament del sector energètic, l’aigua i les activitats extractives. En el conjunt de Catalunya, el 2010 es va tancar amb un creixement del 0,1% del producte interior brut, una dada que ja ha començat a interpretar-se com un indici de recuperació econòmica. La notícia negativa és que el Montsià va tenir un creixement negatiu del -2,3%, i és la comarca que va créixer menys l’any passat, segons el mateix Anuari de CatalunyaCaixa. Per la seua banda, tant la Terra Alta com el Baix Ebre tenen registres menys extrems, amb un creixement del 0,7% i del -0,5% respectivament. De fet, són les xifres negatives del Baix Ebre i del Montsià les que fan que les Terres de l'Ebre tinguen un creixement negatiu del -0'1%. Per contra, les comarques del Camp de Tarragona (0,2%) presenten símptomes clars de recuperació durant el 2010.

UN RETARD CARÍSSIM PER FLIX
L'Ajuntament de Flix deixarà de cobrar 329.489,75 € corresponents al 28,40 % del ICIO per l'instal·lació del PARC SOLAR LA DEVESA, de moment.

El passat 29 de setembre de 2011 es va celebrar un Ple a l’Ajuntament de Flix.

Un Ple que, amb els  2 únics punts que l’equip de Govern va incloure en l’ordre del dia, estava previst que durés uns 8 minuts, la bateria de preguntes que des de CIU vam presentar va fer que aquest  Ple tingues una durada de mes d’una hora.

De totes les  preguntes que es van realitzar  a l’Equip de Govern, la major part  van quedar sense resposta ja que  es van acollir al dret de poder respondre en plens futurs.

Mol sovint els temes tractats en la Sala de Plens no traspassen les quatre parets d’aquella sala i, donat que creiem que, més enllà del que va sortir a l’endemà per Ràdio Flix, cal explicar amb pels i senyals tot aquest procés per tal de poder entendre’l en la seva totalitat, hem estimat convenient el fer aquest article per tal d’aclarir algun concepte inherent al tema que ens ocupa.

Una de les preguntes que va crear més polèmica i que creiem que pot portar cua, va ésser la que vam  efectuar en relació a la liquidació de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres efectuats a les empreses propietàries que van construir el Parc Solar de la Devesa.

Estem parlant de l’impost que està obligat a pagar tothom quan fa qualsevol tipus d’obra, i tothom vol dir ciutadans i empreses.

En aquest cas el que es tractava era de la liquidació de l’impost a les 88 societats propietàries de les 880 plaques solars que integren la primera fase del Parc Solar de la Devesa.

El nou Govern de l’Ajuntament de Flix va entrar  al juny d’aquest any i la seva Junta de Govern  va decidir tramitar el que considerar que encara estava pendent de liquidar, els impostos derivats de les obres fetes al Parc Solar de la Devesa.

Cal recordar que en una primera fase acabada l’any 2007 es van instal·lar 880 plaques que, en grups de 10, pertanyien a 88 propietaris diferents.

Segons paraules pròpies del alcalde Sr. Mur en la referida sessió plenària, en els anys 2008 i 2009 no estava clara la normativa referent si es podia  aplicar aquest impost a la totalitat de l’obra efectuada o no, però amb paraules pròpies del alcalde, sí que ja estava clara aquesta normativa a partir del 2010, en el sentit de poder aplicar aquest impost en la seva integritat.

Tant és així que l’Ajuntament de la Fatarella, amb el mateix tipus de conflicte, referit en el seu cas a la construcció en el seu terme municipal d’un Parc Eòlic, va interposar un recurs davant del Tribunal Superior de Catalunya, el qual va donar la raó a l’Ajuntament de la Fatarella els primers dies del gener d’aquest any, sentencia que va possibilitar que aquest ajuntament cobrés els 638.000 euros que en el seu dia van reclamar.

Amb aquests precedents en Junta de Govern del 12/07/2011 s’aprova liquidar els impostos pendents a 24 propietaris,

                   

                                  Total.- 316.310,16 euros

En una altra Junta de Govern, la celebrada el 19/07/2011, s’aprova liquidar els impostos pendents a 39 propietaris,

                                  Total.- 514.004,01 euros

Ja en una tercera Junta de Govern, concretament el 28/07/2011, s’aprova liquidar els impostos pendents a 25 propietaris,

                                  Total.- 329.489,75 euros

 Les 88 reclamacions fetes per el mateix import de 13.179,59 euros cadascuna.

 Total: 1.159.803,90 euros

Totes aquestes dades estan incloses a les actes de les sessions aprovades en les referides Juntes de Govern.

Posteriorment, i també referendades en les corresponents actes aprovades, en Junta de Govern del 13/09/2011 s’anul·len 25 de les liquidacions fetes  al·legant les empreses  reclamades que se’ls hi havia fet la comunicació de la reclamació fora de termini.

Aquestes liquidacions anul·lades sumen  329.489,75 euros.

L’article 66 de la Llei General Tributària disposa que prescriurà als 4 anys, entre d’altres, el dret de l’administració per a determinar el deute tributari mitjançant l’oportuna liquidació, és a dir, la llei determina un termini màxim de quatre anys per a reclamar el pagament de l’impost un cop s’ha certificat el final d’obra.

Observant detingudament la informació facilitada en les actes de la Comissió de Govern referent  als recursos presentats per les empreses reclamades, us podeu  adonar d’unes circumstancies, si més no, curioses.

Quantitat liquidada Data certificació final d’obra Data notificació 13.179,59 27-06-2007 18-07-2007 13.179,59 16-07-2007 18-07-2007 13.179,59 16-07-2007 18-07-2007 13.179,59 24-07-2007 25-07-2007 13.179,59 24-07-2007 25-07-2007 13.179,59 24-07-2007 25-07-2007 13.179,59 24-07-2007 25-07-2007 Quantitat liquidada Data certificació final d’obra Data notificació 13.179,59 27-06-2007 18-07-2007 13.179,59 16-07-2007 18-07-2007 13.179,59 16-07-2007 18-07-2007 13.179,59 24-07-2007 25-07-2007 13.179,59 24-07-2007 25-07-2007 13.179,59 24-07-2007 25-07-2007

Quantitat liquidada Data certificació final d’obra Data notificació 13.179,59 27-06-2007 18-07-2007 13.179,59 27-06-2007 18-07-2007 13.179,59 27-06-2007 18-07-2007 13.179,59 16-07-2007 18-07-2007 13.179,59 16-07-2007 18-07-2007 13.179,59 16-07-2007 18-07-2007 13.179,59 16-07-2007 18-07-2007 13.179,59 24-07-2007 25-07-2011 13.179,59 24-07-2007 25-07-2011 13.179,59 24-07-2007 25-07-2011 13.179,59 24-07-2007 25-07-2011 13.179,59 24-07-2007 25-07-2011

Cal observar detingudament la casualitat de les dates de Certificació final d’obra i la Data de notificació. Transcorreguts quatre anys de les certificacions de final d’obra de totes les obres, les notificacions es fan en setmanes diferents, sempre amb una diferencia de quatre anys i uns dies, terminis suficients per a que aquests drets estiguin prescrits.

Ens dona que pensar que les demés empreses també presentaran al·legacions en el mateix sentit.

El dia següent l’alcalde Sr. Mur  pels micròfons de Ràdio Flix explicava que, contràriament al que s’havia dit en la sala de Plens, era l’acció del seu govern la que possibilitaria que l’Ajuntament tingues la possibilitat de poder cobrar o no les liquidacions que encara resten pendents.

El  que  realment  si que és innegable, és que l’acció del govern de l’Alcalde (govern format per el PSC i ERC), ha possibilitat  que, de moment l’Ajuntament de Flix ha deixat d’ingressar 329.489,75 euros, i  de seguir així  anem pel camí de perdre, per alguna estranya raó, 1.159.803,90 euros.


Grup Municipal de CiU