HIPOCRESIA INSTITUCIONAL LOCAL

Les afinitats  polítiques  no s’han de barrejar mai amb la família, ni amb  el treball, l’amistat ni amb els sentiments més legítims pel  dolor profund que puguis sentir envers qualsevol persona quan ha passat per un succés personal no desitjat per ningú . Això es pot exterioritzar, sentir i mostrar a nivell personal però crec que mai a nivell institucional.

Hi ha els no tan recents esdeveniments,  que algun dia haurem d’explicar, com les confeccions de les candidatures a les municipals 2011 al nostre poble: La reunió de ciutadans –tot i que és difícil que la gent s’impliqui en la governabilitat del poble- a l’entorn d’un projecte comú, que donés resposta a les necessitats i les inquietuds del poble, independentment de les candidatures dels partits ja establers. És una acció lloable i per aplaudir. Però si la cosa no va quallar, segurament perquè  dos galls en un mateix galliner sempre s’ha dit que no hi poden estar, t’adones de per què a la confecció del cartipàs municipal no es va comptar amb CiU, quan l’objectiu principal de la confecció d’una candidatura aliena als partits era minimitzar i escombrar la gent d’ ERC, PSC i CiU. Quan un gall encapçala la llista del  PSC i l’altre la de CiU, la campanya fa aflorar  els amagats  anhels de cadascú. Suposo que el PSC pensava amb una majoria que no hagués de pactar amb ningú dels altres, però en excloure CiU va quedar en evidència que els objectius de la candidatura que es volia formar, eren una utopia, i el promotor és de suposar que va sortir escaldat. O no? Potser estava estudiat?

Si la campanya va ser difícil, la incertesa de la composició del grup de govern  fins a la presa de posició de  l’onze de juny , ho va estar molt més per a la gent de CiU. I no diguem, el dolorós que va ser preparar un parlament excusant la presència de la cap de llista a l’acte per no ferir susceptibilitats i no ser alarmistes, tot i que s’entenia tot, però malgrat que s’entenia tot, posaríem  noms i cognoms a aquella gent que va interpretar la no presència a l’acte de presa de possessió del càrrec que havia sortit de les urnes d’una manera grollera. Suposo que, sis mesos després, aquesta gent que va obrir la boca i alguna més que ho va pensar, van maleir l’hora dels seus comentaris.

No m’agrada veure crespons negres a l’Ajuntament, entenc que hi ha ocasions que toca, però ara no tocava: si durant sis mesos i dos dies no ens vàrem preocupar pel desenvolupament de la malaltia, no calia fer la hipocresia institucional que s’ha fet. Som un trist poble, no el convertim en un poble trist. Montse no ho voldria pas, i a la família no li és cap consol.

Ramon Sabaté Montagut

desembre 2011

Parlem-ne del Parquet del Pavelló

LES PROMESES ELECTORALS S’HAN DE COMPLIR…

Que bonic, i que fàcil, és prometre, després be la part productiva: s’han de complir les promeses, això ja costa més, i a segons qui encara més...

Tots recordem durant la campanya electoral el debat respecte el parquet del Pavelló Municipal, uns ho varen portar, pel que fa als esports, com a buc insígnia de campanya i ara resulta que no tenim diners, i el que volem és posar un pedaç al bell mig del parquet, que evidentment no quedarà be..., i sort que els que ho varen prometre estaven al antic consistori i tenien mol clars els comptes municipals, no com aquestos de CiU, que a paraules dels altres dos grups, “no en sabíem de comptes”... ara ho veiem!

Les dues propostes del govern municipal per a fer la reparació del parquet del nostre pavelló son: canviar les fustes trencades del mig de la pista i posar-les als costats, plis-plas problema solucionat. Amb aquesta solució haurem de fer la pista més petita, per a que els nostres esportistes no hi vagin, si no el perill continua existint en un altre lloc de la pista, però el perill, hi es!

L’altra proposta, és polir el parquet i vernizar-lo, i les fustes trencades? Es repararan soles?

Quines solucions..., quina és la bona?, la primera..., la segona..., o cap de les dos...?

La solució està en prometre solament allò que podem complir i no el que dona mes vots, la solució està en fer bé les coses, , per que al cap i ala fi, les coses sols és poden fer de dues maneres, be o malament, i en aquest cas, no hi ha cap mena de dubte, o és canvia el parquet o estarem fent malament les coses.

Les prioritats qui les posa?, el consistori, els esportistes, el poble..? No seria millor abans de engegar tot aquest procés parlar amb les parts implicades i veure quines son les seves inquietuds?

Ara s’ha presentat un “Hotel de Entitats”, però sense tenir encara el finançament per fer-lo. Les prioritats qui les posa?, el consistori, els esportistes, el poble..?.No seria millor abans de engegar tot aquest procés parlar amb les parts implicades i veure quines son les seves inquietuds? No son les entitats qui saben realment quines son les seves mancances? No son ells qui viuen el dia a dia amb les instal·lacions, qui les coneixen realment? Tant costa comunicar-se i buscar les solucions o reconèixer que ens hem equivocat i “donde dije digo, digo Diego”

Ara que el pavelló sembla que torni a tenir una vida més activa, amb l’hoquei i en la creació dels equips de base del futbol sala, és hora de tenir les instal·lacions en condicions, d’ajudar a les entitats esportives emprenedores (paraula molt utilitzada en campanya), i deixar-nos de presentacions sense sentit.

Senyors del Govern municipal, realitzem un acte de humilitat i reconeixem que el camí que varem prometre en campanya no el podem seguir, per que els números que varem fer no eren tant reals com varem dir o per que els ingressos que hauríem de haver ingressat els hem deixat perdre (“lease plaques solars”), posem fil a l’agulla i comencem a fer la feina ben feta, el que no podem fer de cap de les maneresés gastar-nos mes diners en solucions que no solucionen res! 

Flix es queda al marge de la MADE

Flix es queda al marge de la constitució de la MADE ( Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya )

La Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya va celebrar el dilluns dia 10 d’octubre la seva sessió constitutiva a l’ajuntament de Móra la Nova. Després de la seva presentació pública al Col·legi de Periodistes de Tarragona el passat mes de maig, els consistoris d’Ascó (CiU), La Fatarella (ERC anterior legislatura), Móra la Nova (CiU), Riba-roja d’Ebre (PSC anterior legislatura), Tivissa (CiU), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Vilalba dels Arcs han aprovat la seva adhesió a una associació que neix amb la voluntat de convertir-se en el principal interlocutor territorial del debat energètic a Catalunya.

Els òrgans de govern d’aquests consistoris han ratificat també els estatuts i l’organigrama amb què s’organitzarà la Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya. Així, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, presidirà l’associació, que tindrà en Alfons Garcia, alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i en Fermí Ruana, alcalde de La Fatarella, els seus dos vicepresidents. L’exalcalde de Móra la Nova, Joan Sabanza, en serà el director.

La Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya té com a objectiu principal aconseguir una evolució en el panorama que ha dominat les decisions polítiques a l’entorn de l’energia, sector en el qual al món local se li ha fet jugar un rol passiu. Per a aquesta finalitat, establirà relacions permanents amb la Generalitat de Catalunya, el Govern central i el món empresarial per tal de defensar els interessos dels seus municipis. D’aquesta manera, l’associació vol esdevenir un punt de referència no només a nivell català sinó estatal a nivell de producció, recerca i desenvolupament de noves tecnologies en relació a l’energia. També ho vol ser a l’hora de captar empreses grans consumidores d’energia, per a que la riquesa que nosaltres creem, es quedi a la zona.

En els termes municipals d’Ascó, La Fatarella, Móra la Nova, Riba-roja d’Ebre, Tivissa, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Vilalba dels Arcs s’ha produït l’equivalent al 70% de l’energia elèctrica que s’ha consumit a Catalunya en el darrer any.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

El Grup ERC a Flix es mostra reticent a formar part de la MADE.

En l’últim Ple ordinari del nostre Ajuntament celebrat amb data 29 de setembre, i en resposta a la pregunta formulada pels membres del grup de CiU, sobre quina és la intenció de l’actual equip de govern de formar-ne part o no d’aquesta Mesa, la contesta del portaveu de ERC va ser reticent a formar-ne part, per trobar-ho electoralista i de continguts encara molt difusos.   

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

09 de Desembre de 2011

El greuge salvatge amb Catalunya continua

"Realment estem al límit i hem fet tot el possible per amortir el cop". Aquestes paraules del conseller d'Economia del Govern de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, posen de manifest la dramàtica i insostenible situació en la que es troba el nostre país. La sagna dels 16.000 milions d'euros que van i que no tornen, que els catalans aportem a l'Estat i dels que no veiem ni un duro des de fa més de vint-i-cinc anys, complica encara més aquest escenari.

Mentre els incompliments del Govern Zapatero augmenten, el greuge salvatge amb Catalunya continua i es dispara de forma "grollera i barroera". Tot sembla indicar que Zapatero pensa "passar-se pel folre" la Constitució i no fer els pagaments a Catalunya que recull la disposició addicional tercera de l'Estatut. El solc serà més profund.

Des de Madrid els electes de CiU als grups parlamentaris del Congrés i del Senat lluitarem perquè això no passí, perquè les cambres serveixen per aquestes coses.

Des de Catalunya, El Conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha advertit que estudiarà mesures legals si no rep els 759 milions que li pertoquen a Catalunya, atès que es tracta de la quantitat pendent de cobrament corresponent a una partida contemplada en els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2011. Cal assenyalar que paral·lelament Mas i Zapatero van tractar el 7 de febrer aquesta transferència de fons, que va quedar recollida en un acord del mes de juliol de la comissió bilateral.

Catalunya no pot permetre aquesta actitud xulesca del Govern espanyol agònic i moribund de José Luís Rodríguez Zapatero que posa en perill la tresoreria i ens fa una mala passada en l'últim moment. El greuge salvatge amb Catalunya ha d'acabar.

Hotel d'Entitats

Fa pocs dies l’ajuntament va presentar en públic un projecte, hereta’t del anterior govern municipal, per fer a Flix un Hotel d’Entitats, que aniria ubicat  al edifici de l’antic ajuntament.

Un Hotel d’Entitats és un edifici compartimentat en diversos locals, destinats a albergar les diverses entitats o associacions locals de tot tipus (esportives, socials, culturals, religioses) on aquestes poden tenir la seva seu social i que poden comptar amb serveis comuns, de correus, fotocopiadores, xarxes electròniques, sala de reunions i una sala multiusos per a poder fer diversos actes. Aquestes instal·lacions hauran de comptar amb personal que estigui a la cura de les mateixes.

La segona part del projecte és el seu cost i el seu finançament. Actualment l’Ajuntament compta per a finançar-lo amb una subvenció de 171.000 euros, provinent del PUOSC, i segons va explicar el propi alcalde durant la presentació del projecte, el seu cost total arriba als 991.000 euros (uns 162 milions de les antigues pessetes), és a dir, encara ens faltaran 820.000 euros (uns 134 milions de les antigues pessetes).

Donades les característiques dels temps actuals pensem que difícilment es podrà trobar, per aquesta quantitat, una font de finançament diferent que no sigui el d’anar a buscar un crèdit a una entitat bancària. I arribat aquí creiem que cal preguntar-nos: fa realment falta un local d’aquestes característiques a Flix?,el seu cost i el seu manteniment justifiquen la seva construcció?

ENS HO PODEM PERMETRE?.

La subvenció compromesa, com ja abans hem indicat, és de 171.000 euros i l’ajuntament té de termini fins l’octubre de l’any vinent per a poder canviar la destinació d’aquesta subvenció. N’hi ha molts, però que molts, carrés del poble necessitats d’una urgent intervenció.

Les Casetes

Parlem-ne... de les Casetes

El dia nou de setembre vam organitzar una visita guiada pel "centre històric de les Casetes".

Després de caminar per aquells indrets d'essència tan flixanca, vam quedar impressionats negativament, dolguts,tristos i indignats, davant les imatges que contemplàvem, perquè l'estat en què es troben tots els carrers és lamentable.

Per què s'obliden indrets d'importància tan  majúscula?: les voreres són intransitables, el cablejat de llum al descobert per sobre de les voreres amb el seu corresponent risc....  

 Un elevat índex de població d'aquella zona el formen persones jubilades, factor aquest que accentua la possibilitat de sofrir algun incident i que de retruc demana que es faci quelcom per tornar a les Casetes la importància que tenen i la imatge que es mereix.

 Tot això ens fa des de l'oposició donar un cop d'atenció al Consistori que són els que hi poden fer quelcom al respecte, la crisi hi és, això no ho discuteix ningú, però les realitats també i s'han de combatre, la llei de barris no s'ha d'aturar com s'ha aturat, hi ha espais de Flix que mereixen estar per sobre de d'altres interessos, obvio anomenar-los perquè tothom sap que quan sols hi ha una moneda per satisfer el ciutadà, està molt més justificat la seva despesa en millorar la comoditat d'un grup de persones adscrites a un barri que en l'enllumenat d'un castell, per posar sol un exemple.

El nostre partit convida a l'actual govern municipal a fer una visita guiada per distints indrets del nostre poble, per a posar fil a l'agulla i tornar als espais, que no fa tant eren l'enveja de molts visitants, la seva cara guarida i guarnida. Els pressupostos també han d'anar per aquesta direcció, perquè el respecte que es mereix el patrimoni històric, les entitats esportives o les festes de qualsevol natura es multiplica quan del que parlem es d'espais habitats.

Tal vegada, i sense pretendre caure en el sarcasme, haure'm d'esperar que les Casetes vagin perdent vida per a que quan es fossilitzi’m, víctimes de l'oblit i la deixadesa, passin a ser importants.

Perquè aleshores sí, desprès ja sí seran Patrimoni històric de la nostra vila. El risc d'ensopegar d'algun jubilat dels molts que ja es veuen al marge de les decisions del nostre consistori no es mereix les ensopegades de l'oblit i de les benes als ulls del que haurien de donar almenys la mateixa importància a la pedra flixanca actual que a la pedra flixanca mil·lenària.Flix és molt bell quan es contempla des d'algun dels miradors de les Casetes, fem les Casetes tan belles quan les mirem, tot caminant-les i sentint-les flixanques.

…tenen que esperar els Flixancos de les Casetes que la llei de Barris es faci efectiva (pot arribar fins al 2018), no es pot actuar abans?.

…l’unic que poden esperar és més degradació dels seus carres.