NO!! Senyor ministre

NO!! Senyor ministre

No, senyor Fernandez Diaz, a vostè no li està be tenir una portada al diari ABC amb el titular com el  que l’acompanya a la fotografia a tota portada. 

Des de els tres anys vostè a viscut a Barcelona, ha estudiat i ha viscut sempre de la política, ocupant càrrecs importants. 

Sap de ben segur com som els catalans.  

Aquesta portada és per denunciar-la per apologia a la violència. Em sap greu com catòlic que vostè membre del Opus Dei, que hauria de donar més exemple, se’n surti  de la doctrina cristiana que de ben segur no li va ensenyar el prior del convent de les Carmelites Descalces de Maluenca.

No ha d’haver fractura social per part dels partits que defensen una sobirania per la mal tractada Catalunya i menys que pugui haver risc de frustració independentista per generar en violència. Quan des del seu ministeri han passat per alt estos dies coses com:

     1,-  Els diners de l’alcalde Trias a l’estranger. No ha rebut cap explicació ni disculpa

     2.-  l’Atac cibernautic a serveis importants de la Generalitat, sobre tot al que afecta a la              sanitat

     3.- El seguiment per part de la policia nacional als fiscals de Catalunya supostament                 posicionats sobre el dret a decidir.

     4.- La indiscriminació entre un noi seguidor de la Penya Joventut de basquet de                          Badalona a Saragossa per portar una estelada i els militars que van cremar  una                  bandera catalana a la Costa Brava.

    

5.- Legalització d’un grup feixista el mateix dia que donaven ordre al ministeri fiscal que              denuncies al president Mas i al seu govern.

No seguiré, que ni hi ha un fart. I sap per què? Perquè no caurem en la provocació que vostè i els de la seva camada estan fent. Estem tan al tocar de la il·lusió de tenir un estat propi, tants anys esperant que no caurem al parany que ens posen. Hem de continuar donant un exemple de democràcia a tot el mon, que l’estem emmirallant que vostès els ha descol·locat.

Per acabar senyor Fernandez Diaz. Hi ha un refrany que diu. “ no és més net qui més neteja sinó ho és el qui menys  embruta “ Doncs. No embruti si us plau i ho faci saber als seus companys de govern    

                                                                        Ramon Sabaté Montagut 18 de novembre 2014

El Regidor de CiU a Flix Sergi Fernàndez s'incorpora al consell directiu del COPATE

La Ribera d'Ebre s'adhereix al COPATE, sense residus i sense el suport d'ERC

MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre). El ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha aprovat, adherir-se al nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre COPATE, en els vots ERC en contra.

En declaracions en aquest sentit, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, ha volgut remarcar que malgrat adherir-se al COPATE, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre continuarà reivindicant que en futures ampliacions de la Reserva de la Biosfera, s’incloguin els set municipis nuclears i més industrialitzats del nord de la Ribera d’Ebre que van quedar exclosos; és a dir, Riba-roja d'Ebre, la Palma d'Ebre, Flix, Ascó, Vinebre, la Torre de l'Espanyol i Garcia. 

En aquest sentit, el ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va acordar incorporar al consell directiu del COPATE a l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol, i també dos representants dels municipis que estan exclosos de la Reserva de la Biosfera, el regidor de CiU a Flix, Sergi Fernández, i l’alcalde de la Palma d’Ebre, Gil Martí. Des del grup del PSC, s’ha escollit la regidora de Flix, Noèlia Colomines com a representant al COPATE.

http://lamarfanta.blogspot.com.es/2014/11/la-ribera-debre-sadhereix-al-copate.html

Hem perdut la por, un pas més endavant

Hem perdut la por, un pas més endavant

Si, s’ha perdut la por a  l’Estat espanyol, per els resultats del diumenge 9N, per les seves mentides, per  la seva arrogància, i altivesa, intolerància, incoherència a la realitat viscuda d’un dia immemorable per la ciutadania.  Menyspreant  la participació però a l’hora obligant al poder Judicial a fer la feina bruta i sense arguments que està provocat discrepàncies dintre dels seus membres . Al davant de tot d’això la gent menys interessada amb l’estat propi però indignats per aquest acost , han aplaudit la desobediència s’han cabrejat  i quan uns mansos es cabregen  es tornen més radicals augmenten l’autoestima i a més els hi ha generat il·lusió anar cap un estat més just i al servei de tots.

El govern de l’estat han quedat desconcertats, i indignats segurament perquè la premsa internacional ha catalogat el 9N de modèlic i d’un alt civisme, a exercí el dret democràtic  de la votació. Deixant-los descol·locats i sense respostes. S’han fet ressò des de The Economist, The Guardian, Daeutsche Wele, El Publico portuguès , Bloomberg, Le Figaró, etc., que no han parat d’avisar al govern espanyol que deixi fer el referèndum els fan anar a remolc dels esdeveniments.  Fins i tot les cares que posaven  els “palmeros” de Lopez de Santamaria, al senat,  durant la batalla dialèctica  amb Josep L. Claries al dia següent , donava a entendre que molt convençuts no estaven, aplaudien perquè així els hi havia manant.

Ha valgut la pena superar la cursa d’obstacles que hem tingut, per d’humiliació  que ha patit el PP i el cisma creat al partit, amb lluites internes, acusacions i retrets, dintre dels FAES, VOX, LES, El Mundo, 13TV  i vulguem-ho arreglar els articulistes salva pàtries espanyols, encara obren més les ferides. No només el PP els hi ha creat maldecaps. El PSOE que a corre-cuita està muntant una ponència del seu congres de canvi de Constitució però continuen sense referendar la necessitat de fer un referèndum a Catalunya, poc federal i gents convençuts, sembla ser que serà la seva tercera via. La fredor de Podemos ara convertit en partit, no dona massa garanties que estiguin tampoc per el referèndum, clar una cosa és anar per lliure i l’altra tenir la possibilitat de que és pugui governar.  

El total desconcert de l’estat espanyol, culminarà amb el ridícul més espantós, el dia que es convoquin eleccions plebiscitàries i aquí, s’ha de notar una ferma unitat de la gent que volem la independència i la dels partits que la tenen com objectiu    

Ens voldran fer perdre aquesta il·lusió durant la transició, No ho han de aconseguir, però hem de avisar a la ciutadania que per guanyar la votació no es podrà  córrer i segurament alguna cosa perdrem pel camí. Els guanyadors d’una guerra també tenen pèrdues. No oblidem que de moment l’aixeta dels diners per pagar els serveis, la gent i els proveïdors està a les mans de  l’estat espanyol. Les negociacions no seran planeres i caldrà que gent reconeguda es posi al davant i aconsegueixin un aterratge suau, sense violència que no donaria legitimitat al proses. No hi haurà divisió entre els ciutadans per què, qui no vol un estat de dret, de cohesió social, democràtic al servei de les persones, innovador en canviar tot allò que no funciona ? . Crec que ningú

Ramon Sabaté Montagut 14 de novembre 2014

Una altra trava que...

Una altra trava que...

... Ens afecta als jubilats i als treballadors en general. Avui acaben de donar l’índex del IPC i com sempre Catalunya és més alt que a la resta d’Espanya,  al mes d’octubre ha pujat un 0,4 % i l’interanual està a 0,1% mentre que a Espanya està al -0.1 %

A Catalunya teniu un nivell de vida més alt que la resta de l’estat espanyol, els preus son cars i a d’hisenda estatal es paguen més  impostos que els de la resta. El dèficit fiscal que arrastrem des de quan érem regne consort amb Castella i per les guerres hem arribat a ser colonitzats i oprimits. Xavier Sala Martin sol dir a moltes conferencies, sobre el tema “ Hi ha països com els  Estats  Units no es paguen pocs impostos i a canvi obtenen pocs serveis. Hi ha altres com Suècia que paguen molts impostos i reben molts i bons serveis. En canvi a Catalunya el fenomen és insòlit, s’han de pagar molts impostos per els serveis que tenim”  

   

Els jubilats catalans que ens revisen les pensions en funció del IPC espanyol, perdem poder adquisitiu mentre que a Extremadura per exemple que el nivell de vida es més baix, els preus més barats i els impostos més baixos milloren la qualitat de vida.

Si fóssim independents com les pensions es paguen amb els diners que cotitzen els treballadors en actiu cada mes, com la taxa d’ocupació a Catalunya és la més alta d’Espanya i el salari mig és més alt, de fet es pensions i les prestacions socials és podrien millorar. I com les revisions de les mateixes es farien en funció de l’IPC català, no és perdria poder adquisitiu.

En definitiva Catalunya contribueix a les pensions de l’Estat espanyol, NO a la inversa com ens volen fer creure. Per tan aquesta trava que ens afecta als jubilats és salva amb la independència.   

                                                                       Ramon Sabaté Montagut 14 de novembre 2014

Qui ens posa traves ? i per que? (1)

Qui ens posa traves ? i per que? (1)

Durant uns dies em dedicaré a explicar dintre de les meves limitacions quins problemes tenim i que poden empitjorar per el sol fet de voler construir un país més just, més  per a tots els qui som catalans, als que hi viuen, els qui viuen a fora i també aquells que hi  treballen perquè entre tots ho farem possible.

No serà bufar i fer ampolles. Ens hem de preparar, conèixer els nostres punts fors i febles, quins son els nostres enemics reals, i qui  és mou entre bambolines,  “l’establishment”. Si saben com actuen podem posar-hi les medicines adients per solucionar  els problemes que ja us avanço. Aquestes medicines hauran d’esser imaginatives i enginyoses   

L’altre dia a la conferencia que va fer Ferran Bel, ho vam penjar a Parlem-ne-Flix aquella mateixa nit, va explicar que el deute d’Espanya és molt elevat i la sortida de Catalunya suposaria un gran problema d’Estat perquè la pèrdua dels 16.000 milions que aportem els pujaria l’endeutament. Però ara com el govern espanyol ni compleix en les aportacions que mana l’Estatut. La Generalitat necessita una finançament addicional i ha d’endeutar-se per poder complir en tots els serveis transferits però com  resulta que el deute català esta recolzat per el govern espanyol a través del Fons de Liquides Autonómica, pues ja la tenim armada.

Després que el president Mas signés la convocatòria de participació del 9N, automàticament la Fistch Ratings España, és l’agencia de qualificació creditícia, i va posar en vigilància el deute de Catalunya i de d’Institut Català de Finances.  A demès amenaça que col·locarà el deute català a  un pas del bitllet  escombraria i alerta als inversors internacionals que no comprin bitllets catalans per el problema entre els dos governs el català i l’espanyol.

Acabo d’escoltar al Sr. Rajoy deien que ajuda a pagar les factures de la Generalitat quant precisament hem d’anar a la deute. Quina barra!!. Com deia ahir en Josep Lluis Claries  som ciutadans i no súbdits. Afegiria que han passat segles i tampoc som babaus .

Aquesta agencia te en aquest cas una imparcialitat dubtosa per interès  del seu negoci.  Per que? Doncs es qui assessora als inversors internacionals que posen al mercat els bitllets del deute del govern espanyol i si Espanya per a Catalunya  deixà de rebre els 16.000 milions amb la qual cosa augmentaria el deute de l’Estat espanyol i segurament es convertirien en bitllets escombraria, que els hi faria pujar més el deute

Caldrà que els economistes de talla dels partits sobiranistes siguin imaginatius i creïbles per solucionar aquest problema  i les agencies de qualificació creditícia canviïn de parer.

                                                                                      

Ramon Sabaté Montagut 

13 de novembre 2014

Desprès dels percentatges els números

Desprès dels percentatges els números

Al final del reconta i a falta d’aquells que per diferents motius no van poder votar el diumenge i ho fan a les seus de les Delegacions del Govern, que si han de modificar els resultats serà a favor del SI SI, a no ser que des de Madrid manin anar al vot exprés per maquillar el resultat del NO. Espero no donar pistes no sigui que s’ho repensin, que no serà pas, doncs Parlem-ne-Flix no crec que la tinguin com a pagina dels favorits. Com veureu per els raonaments que hi faig.  

Votants: 2.305.290

SI-SI:      1.861.753    el  80.76 %

SI-NO        232.182    el  10.07 %

NO             104.772    el    4.54 %

SI                 13.140    el    0.57 %

En blanc       22.362   el     0.97 %

Nuls              71.234   el     3.66 %

Els partits en contra de la participació ciutadana del 9N s’han pres moltes molèsties tornant als discursos de la por, a les amenaces, de la intolerància, les denuncies al TC a la fiscalia, etc., per tractar-se només d’una costellada i voler fer creure  que els resultats no serviran per a res, pues mira per a on, la gent que no és babau i fa els seus càlculs casolans les ha fet servir per traure  les seves conclusions

1.- La gent que vam votar per del SI-SI  venim a ser els mateixos que va estimar la policia urbana a la manifestació del 11 de setembre a Barcelona

2.- La gent del NO que va voler expressar-se a les urnes va triplicar el nombre de persones que el 12 d’octubre a la plaça Catalunya. Lo que vol dir que les altres dos parts no eren ni del PP ni de C’s

3.- A les eleccions del 2012, legals, amb el cens i apoderats i interventors a Catalunya va haver una participació que vorejava el 70% i la suma de vots obtinguts per  PP + PSC + ICV-EUiA + C’s va estar de 1.630.000 un 15% menys que les obtingudes per els partits del SISI. Imaginar-vos com hauria estat fer-les amb totes les taules i col·legis electorals

4.- Que el PP governant amb 10.800.888 vots de 47.700.000 digui que la votació 2.305.000 sobre 7.000.000 ha estat un fracàs, que s’ho facin mirar

5.- Que mitjans com Bloomberg, the Guardian, etc  diguin que la consulta va estar un èxit i reclamin negociar i  instin a Rajoy a pactar un referèndum és una bona noticia

6.- Que el PSOE digui a Rajoy que “España no se defiende a base de querellas” alguna cosa vol dir, però no podem esperar que Sanchez sigui president d’Espanya.

Avui he llegit un article de Marta a Rojals a la Vila Web m’ha fet gracia perquè deia que cada dia hi ha més independents sense retorn que nous dependents sense retorn i que l’ inacció del govern genera més independentistes 

Ahir al Senat la cara d’odi de la Soraya de Santamaria interpel·lant a Josep lluis Claries que ha tingut una destacada actuació, deia molt clar quin grau de frustració te el govern

                                                                                      

Ramon Sabaté Montagut 12 de novembre 2014

Interpretació dels percentatges i un pas més

Interpretació dels percentatges i un pas més   

           

Mira per on, la famosa constitució espanyola només la van anar a votar el 58.97 % del cens i  va quedar aprovada per el 87.78%. dels votants. Jo que no vaig anar a votar-la, ningú va acordar-se de mi. Doncs culpà meva per no haver anat a votar, ho accepto. El 9N2014 que la meva opció va guanyar a Flix per un 89.95%. malauradament no ens van donar el cens per la qual cosa no sabem el percentatge de la gent que hauria d’haver votat i dona peu a fer mil i una interpretació als partidaris a ultrança del NO, però tenim una aproximació amb cens de les darreres eleccions europees. i dic, he de recordar-me de la resta d’opcions i dels que podent anar a votar es van quedar a casa, com jo fa 36 anys?. Aquella minsa participació m’ha de deixar il·legal davant de la realitat que és viu al carrer?  Em cabreja  que politicastres de poca corda i alguns diaris, que han de tenir una sensació de derrota i frustració, en compte   diguin que els resultats no son suficients sense saber l’opinió d’aquells que van passar. A que juguem? Aquesta gent i algun mitjanats de comunicació ens prenen a la gent per babaus?

Suposant que aquesta gent no han anat a votar esperant que el govern del PP i els federalistes del PSOE, expliquin les seves propostes per solucionar  el problema de Catalunya, malgrat que tenien totes les possibles opcions per testimoniar la seva postura. Bé mentrestant  aquesta gent segueix enrocada i sense donar solucions a l’encaix de Catalunya al conjunt de l’estat espanyol. La CdC, identificada com partidària d’un estat independent, els resultats del 9N2014 va donar un altre pas endavant. Ara toca treballar i de valent per aplanar la transició i donar respostes, com per exemple als repartiments que comporta una sortida d’Espanya, a les noves relacions amb la mateixa, amb la Unió Europea, amb la comunitat internacional, fer una Constitució, una Hisenda, el Poder judicial, l’Agencia tributaria, la Seguretat Social, l’abastament de recursos energètics necessaris , establir els drets fonamentals de la ciutadania, les dobles nacionalitats, etc,etc  que  la nova situació ha de comportar.

Com veieu la feina és molta, i s’ha de be, perquè el nou estat generi moltes oportunitats. També es cert que no podem perdé l’avantatge moral aconseguit aquest passat diumenge i per això no ens podem encantar. Tot plegat ha de comportar l’establiment d’un grup de gent molt preparada en tots els temes que he explicat abans, preparades per treballar en equip i amb sentiment de país per preparar les estructures i donar els instruments d’estat per anant assessorant als governs de transició perquè legislin de tal manera que l’aterratge sigui suau, motivant, i que l’esperança posada amb el nou estat no acabí en frustració. No és pot es pot fer a la tum tum. Una organització modèlica del nou estat és la millor lleialtat que és deu al poble

Mentrestant el país ha de continuar donant els millor serveis i gestionar els recursos, sense oblidar que encara ens venen des de Madrid, que si fins ara no compleixen el que per l’estatut van signar,  imaginar-vos amb quina motivació ho faran ara desprès de l’eufòria del resultats del 9N tenim i que ho hàgim fet mitjançant un exercici de dignitat democràtica que ha meravellat a tothom. Seran temps difícils i no hem de caure en demagògies barates entre nosaltres que ja ens vindran des de fora de Catalunya.      

El president Mas avui ha de donar el full de ruta que segurament, és una opinió meva, demanarà aconseguir el referèndum acordat amb l’Estat o a través d’unes eleccions plebiscitàries amb una gran candidatura de país i un programa  electoral  amb un únic punt. Crec que la viabilitat del procés passa  perquè  ho encapçali   per el president Mas.

Ramon Sabaté Montagut 11 de novembre 2014