Interpretació dels percentatges i un pas
més
Mira per on, la famosa constitució
espanyola només la van anar a votar el 58.97 % del cens i va quedar aprovada per el 87.78%. dels
votants. Jo que no vaig anar a votar-la, ningú va acordar-se de mi. Doncs culpà
meva per no haver anat a votar, ho accepto. El 9N2014 que la meva opció va
guanyar a Flix per un 89.95%. malauradament no ens van donar el cens per la
qual cosa no sabem el percentatge de la gent que hauria d’haver votat i dona
peu a fer mil i una interpretació als partidaris a ultrança del NO, però tenim
una aproximació amb cens de les darreres eleccions europees. i dic, he de
recordar-me de la resta d’opcions i dels que podent anar a votar es van quedar
a casa, com jo fa 36 anys?. Aquella minsa participació m’ha de deixar il·legal davant
de la realitat que és viu al carrer? Em
cabreja que politicastres de poca corda
i alguns diaris, que han de tenir una sensació de derrota i frustració, en
compte diguin que els resultats no son suficients
sense saber l’opinió d’aquells que van passar. A que juguem? Aquesta gent i
algun mitjanats de comunicació ens prenen a la gent per babaus?
Suposant que aquesta gent no han anat a
votar esperant que el govern del PP i els federalistes del PSOE, expliquin les
seves propostes per solucionar el
problema de Catalunya, malgrat que tenien totes les possibles opcions per
testimoniar la seva postura. Bé mentrestant
aquesta gent segueix enrocada i sense donar solucions a l’encaix de
Catalunya al conjunt de l’estat espanyol. La CdC, identificada com partidària
d’un estat independent, els resultats del 9N2014 va donar un altre pas
endavant. Ara toca treballar i de valent per aplanar la transició i donar
respostes, com per exemple als repartiments que comporta una sortida d’Espanya,
a les noves relacions amb la mateixa, amb la Unió Europea, amb la comunitat
internacional, fer una Constitució, una Hisenda, el Poder judicial, l’Agencia
tributaria, la Seguretat Social, l’abastament de recursos energètics necessaris
, establir els drets fonamentals de la ciutadania, les dobles nacionalitats, etc,etc que la
nova situació ha de comportar.
Com veieu la feina és molta, i s’ha de
be, perquè el nou estat generi moltes oportunitats. També es cert que no podem
perdé l’avantatge moral aconseguit aquest passat diumenge i per això no ens
podem encantar. Tot plegat ha de comportar l’establiment d’un grup de gent molt
preparada en tots els temes que he explicat abans, preparades per treballar en
equip i amb sentiment de país per preparar les estructures i donar els
instruments d’estat per anant assessorant als governs de transició perquè
legislin de tal manera que l’aterratge sigui suau, motivant, i que l’esperança
posada amb el nou estat no acabí en frustració. No és pot es pot fer a la tum
tum. Una organització modèlica del nou estat és la millor lleialtat que és deu
al poble
Mentrestant el país ha de continuar
donant els millor serveis i gestionar els recursos, sense oblidar que encara
ens venen des de Madrid, que si fins ara no
compleixen el que per l’estatut van signar, imaginar-vos amb quina motivació ho faran ara
desprès de l’eufòria del resultats del 9N tenim i que ho hàgim fet mitjançant un
exercici de dignitat democràtica que ha meravellat a tothom. Seran temps
difícils i no hem de caure en demagògies barates entre nosaltres que ja ens vindran
des de fora de Catalunya.
El president Mas avui ha de donar el
full de ruta que segurament, és una opinió meva, demanarà aconseguir el
referèndum acordat amb l’Estat o a través d’unes eleccions plebiscitàries amb
una gran candidatura de país i un programa electoral amb un únic punt. Crec que la viabilitat del
procés passa perquè ho encapçali per el president Mas.
Ramon
Sabaté Montagut 11 de novembre 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada