Ercros cedeix vials i un espai de lleure de la Colònia de la fàbrica a l'Ajuntament de Flix

 

Ercros cedeix vials i un espai de lleure de la Colònia de la fàbrica a l'Ajuntament de Flix

El consistori es compromet a fer actuacions de millora dels espais i els promourà per a l'ús públic.

ACN | 30/07/2012 16:15

L'alcalde de Flix, Marc Mur, i el president d'Ercros, Antoni Zabalza, han signat aquest migdia, a la seu central de l'empresa a Barcelona, un conveni de col·laboració entre les parts en relació amb el pla d'intervenció integral del barri de la Colònia de la fàbrica de Flix. En virtut d'aquest conveni, Ercros cedeix gratuïtament a l'Ajuntament diversos vials i un espai de lleure de la seva propietat. L'Ajuntament, per la seva banda, es compromet a realitzar actuacions de millora d'aquests espais i a promoure'ls per a l'ús o servei públic. El cost del projecte, que també inclou millores al barri de Les Casetes de la mateixa localitat, està estimat en 3,79 milions d'euros, 0,95 milions dels quals seran aportats per Ercros a mesura que es vagin executant els treballs, durant un període de vuit anys. Els 2,84 milions restants provindran d'una subvenció que ha concedit la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques a l'Ajuntament, en el marc dels ajuts previstos en la Llei de Barris.

El barri de la Colònia de Flix es va construir el 1897, coincidint amb la construcció de la fàbrica d'Ercros. Ocupa una superfície de 14 hectàrees i conté una sèrie d'edificacions, principalment habitatges, d'un gran valor històric i arquitectònic, i que conforma una de les més emblemàtiques colònies industrials químiques de Catalunya.

FANGS I FANGALS i 2

FANGS I FANGALS   i 2

Com sabia que l’escrit provocaria moltes crítiques, era provocador de mena, per tant, em vaig deixar coses per explicar, també per no fer-ho tan feixuc, però ja tenia preparada una segona part. Suposo que tampoc satisfarà a tothom,  però no m’importa i, a més a més, trobo lògic que hi hagi disparitat d’opinions. Tots hem de justificar algun dia o altre les nostres preses de decisió i ens costa acceptar les errades, com si l’ésser humà no es pogués equivocar mai i, d’altra banda, ens emprenya que hi hagi gent que pugui opinar, i si governem o hem governat, encara més.

Fent una síntesis del primer l’escrit, aquest podria resumir-se amb:

• Cap Estat amb indústries com la ubicada a Flix i, fins i tot, amb més recursos, ha portat a terme una actuació com la que vam encetar aquí l’any 2002, i també centrant-la en el segle XXI.
• Que es podia duu a terme amb molt menys ressò per arribar a la mateixa col·lusió. És evident que tant a Flix com a la Fàbrica, tot lo succeït no els va aportar res positivament, sinó ben al contrari.
• Que els polítics d’aleshores van exterioritzar-ho un pèl massa, propaganda negativa per el poble. Al cap de poc temps, van substituir en Salvador Milà per Francesc Baltasar, diuen males llengües per les fortes discrepàncies amb el col·lectiu empresarial.
• No deixo de banda l’opció que siguin retirats algun dia, però abans que descontaminin el sòl industrial per poder tornar a edificar.
• És evident que tindrem problemes durant i després de l’extracció. Un projecte innovador sempre costa més d’ajustar que un altre ja experimentat, malgrat que el paper ho aguanta tot.
• Que tindrem problemes amb els pobles riberencs, segur, mai ens han tingut en compte, potser perquè nosaltres a ells tampoc.

Recordat això. Potser calia justificar millor els dos tipus de residus a tractar, suposo que el projecte ho diferencia, però jo no ho tinc clar que els dos hagin d’anar al “racó de la Pubilla”.

Els fangs portadors de mercuri tenen més densitat que altres i és difícil que quan la corrent del riu sigui la normal els pugui arrossegar doncs la assut els te retinguts. Fins l’any 1947 en què es va inaugurar el pantà, les riuades baixaven a l’ample i s’enduien tot el que es trobaven al seu pas, i ben segur que el meandre hauria d’estar també contaminat. Un cop inaugurada la Central, no hi ha memòria històrica o si la hi ha, no ha sortit a la llum, algunes dades de vital importància com que durant les revisions periòdiques de les turbines de la Central no apareix aquest metall.  Prova d’això és que al meandre no hi faran cap actuació, i durant molts anys, les cases habitades del costat de la teuleria, els horts i les piscines es bombejaven amb l’aigua del meandre. Amb l’aparició del pantà de Flix, es comença a regular els caudals d’aigua, però això no era suficient i la comporta automàtica i alguna més sempre estaven obertes. Quan es posa en funcionament el pantà de Mequinensa, a l’any 1966, les riuades es controlen més i no cal dir, que des de l’any 1969, quan entra en funcionament el de Riba-roja, l’aigua no va arribar mai fins el peu del monument al governador, substituït pel monument a la sardana, quan Flix va ser escollida Ciutat Pubilla de la Sardana, fet que abans passava any si any també. Ara, obren de tant en tant les comportes per fer fugir les algues. Cal dir, però, que a partir dels anys 70, la Fàbrica va agafar consciència del problema de les emissions al riu i van començar a canviar col·lectors, materials, decantadors, etc.., fins arribar a tenir una planta de tractament, i des de fa molt de temps, les emissions estan per sota dels límits establerts.

El que més hem preocupa són els fangs del fosfat, doncs la corrent normal de l’aigua els pot traslladar riu avall, via turbines o bé quedar-se estancats al meandre quan s’obren les comportes, i aquesta preocupació que dic tenir és a causa de les informacions pertinents que qualifiquen aquests residus com a radioactius, segons demostren els estudis realitzats pels tècnics competents, que no m’atreviria pas a posar en dubte. Fins ara pensava que no hi havia una forma per duu a terme el tractament d’aquests residus radioactius, i que aquests, per força, havien d’anar a magatzems nuclears, no pas ser enterrats en un abocador. Segurament anava errat. Aquesta terra portada des del Sàhara, sense cap mesura de transport especial, no pensava que fos tant nociva i, molt menys que els residus obtinguts, un cop aquesta es combinés amb àcid clorhídric, tinguessin tanta repercussió, creia que pel seu enterrament es devia principalment a la acidesa dels llots.

I prou. No en parlaré ni escriuré més sobre el tema, és el meu pare el que volia que en quedés constància per escrit. No hem preocupa gens que anònimes em talin de retrògrad, segurament si milités en un altre partit les seves opinions serien ben diferents, però mira  toca així. L’important és que el Parlament Català ha resolt i els ciutadans, ens toca creure peti qui peti. I és evident, amics, que el poble de Flix està petant.

Ramon Sabaté Montagut

FANGS I FANGALS

FANGS I FANGALS

Us he de dir d’entrada que quan em vaig assabentar per la televisió, el setembre del 2004, de l’estudi dels residus al pantà de Flix,  aleshores vivia a Tarragona, no em va agradar gens la forma com es va donar la notícia sobre els fangs de la Fàbrica, i em vaig quedar bocabadat. Tots els qui hem viscut al  poble sabem que cent anys de vida de les electròlisis per la fabricació de clor amb l’únic mètode que es coneixia i encara, per poc temps això sí, s’usa, no ens havia de sorprendre a ningú. El que més em va cridar l’atenció va ser com els mitjans de comunicació, dels qui esperava una major dedicació alhora de contrastar la informació obtinguda, es van apressar a posar en marxa les rotatives. No cal dir també que el conseller Salvador Milà i els tècnics assessors de la conselleria havien de saber que les tecnologies de fa cents anys no eren les mateixes que les d’ara i, ja d’antuvi s’havia de pressuposar els nivells de contaminació que havia. Vaig pensar que era un traure pit del tripartit, el qual recentment s’havia establert al govern de la Generalitat amb l’objectiu de desemmascarar un problema conegut per tots, comptant sempre amb el consentiment soterrat de l’alta direcció de l’empresa propietària de la Fàbrica, malgrat fer l’enfadós. Ho hem d’admetre, Flix no va saber gestionar el problema, potser hauríem arribat a la mateixa solució sense tant enrenou.

Un cop llegits l’endemà diferents diaris escrits, em va venir a la memòria una cita del periodista Ryszard Kapucinski, que va dir el següent: “ Quan es va descobrir que la informació era un negoci, la veritat va deixar de ser important ”. És a dir, quan cadascú tenim la nostra veritat, es fa molt difícil ser imparcial a l’hora de tamisar l’ informació. Tot seguit, vaig pensar que delatar el problema de la Fàbrica havia estat una jugada mestra. Uns es posen la medalla de paladins de l’ecologisme, altres  es feien abanderats de la millora de la qualitat de vida de les terres aigües a vall del riu (vots al canto) solidaritat fraternal amb qui mai ens havíem compromès. I d’altra banda, posats a malpensar, el president del consell d’administració de l’empresa propietària de la Fàbrica, que ha estat un destacat polític de la corda d’en Josep Borrell (ex ministre del PSOE), i que per això el van fer president de la companya, li  facilitava  i justificava el tancament dels centres de producció, que al 2020 caduquen i dels que no són rentables amb el corresponent acomiadament de treballadors degut a les circumstancies imposades,  però que alguns treballadors podrien continuar amb la nova planta de descontaminació. La neteja del seu polígon industrial, els hi facilitaria la seva millor venda com a sòl industrial, on podrien establir-se altres empreses que han d’ésser la salvació del poble, ja que des de fa cent anys, la seva economia ha estat lligada a la indústria

L’efecte bumerang s’ha produït. Vam llançar vents i ara recollim tempestes. Un procés de descontaminació tant innovador, únic al món, va provocar dubtes en els tècnics sobre les mesures d’emergència, un cop revisat el projecte. Els politicastres d’aleshores van fer tanta apologia i demagògia dels fangs, que van obligar a refer el capítol d’emergència, que van anomenar Pla de restitució, que contempla un gran territori amb la possibilitat de patir les conseqüències de  l‘extracció dels fangs del pantà de Flix. Vam posar tanta por que el seu ressò va arribar a tot el territori, i lògicament, aquesta gent no vol que es comenci el tractament, fins tenir la seguretat que se’ls hi van transmetre i les mesures que els hi van prometre.  

Ara tots a córrer. Els titellaires han tornat a moure els fils, doncs no es pot consentir tenir una planta acabada que no produeixi i no es pugui començar a amortitzar-la. Han posat la por als polítics per una part, com es fa ressò la premsa. Tornem a recordar al periodista polonès? I als treballadors, per un altra, per perdre el seu lloc de treball, al·ludint que aquesta planta serà una sortida de “recol· locament” de una petita part del personal de les plantes a tancar. Ara les autoritats ens demanen que hem d’anar tots a una com “Ovejuna” perquè comencin a descontaminar, i un altre cop Flix contra tothom. Que tenim els flixencs que sempre remem en contra corrent? 

Després vindrà la segona part. Una instal·lació única al món no pot morir un cop acabada la contaminació local, voldran traure-li més suc, lògicament portaran a descontaminar llots d’uns altres indrets. Que diran els polítics que s’hi trobaran? Espero que no siguin politicastres i defensin amb més convicció el poble de Flix. Les hemeroteques guardaran les notícies dels esdeveniments i seran unes fonts més o menys tendencioses d’inspiració, de les quals algun novel·lista segurament en traurà un best seller. L’historia s’ho val.

Com no tinc dret a criticar si no compleixo amb l’obligació d’exposar les meves propostes, crec, personalment, que si estan acabades les instal·lacions, podrien començar per deixar el sòl apte per reconstruir futures instal·lacions industrials perquè puguin donar feina a la gent del poble. Deixar els fangs on estan, que hi han estat molts anys, que estan sedimentats i que, de mica en mica, els eluvions de terres arribades de riu amunt ho taparan, doncs fins ara la gent riu avall ni s’han queixat pas, ni hi ha hagut cap problema. Moure’ls crec que serà fer un fangal, que ningú pot avaluar les seves  conseqüències. Mentre s’acaben les instal·lacions aprovades a tot el territori i aquí pau i allà glòria. Potser amb aquest temps, s’avancin les tecnologies d’extracció i l’avaluació pugui ser més fiable.       

Ramon Sabaté Montagut

Ribera d'Ebre, Terra Alta

La Mesa d'Alcaldes de l'Energia insisteix a reclamar discriminació positiva amb la taxa elèctrica industrial

Els deu municipis de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, en els quals es produeix el 70% de l'energia que es consumeix al país, demanen que, aplicant una discriminació positiva, les empreses productores els rebaixen la quota del quilowatt d'ús industrial per poder dinamitzar l'economia del territori. La Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE), que es va crear fa poc més d'un any, ja negocia aquesta nova quota que podria concretar-se en els propers mesos.

Els alcaldes demanen que les empreses que s'instal·len al territori tinguen unes millors condicions en el preu de l'energia, com a "retorn" de la riquesa que es genera al país amb la potència generada a les seues poblacions.

Precisament el passat mes de maig la MADE es va reunir amb totes les empreses energètiques que treballen al territori i amb la direcció de l'Institut Català de l'Energia i la direcció general de Medi Ambient. La trobada va servir per donar un pas endavant en una de les reivindicacions principals que s'ha marcat en aconseguir la MADE: que les empreses que s'instal·len al territori tinguen una quota del quilowatt industrial més rebaixada i a un preu competitiu.
El motiu d'aquesta demanda, com ha explicat el director de la mesa, Joan Sabanza, és "que hi haja una reversió" de la riquesa que es genera en base al producte que produeix el territori. "Sense l'energia no es pot fer gairebé cap de les activitats econòmiques avui en dia. Si el que produïm nosaltres serveix per crear riquesa, volem un retorn però no amb subvencions, demanem diversificar el teixit productiu", ha dit Sabanza. El director de la MADE ha defensat que aquest retorn es pot aconseguir "abaratint el preu del consum del quilowatt per les empreses que es vulguen instal·lar aquí".
Amb aquesta fita, el territori aconseguiria una "discriminació positiva" que atrega noves inversions i suposaria un estalvi per a la pròpies empereses energètiques tenint en compte que els costos són menors si el consum es fa prop dels centres de producció i no són necessàries grans infraestructures de distribució. "Davant la crisi havíem de trobar una solució. Tenim una singularitat que és produir energia, i ho veiem com una cosa positiva que ens ha donat riquesa, llocs de treball i estabilitat, i hem de donar un pas més enllà", ha apuntat Sabanza
Aquesta nova quota es podria concretar en els propers mesos. Segons ha explicat Sabanza les negociacions estan anant bé i perceben que existeix "receptivitat" per part de les empreses productores. "Entenen el nostre posicionament i creuen que és just", ha dit el director de la mesa. En aquest sentit el president de MADE, Jordi Jardí, ha remarcat que aquesta rebaixa no és una petició que haja inventat la mesa sinó que es fa seguint l'exemple d'altres empreses o zones industrials. "Les empreses tenen diferents clients que tracten diferent. Demanem que la millor tarifa que tinguin les empreses elèctriques s'apliqui al territori", ha exigit.
Nous associats i altres objectius
Els alcaldes de Móra d'Ebre, Joan Pinyol, el de Garcia, Joan Marimon, i el de la Torre de l'Espanyol, Eduard Masip, són des de dissabte membres de la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya. L'assemblea general de l'organisme va aprovar per unanimitat la inclusió d'aquests tres nous municipis de la Ribera d'Ebre, tots ells productors d'energia eòlica. Prèviament, els plenaris municipals d'aquests tres municipis havien aprovat per majoria absoluta la sol·licitud d'ingrés a la mesa. Amb aquestes noves incorporacions el president Jardí ha assegurat que es dóna per tancat el procés constituent.

Joan Sabanza - director MADE Jordi Jardí - director MADE

MADE - Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya

UN PONT SOBRE EL RIU DE BAIX

UN PONT SOBRE EL RIU DE BAIX

(basat en fets reals)

A finals de l’’any 1991 la barca van treure-la del riu, motiu: grans filtracions al interior del llaguts. Un mes sense funcionar. El cost de la seva reparació va esser de 4 milions de pessetes, sen se comptar la plataforma que també es va tenir que canviar-se.

L’any 2001 la barca es va enfonsar degut a que, com desprès es va poder apreciar, la major part de les fustes en contacte amb l’aigua estaven podrides. La seva reparació va ésser d’ uns 6 milions de pessetes.

L’any 2005 la barca del riu de baix, va tornar a tenir problemes de filtracions d’aigua en els llaguts de fusta, sent les filtracions el mateix problema que ara pateix. Es va procedir a restaurar-la amb la reparació física dels llaguts i un cost total de 72.000 € aprox. (12 milions de les antigues pessetes)

I finalment, el passat 2 de gener la barca tornava a aparèixer submergida, degut a les mateixes, ja antigues, raons.

Han passat 11 anys des de llavors i tornem a trobar-nos en el mateix punt de partida o pitjor, perquè com si no s’hagués fet absolutament res, tot sembla indicar que al llarg d’aquests anys, es van llençar els diners, mai millor dit, al riu.

L’actual equip de Govern(PSC-ERC) al començament del seu mandat ja era coneixedor dels greus problemes de filtracions que patia la barca des de feia dos anys, però tot i sabent-ho no s’han pres a temps les mesures necessàries per evitar el pitjor, l’enfonsament de la barca que, per sort dels usuaris habituals d’aquest servei, va succeir en hores nocturnes. No volem imaginar-nos el que hagués pogut succeir si aquest fet hagués tingut lloc en hores de servei. La seguretat de les persones està per sobre de la negligència del nostre consistori.

Des d’aquell moment, l’equip de Govern i en concret la Regidora de Serveis, Sra. Fina Carranza, no han posat damunt de la taula cap solució definitiva a aquest problema.

Una solució que compleixi les següents premisses:

1.- Preservi en tot moment la seguretat de les persones. (L’equip de Govern aposta per continuar amb els llaguts de fusta els quals ja han generat el periòdic enfonsament)

2.- Que l’actuació proposada sigui econòmicament viable. (L’equip de Govern ha pressupostat un cost de 150.000 € per la seva restauració )

3.- Que tingui un cost pràcticament nul el seu manteniment futur. (L’equip de Govern vol continuar amb llaguts de fusta que necessiten manteniment constant).

4.- Que garanteixi a llarg termini el seu funcionament continuat. (La solució de l’equip de Govern no garanteix el funcionament durant, com s’ha demostrat, la seva vida útil).

Nosaltres, el grup de CiU, volem aportar una proposta que pensem compleix aquestes premisses:

Proposem que l’actual barca sigui substituïda per una barca amb llaguts de ferro i plataforma de fusta idèntica exteriorment a l’actual, i que la barca original es conservi fora del riu per  poder ser visitada i poder gaudir així d’ ella sense ensurts. El cost de l’actuació que contemplaria la construcció de la nova barca amb llaguts de ferro seria aproximadament de 100.000 € (cost de construcció de la nova barca de Garcia per exemple), sense despeses de manteniment i amb funcionament garantit a llarg termini.

Tot i això, nosaltres apostem pel progrés, amb una solució més adient que en un futur no molt llunyà ens garantirà el servei del pas de barca les 24 hores del dia.

Sense esperes innecessàries, sense despeses de servei i manteniment, sense perill per a les persones i principalment com una nova via d’evacuació en cas d’activació dels plans d’emergència químic o nuclear. 
Aquesta solució passa per la construcció d’un PONT PER TRAVESSAR EL RIU DE BAIX, construint-lo riu amunt a uns metres més enllà de l’actual pas de barca, passant aquesta a ser un atractiu exclusivament turístic.

Sabíeu que…

Sabíeu que…

Errada material valorada en 10.349,88 €.

La Junta de Govern del 10 de gener d’aquest any va donar compte de que no es va incloure en la relació de liquidacions definitives del impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO) de data 28 de juliol de 2011, la liquidació d’una empresa instal·ladora de les Plaques solars de la Devesa. Com ha passat en una bona part d’aquestes empreses, s’ha detectat que la liquidació definitiva corresponent estava prescrita en el moment d’efectuar-se la notificació però aquest cop amb tres mesos de retard per una errada material, per tant passa a engreixar la pèrdua de ingressos per part del nostre Ajuntament en 10.349,88 €. Suma i sigue....

"Els sense papers"

“ELS SENSE PAPERS”

Des de que poc temps desprès de posar-se en marxa el Pavelló Municipal d’Esports , el servei de bar ho ha vingut exercint sempre la mateixa persona. El Grup de CiU a l’Ajuntament ha rebut de diverses entitats suggeriments en el sentit de que seria adequat que alguna de les entitats que allí practiquen esport poguessin optar també a exercir el servei de bar, a semblança de el que fa la Joventut Esportivade Futbol en el Camp Municipal de la Ventonella. És per això que varem sol·licitar a l’Ajuntament, mitjançant instància, una còpia del contracte de prestació del servei del bar del Pavelló. Segons conversa amb l’Alcalde el dia 27 de febrer, aquest ens va comunicar que s’estava buscant aquest contracte i que quan el localitzessin ens farien arribar copia del mateix. A dia d’avui, 16 d’Abril, encara no s’ha localitzat el contracte.

Si això pot semblar símptoma de desori administratiu, el següent esdeveniment és pitjor.

Segons constata el propi Govern Municipal en acta de Junta de Govern del passat 10 de gener, el contracte de concessió del servei de la barca municipal va finalitzar el 14 de juliol de 2010 i sense que es signes cap més prorroga. És a dir, des de juliol de 2010 fins al 2 de gener d’aquest any, dia de l’enfonsament de la barca, s’ha estat prestant durant un any i mig un servei de pas de barca sense cap contracte administratiu que ho emparés, incomplint la llei que fa referència als contractes de les administracions públiques, decret legislatiu 2/2000 de 16 de juny.

No volem arribar a imaginar les greus conseqüències que aquest fet hagués comportat si durant aquest període la nostra barca hagués tingut algun greu accident.

Allò que diuen del paper mullat....