#autoinculpacions9N

http://convergents.cat/noticies/no-te-sentit-portar-algu-als-tribunals-haver-posat-les-urnes

No té sentit portar algú als tribunals per haver posat les urnes

Per això donem suport a la campanya d'autoinculpacions massives de l'ANC, i els diputats de CiU s'han autoinculpat juntament amb centenars de ciutadans.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit la querella contra el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau per l'organització del procés participatiu del 9 de novembre. Respectem aquesta decisió però no l'entenem. Portar davant dels tribunals a 3 responsables polítics que compleixen un mandat democràtic de la ciutadania és inaudit dins el context de les democràcies europees. En paraules del coordinador general de Convergència, Josep Rull, ens genera "perplexitat i rebuig" i és una situació "gravíssima".

El govern català va actuar d'acord amb la llei

El 9-N va ser un acte de democràcia que el govern va organitzar operant conforme a la legalitat. L'actuació del president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera d'Ensenyament mai pot ser un acte delictiu perquè va ser un acte democràtic i pacífic que es va desenvolupar d'acord amb la llei. Per tant, confiem i subratllem la seva actuació i la seva innocència.

Campanya d'autoinculpacions

Arran de l'acceptació a tràmit de la querella pel 9-N, l' Assemblea Nacional Catalana fomentaautoinculpacions massives als jutjats en solidaritat amb les autoritats polítiques afectades. Convergència dóna suport a a aquesta campanya i per això els diputats del grup parlamentari de CiU s'han autoinculpat aquest dimarts al matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Trobareu més informació sobre la campanya en aquest web.

Cua de ciutadans al TSJC per autoinculpar-se pel 9-N

http://www.ara.cat/politica/querella-9-N-Artur_Mas_0_1271872919.html

Bon Nadal i Feliç Any Nou 2015

Els Convergents

somiem i treballem

per la Catalunya que volem i ens mereixem

que aquest 2015

 sigui una realitat aquest somni

CiU Flix us desitja

 Bon Nadal i Feliç Any Nou 2015

El belem de la llar

El belem de la llar

No sé pas si aquesta pagina de Parlem-ne-flix, es el millor mitja per comunicar-me amb el teixit social del poble, però em dona la immediatesa  de explicar l’acte senzill d’ahir de la benedicció del belem de la llar, on apart de mossèn Miquel i Tomàs va assistir una representació del Consistori encapçalat per l’Alcalde

La llar de Flix no només ha de demanar i reivindicar necessitats de la gent jubilada, entenem que podem aportar experiència cercar formes de facilitar la integració entre generacions. Per això intentem promoure projectes, difondre valors humans i promocionar la cultura. Ja redactaré un escrit per la Veu de Flix on m’estendré més sobre les activitats que hauríem d’activar a la llar 

Amb el parlament d’ahir de l’alcalde va explicar que la nostra cultura es bassa fonamentalment en els valors cristians i el naixement de Crist és la base de la nostra religió. Aquesta tradició europea, de recordar aquest episodi dels Evangelis va estar iniciada al segle IV per Sant Jerònim i impulsada per Sant Francesc  el 24 de desembre del 1223, ha arrelat amb molta força a Catalunya.

L’idea imaginativa de fer el pessebre d’aquest any ha estat en ubicar-lo a   la plaça major de Flix, i fer el portal aprofitant un porxo, on abans d’haver el mercat, allí es venia el peix perquè passava a tot lo llarg dels porxos havia un desguàs enreixat per on corria l’aigua del desglaç del gel que portaven les caixes de peix. El peix va ser un símbol dels primers cristians l’utilitzaven per donar-se a conèixer entre ells perquè escrit en grec les lletres li donaven el significat Jesús Crist fill de Deu Salvador i amb les persecucions dels romans  passaven desapercebuts     

Ramon Sabaté Montagut 19 de desembre del 2014

Grup de Natura Freixe, guanyador del premi Sirga d'Or 2014

Avui  al teatre La Llanterna de Móra d'Ebre el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i el CERE  han lliurat al Grup de Natura Freixe de Flix  el  premi Sirga d'Or 2014.

Joan Manel AlbiacPresident del Grup de Natura Freixe recollint el premi Sirga d'Or 2014

El premi Sirga d'Or va començar el seu camí l'any 1992, i se celebra bianualment  va néixer amb l'objectiu de premiar en cada edició  a la persona i entitat reprensentativa en  reconeixemen a la  tasca que han dut a terme a la Comarca de la Ribera d'Ebre i que ho organitza  conjuntament el Consell Comarcal i el Centre d'estudis de la Ribera d'Ebre (CERE).

 Aquest any els premi han recaigut a l'entitat Grup de Natura Freixe de Flix i  a la persona a la llevadora Pepita Grange de Mora d' Ebre.

A l'acte han assistit diverses personalitats de la nostra Comarca, entre altres el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre Jordi Jardí, i el president del CERE Josep Antoni Collazos,.

Joan Pinyol  i la  Pepita Grange

Joan Pinyol, J. Antoni Collazos i Jordi Jardí

També hem de destacar la presència del Sr. Joan Rigol que va ser  Senador, Conseller i President del Parlament de Catalunya, i actualment   President del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Jordi Jardí, Joan Rigol i Josep Manel Albiac

Felicitem al Grup de Natura Freixe

 per aquest premi

 i per la feina que desenvolupa a la nostra població.

Coherent, excepcional i generós

Coherent, excepcional i generós  

Qui m’ha llegit durant aquest mes de novembre, podrà intuir la satisfacció, que sento a hores d’ara, de la proposta del full de ruta del President presentat ahir a la conferencia  a l’ auditori del Fòrum. L’enquesta del Punt Diari a les sis del matí d’avui deia que el 74.8% la proposta és molt bona el 13.4 % bona, regular un 1.74%. i només 8.4% la qualificaven de dolenta. Suposo que aquets que la qualifiquen de dolenta deuen d’esser dels de la majoria de catalans que no volen la independència que tant insisteixen el PP Podemos i Ciutadans. Aquests percentatges     diuen a les clares que els problemes dels ciutadans de Catalunya son atesos i son els resultats d’un incompliment sistemàtic dels governs de Madrid de l’Estatut d’Autonomia y no a altres problemes que diu el sr. Rajoy un cop haver escoltat, suposo, la conferencia del President Mas.

El primer pas va començar amb la convocatòria de   les eleccions del 2012, quan el President i candidat a la reelecció va demanar a la ciutadania, una majoria absoluta per portar el programa del   procés sobiranista a bon terme. Potser pels recels del ciutadans no s’ho van creure del tot i  no li van donar la majoria que demanava però amb les dificultats d’una majoria simple que comporta governar, lligat a la crisi i els pals a les rodes des de Madrid, s’ha tirat endavant el procés i ha demostrat tenir un alt nivell polític creïble, responsable amb les seves promeses i coherent en cada pas donat.

Durant aquest mes alguna gent també ha recelat de l’èxit de la participació del 9N, i temia que no s’aprofités en del procés en benefici propi i de partit. Contundent: Un cop aconseguit l’Estat de Catalunya, es retirarà de la vida política i ha anat més enllà si per aconseguir-ho cal tancar la llista està disposat: generós    

Una candidatura, en la que els partits hauran de deixar el protagonisme a banda com un acte de servei al país per aconseguir l’objectiu fixat. Han de donar pas a persones representatives de la societat civil, especialitzats en totes les matèries que calen per fer les estructures d’Estat i treballar per la futura Constitució catalana, amb una única condició de que totes les persones que surtin diputades, acceptaran no repetir en les eleccions següents, excepcional .

Cal doncs que hi hagi una unitat per obtenir una majoria absoluta amb un percentatge molt ampli perquè evidencií al mon que Catalunya vol ser un Estat. Caldrà continuar picant pedra, però la gent al costat d’un govern unitari som capaços de fer una obra que podria signar el mateix Gaudi.

Ramon Sabaté Montagut 26 de novembre 2014

Una primera evidencia

Una primera evidencia

Ja sé que els resultats de les enquestes a aquest país no resulten ser massa fiables, els votants a l’hora de la veritat pensen més amb el cap que amb el cor, però si que et donen tendències. Al cas d’avui no és important, doncs que 10 o 15 escons siguin posats a un cistell trets d’uns altres, quan l’objectiu principal dels cistells és el mateix, no afecta al resultat. però  serà el tema de reflexió d’avui.

Una enquesta recent feta després del 9N dona els següents resultats:

33 escons a CiU,

32 a ERC

20 a C’s

15 a Podemos 

10 a ICV-EUiA 

9 al PSC, 6 al PP

6 a la CUP

Si la majoria absoluta és de 68 escons, resulta evident que ni CiU, ni ER ni per separats ni junts tindrien la majoria absoluta per poder governar amb comoditat una legislatura amb molta feina, amb moltes dificultats afegides i un govern de Madrid que no amollarà en posar tants pals a les rodes com pugui. Com tampoc la obtindria  la  coalició  que pretén la CUP amb ER i  ICV-EUiA

En canvi, Com deia en anteriors escrits, una llista única dels partits que van estimular i clarament van recolzar el 9N, com CiU, ER, ICV-EUiA i CUP la cosa és molt diferent i beneficiós per  si cal passar l’escombra per algun departament de l’Administració, fer dissabte per regenerar una democràcia amb profunditat i rascar vots del nou partit  Podemos, que diu que te l’objectiu de aquestes reformes i  no està per la independència. Estic segur que la coalició d’aquest partits podrien superar el 70% dels escons, xifra prou evident on demostraria que la majoria dels catalans estem per un Estat nou i taparia moltes boques.

Ramon Sabaté Montagut 21 de novembre 2014

Noies i nois! Això grinyola

Noies i nois! Això grinyola

Quan un Estat te algun o alguns dels cinc poders que és des contradiuen, és superposen, se incriminen, discrepen en públic, acompanyat per l’aflorament de corrupcions, d’interessos històrics, vol dir que alguna cosa no funciona. Si a més hi ha comissaris de la  Unió Europea que avisen de que s’ha d’escoltar a la gent. No t’enroquis i mira de donar-li la volta. Si també la premsa internacional opina i és fa ressò de tot el que passa. Espanya per credibilitat a reu del mon

Quan era jove, el Poder d’Internet no  existia però si havia el Poder Militar, que ordenava als altres quatre com ara ho fa el Poder Executiu. Bé doncs el general Jaime Dominguez Buj, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de Terra, que com no podia ser l’altra manera està a les ordenes de l’executiu però que és un estament  a tenir present, amb les seves declaracions, a la Moncloa, no els hi ha caigut gents de be i fins i tot el PSOE exigeix al ministre de defensa  Moranés que el faci rectificar. Els hi dol que hagi dit “ Cuando la metròpoli se hace débil, se produce la caida “. Quan un comandament, és curt, mediocre, dèbil, titella, inútil, irresponsable, estúpid, poc dialogant, no sap discutir ni debatre arguments, etc., com don Mariano, ha de manar despòticament  emparant-se sota qualsevol excusa.

 Si es paressin a pensar de que s’han trencat els ous per fer la truita, que no massa gent volia, ha estat   per una mala visió política dels tres poders. L’ Executiu, Legislatiu i Judicial quan a la metròpoli  manava el sr. Zapatero, tot aquest enrenou no s’hagués muntat. Que va fer aquest cap de govern?  Pues, retallar tant com va poder l’Estatut que el tripartit li va presentar amb el suport com no podia ser d’altra manera de ciu. Va tenir l’oportunitat d’or per posar aquí pau i allà gloria. No contents amb tot això han anat estirant tant la corda que inclús no compleixen amb els acord   de l’Estatut i legislen de forma que puguin també retallar competències autonòmiques. I que ha passat? Doncs que han violentat i radicalitzat tant a la gent, amb sentiment de país que aquella no massa gent, que deia al començament s’han multiplicat com perquè 1.800.000 persones demanin un Si-SI, amb una participació que per ser una fireta de 2.320.000 persones i a sobre menyspreada. Deu ni do la que  ha desencadenat  als poders de l’Estat espanyol que dona la sensació de que ens empenyen més a fora d’Espanya. No sé pas que diran quan és faci de bo de bo.

Afortunadament alguns mitjanats del quart Poder i menys el quint, no els pot ordenar ni manipular l’Executiu   espanyol i al donar la volta al mon de com fan el ridícul on l’ imparcialitat dels ulls que ho miren, les orelles que escolten i les obres que és toquen, poden analitzar amb fredetat  el sentir d’un poble, amenaçat, oprimit i agredit fins al moll de l’os com també el per què de l’opressor. Que no és d’altra que l’aportació econòmica que fa Catalunya a l’estat espanyol. Si fóssim un sac sense fons, ja ens haurien donat d’independència.  

No sé on ho vaig llegir, podria ser una profecia a curt termini, que això no fet més que començar i a continuació de Catalunya vindria Valencia, Mallorca i País Basc. Això vol dir amics i amigues, que l’Estat grinyola i no aconseguiran aturar la marxa ans al contrari l’acceleraran i despertaran altres comunitats latents.   

Ramon Sabaté Montagut 20 de novembre 2014