Coherent, excepcional i generós

Coherent, excepcional i generós  

Qui m’ha llegit durant aquest mes de novembre, podrà intuir la satisfacció, que sento a hores d’ara, de la proposta del full de ruta del President presentat ahir a la conferencia  a l’ auditori del Fòrum. L’enquesta del Punt Diari a les sis del matí d’avui deia que el 74.8% la proposta és molt bona el 13.4 % bona, regular un 1.74%. i només 8.4% la qualificaven de dolenta. Suposo que aquets que la qualifiquen de dolenta deuen d’esser dels de la majoria de catalans que no volen la independència que tant insisteixen el PP Podemos i Ciutadans. Aquests percentatges     diuen a les clares que els problemes dels ciutadans de Catalunya son atesos i son els resultats d’un incompliment sistemàtic dels governs de Madrid de l’Estatut d’Autonomia y no a altres problemes que diu el sr. Rajoy un cop haver escoltat, suposo, la conferencia del President Mas.

El primer pas va començar amb la convocatòria de   les eleccions del 2012, quan el President i candidat a la reelecció va demanar a la ciutadania, una majoria absoluta per portar el programa del   procés sobiranista a bon terme. Potser pels recels del ciutadans no s’ho van creure del tot i  no li van donar la majoria que demanava però amb les dificultats d’una majoria simple que comporta governar, lligat a la crisi i els pals a les rodes des de Madrid, s’ha tirat endavant el procés i ha demostrat tenir un alt nivell polític creïble, responsable amb les seves promeses i coherent en cada pas donat.

Durant aquest mes alguna gent també ha recelat de l’èxit de la participació del 9N, i temia que no s’aprofités en del procés en benefici propi i de partit. Contundent: Un cop aconseguit l’Estat de Catalunya, es retirarà de la vida política i ha anat més enllà si per aconseguir-ho cal tancar la llista està disposat: generós    

Una candidatura, en la que els partits hauran de deixar el protagonisme a banda com un acte de servei al país per aconseguir l’objectiu fixat. Han de donar pas a persones representatives de la societat civil, especialitzats en totes les matèries que calen per fer les estructures d’Estat i treballar per la futura Constitució catalana, amb una única condició de que totes les persones que surtin diputades, acceptaran no repetir en les eleccions següents, excepcional .

Cal doncs que hi hagi una unitat per obtenir una majoria absoluta amb un percentatge molt ampli perquè evidencií al mon que Catalunya vol ser un Estat. Caldrà continuar picant pedra, però la gent al costat d’un govern unitari som capaços de fer una obra que podria signar el mateix Gaudi.

Ramon Sabaté Montagut 26 de novembre 2014

Una primera evidencia

Una primera evidencia

Ja sé que els resultats de les enquestes a aquest país no resulten ser massa fiables, els votants a l’hora de la veritat pensen més amb el cap que amb el cor, però si que et donen tendències. Al cas d’avui no és important, doncs que 10 o 15 escons siguin posats a un cistell trets d’uns altres, quan l’objectiu principal dels cistells és el mateix, no afecta al resultat. però  serà el tema de reflexió d’avui.

Una enquesta recent feta després del 9N dona els següents resultats:

33 escons a CiU,

32 a ERC

20 a C’s

15 a Podemos 

10 a ICV-EUiA 

9 al PSC, 6 al PP

6 a la CUP

Si la majoria absoluta és de 68 escons, resulta evident que ni CiU, ni ER ni per separats ni junts tindrien la majoria absoluta per poder governar amb comoditat una legislatura amb molta feina, amb moltes dificultats afegides i un govern de Madrid que no amollarà en posar tants pals a les rodes com pugui. Com tampoc la obtindria  la  coalició  que pretén la CUP amb ER i  ICV-EUiA

En canvi, Com deia en anteriors escrits, una llista única dels partits que van estimular i clarament van recolzar el 9N, com CiU, ER, ICV-EUiA i CUP la cosa és molt diferent i beneficiós per  si cal passar l’escombra per algun departament de l’Administració, fer dissabte per regenerar una democràcia amb profunditat i rascar vots del nou partit  Podemos, que diu que te l’objectiu de aquestes reformes i  no està per la independència. Estic segur que la coalició d’aquest partits podrien superar el 70% dels escons, xifra prou evident on demostraria que la majoria dels catalans estem per un Estat nou i taparia moltes boques.

Ramon Sabaté Montagut 21 de novembre 2014

Noies i nois! Això grinyola

Noies i nois! Això grinyola

Quan un Estat te algun o alguns dels cinc poders que és des contradiuen, és superposen, se incriminen, discrepen en públic, acompanyat per l’aflorament de corrupcions, d’interessos històrics, vol dir que alguna cosa no funciona. Si a més hi ha comissaris de la  Unió Europea que avisen de que s’ha d’escoltar a la gent. No t’enroquis i mira de donar-li la volta. Si també la premsa internacional opina i és fa ressò de tot el que passa. Espanya per credibilitat a reu del mon

Quan era jove, el Poder d’Internet no  existia però si havia el Poder Militar, que ordenava als altres quatre com ara ho fa el Poder Executiu. Bé doncs el general Jaime Dominguez Buj, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de Terra, que com no podia ser l’altra manera està a les ordenes de l’executiu però que és un estament  a tenir present, amb les seves declaracions, a la Moncloa, no els hi ha caigut gents de be i fins i tot el PSOE exigeix al ministre de defensa  Moranés que el faci rectificar. Els hi dol que hagi dit “ Cuando la metròpoli se hace débil, se produce la caida “. Quan un comandament, és curt, mediocre, dèbil, titella, inútil, irresponsable, estúpid, poc dialogant, no sap discutir ni debatre arguments, etc., com don Mariano, ha de manar despòticament  emparant-se sota qualsevol excusa.

 Si es paressin a pensar de que s’han trencat els ous per fer la truita, que no massa gent volia, ha estat   per una mala visió política dels tres poders. L’ Executiu, Legislatiu i Judicial quan a la metròpoli  manava el sr. Zapatero, tot aquest enrenou no s’hagués muntat. Que va fer aquest cap de govern?  Pues, retallar tant com va poder l’Estatut que el tripartit li va presentar amb el suport com no podia ser d’altra manera de ciu. Va tenir l’oportunitat d’or per posar aquí pau i allà gloria. No contents amb tot això han anat estirant tant la corda que inclús no compleixen amb els acord   de l’Estatut i legislen de forma que puguin també retallar competències autonòmiques. I que ha passat? Doncs que han violentat i radicalitzat tant a la gent, amb sentiment de país que aquella no massa gent, que deia al començament s’han multiplicat com perquè 1.800.000 persones demanin un Si-SI, amb una participació que per ser una fireta de 2.320.000 persones i a sobre menyspreada. Deu ni do la que  ha desencadenat  als poders de l’Estat espanyol que dona la sensació de que ens empenyen més a fora d’Espanya. No sé pas que diran quan és faci de bo de bo.

Afortunadament alguns mitjanats del quart Poder i menys el quint, no els pot ordenar ni manipular l’Executiu   espanyol i al donar la volta al mon de com fan el ridícul on l’ imparcialitat dels ulls que ho miren, les orelles que escolten i les obres que és toquen, poden analitzar amb fredetat  el sentir d’un poble, amenaçat, oprimit i agredit fins al moll de l’os com també el per què de l’opressor. Que no és d’altra que l’aportació econòmica que fa Catalunya a l’estat espanyol. Si fóssim un sac sense fons, ja ens haurien donat d’independència.  

No sé on ho vaig llegir, podria ser una profecia a curt termini, que això no fet més que començar i a continuació de Catalunya vindria Valencia, Mallorca i País Basc. Això vol dir amics i amigues, que l’Estat grinyola i no aconseguiran aturar la marxa ans al contrari l’acceleraran i despertaran altres comunitats latents.   

Ramon Sabaté Montagut 20 de novembre 2014

Un govern sense oposició

Un govern sense oposició

El dilluns a la nit em vaig anar cap a casa amb la sensació de que tenia que haver participat a l’assemblea  de la ANC, de la mateixa manera que em vaig manifestar  uns dies enrere  a Facebook, defensant l’opció del full de ruta de la candidatura única. Segurament que al no estar associat a aquesta organització ciutadana, que  per les raons obvies d’esser el cap local de CdC, vaig creure que seria incoherent participar en un moviment que per definició és apartidista el que no vol dir que jo no tingui totes les simpaties i de no ser el cap local de cdc hi estaria.  Doncs l’objectiu final es el mateix. Ara penso que potser em van convidar a la assemblea per poder donar-me l’opció d’explicar el posicionament del partit.

Han passat molts anys d’aquell 6 d’octubre del 1934, ara per arribar a la proclamació de l’Estat Català, amb els mateixos arguments d’antuvi, l’escenari és diferent i per tan les maneres de portar-ho a bon fi han d’esser unes altres. No oblidem que desarmar tot l’entrellat i transformar-lo per tenir un nou Estat modèlic. Serà un treball enrevessat, feixuc, ple de dificultats i paranys on cap partit n’ha de sortir ni cremat ni triomfador, sinó que sigui la participació de la gent identificada amb el projecte d’un Estat nou la guanyadora del procés. 

Amb aquestes principis, la millor opció és la d’una llista única, que de segur sortiria guanyadora, formada per experts i tecnòcrates de vàlua contrastada a nivell mundial, per poder treballar en les dos besants:

Perquè governi i gestioni els serveis, amb la confiança dels partits sobiranistes,                    donaria placidesa a la governació

I que puguin poder posar més energia i treball al procés constituent del nou Estat.

L’altra cosa és qui hauria d’anar al davant d’aquesta llista, lidera-la i coordinar-la, però parlant la gent s’entén.

No se ens està permès fer demagògia ni donar la sensació de divisió al davant de les opcions unionistes i federalistes que aprofitarien qualsevol discrepància per fer-ne un castell i intoxicar a la gent per dividir-nos. El caire que pren la querella contra el President de la Generalitat, és una mostra de que van a per totes. Nosaltres també i d’haver un govern mono color  donaria peu a sumar a la gent del SI-NO i donar confiança a la ciutadania de que no hi ha grups politics que van darrera solament del poder. M’entres no tinguem la independència, el partits sobiranistes hem de fer pedagogia per convèncer a tots aquells que encara dubten de que  el millor per tots és tenir la  independència.

Els resultats de les eleccions municipals del maig del 2015 donaran la radiografia de la força de cada partit i desprès per força tindrà que haver un acostament dels partits sobiranistes, doncs ningú voldrà governar i a l’hora liderar el procés de transició, sense una majoria absoluta. El desgast que proporcionaria el mantenir governant Catalunya amb aquestes circumstancies i a la vegada elaborar una transició seria molt forta i nomes estaria a l’alçada dels molts valents o dels irresponsables  i no podem sortir al balcó de la Generalitat com fa vuitanta anys enrere.  

Ramon Sabaté Montagut 19 de novembre 2014

NO!! Senyor ministre

NO!! Senyor ministre

No, senyor Fernandez Diaz, a vostè no li està be tenir una portada al diari ABC amb el titular com el  que l’acompanya a la fotografia a tota portada. 

Des de els tres anys vostè a viscut a Barcelona, ha estudiat i ha viscut sempre de la política, ocupant càrrecs importants. 

Sap de ben segur com som els catalans.  

Aquesta portada és per denunciar-la per apologia a la violència. Em sap greu com catòlic que vostè membre del Opus Dei, que hauria de donar més exemple, se’n surti  de la doctrina cristiana que de ben segur no li va ensenyar el prior del convent de les Carmelites Descalces de Maluenca.

No ha d’haver fractura social per part dels partits que defensen una sobirania per la mal tractada Catalunya i menys que pugui haver risc de frustració independentista per generar en violència. Quan des del seu ministeri han passat per alt estos dies coses com:

     1,-  Els diners de l’alcalde Trias a l’estranger. No ha rebut cap explicació ni disculpa

     2.-  l’Atac cibernautic a serveis importants de la Generalitat, sobre tot al que afecta a la              sanitat

     3.- El seguiment per part de la policia nacional als fiscals de Catalunya supostament                 posicionats sobre el dret a decidir.

     4.- La indiscriminació entre un noi seguidor de la Penya Joventut de basquet de                          Badalona a Saragossa per portar una estelada i els militars que van cremar  una                  bandera catalana a la Costa Brava.

    

5.- Legalització d’un grup feixista el mateix dia que donaven ordre al ministeri fiscal que              denuncies al president Mas i al seu govern.

No seguiré, que ni hi ha un fart. I sap per què? Perquè no caurem en la provocació que vostè i els de la seva camada estan fent. Estem tan al tocar de la il·lusió de tenir un estat propi, tants anys esperant que no caurem al parany que ens posen. Hem de continuar donant un exemple de democràcia a tot el mon, que l’estem emmirallant que vostès els ha descol·locat.

Per acabar senyor Fernandez Diaz. Hi ha un refrany que diu. “ no és més net qui més neteja sinó ho és el qui menys  embruta “ Doncs. No embruti si us plau i ho faci saber als seus companys de govern    

                                                                        Ramon Sabaté Montagut 18 de novembre 2014

El Regidor de CiU a Flix Sergi Fernàndez s'incorpora al consell directiu del COPATE

La Ribera d'Ebre s'adhereix al COPATE, sense residus i sense el suport d'ERC

MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre). El ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha aprovat, adherir-se al nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre COPATE, en els vots ERC en contra.

En declaracions en aquest sentit, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, ha volgut remarcar que malgrat adherir-se al COPATE, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre continuarà reivindicant que en futures ampliacions de la Reserva de la Biosfera, s’incloguin els set municipis nuclears i més industrialitzats del nord de la Ribera d’Ebre que van quedar exclosos; és a dir, Riba-roja d'Ebre, la Palma d'Ebre, Flix, Ascó, Vinebre, la Torre de l'Espanyol i Garcia. 

En aquest sentit, el ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va acordar incorporar al consell directiu del COPATE a l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol, i també dos representants dels municipis que estan exclosos de la Reserva de la Biosfera, el regidor de CiU a Flix, Sergi Fernández, i l’alcalde de la Palma d’Ebre, Gil Martí. Des del grup del PSC, s’ha escollit la regidora de Flix, Noèlia Colomines com a representant al COPATE.

http://lamarfanta.blogspot.com.es/2014/11/la-ribera-debre-sadhereix-al-copate.html

Hem perdut la por, un pas més endavant

Hem perdut la por, un pas més endavant

Si, s’ha perdut la por a  l’Estat espanyol, per els resultats del diumenge 9N, per les seves mentides, per  la seva arrogància, i altivesa, intolerància, incoherència a la realitat viscuda d’un dia immemorable per la ciutadania.  Menyspreant  la participació però a l’hora obligant al poder Judicial a fer la feina bruta i sense arguments que està provocat discrepàncies dintre dels seus membres . Al davant de tot d’això la gent menys interessada amb l’estat propi però indignats per aquest acost , han aplaudit la desobediència s’han cabrejat  i quan uns mansos es cabregen  es tornen més radicals augmenten l’autoestima i a més els hi ha generat il·lusió anar cap un estat més just i al servei de tots.

El govern de l’estat han quedat desconcertats, i indignats segurament perquè la premsa internacional ha catalogat el 9N de modèlic i d’un alt civisme, a exercí el dret democràtic  de la votació. Deixant-los descol·locats i sense respostes. S’han fet ressò des de The Economist, The Guardian, Daeutsche Wele, El Publico portuguès , Bloomberg, Le Figaró, etc., que no han parat d’avisar al govern espanyol que deixi fer el referèndum els fan anar a remolc dels esdeveniments.  Fins i tot les cares que posaven  els “palmeros” de Lopez de Santamaria, al senat,  durant la batalla dialèctica  amb Josep L. Claries al dia següent , donava a entendre que molt convençuts no estaven, aplaudien perquè així els hi havia manant.

Ha valgut la pena superar la cursa d’obstacles que hem tingut, per d’humiliació  que ha patit el PP i el cisma creat al partit, amb lluites internes, acusacions i retrets, dintre dels FAES, VOX, LES, El Mundo, 13TV  i vulguem-ho arreglar els articulistes salva pàtries espanyols, encara obren més les ferides. No només el PP els hi ha creat maldecaps. El PSOE que a corre-cuita està muntant una ponència del seu congres de canvi de Constitució però continuen sense referendar la necessitat de fer un referèndum a Catalunya, poc federal i gents convençuts, sembla ser que serà la seva tercera via. La fredor de Podemos ara convertit en partit, no dona massa garanties que estiguin tampoc per el referèndum, clar una cosa és anar per lliure i l’altra tenir la possibilitat de que és pugui governar.  

El total desconcert de l’estat espanyol, culminarà amb el ridícul més espantós, el dia que es convoquin eleccions plebiscitàries i aquí, s’ha de notar una ferma unitat de la gent que volem la independència i la dels partits que la tenen com objectiu    

Ens voldran fer perdre aquesta il·lusió durant la transició, No ho han de aconseguir, però hem de avisar a la ciutadania que per guanyar la votació no es podrà  córrer i segurament alguna cosa perdrem pel camí. Els guanyadors d’una guerra també tenen pèrdues. No oblidem que de moment l’aixeta dels diners per pagar els serveis, la gent i els proveïdors està a les mans de  l’estat espanyol. Les negociacions no seran planeres i caldrà que gent reconeguda es posi al davant i aconsegueixin un aterratge suau, sense violència que no donaria legitimitat al proses. No hi haurà divisió entre els ciutadans per què, qui no vol un estat de dret, de cohesió social, democràtic al servei de les persones, innovador en canviar tot allò que no funciona ? . Crec que ningú

Ramon Sabaté Montagut 14 de novembre 2014

Una altra trava que...

Una altra trava que...

... Ens afecta als jubilats i als treballadors en general. Avui acaben de donar l’índex del IPC i com sempre Catalunya és més alt que a la resta d’Espanya,  al mes d’octubre ha pujat un 0,4 % i l’interanual està a 0,1% mentre que a Espanya està al -0.1 %

A Catalunya teniu un nivell de vida més alt que la resta de l’estat espanyol, els preus son cars i a d’hisenda estatal es paguen més  impostos que els de la resta. El dèficit fiscal que arrastrem des de quan érem regne consort amb Castella i per les guerres hem arribat a ser colonitzats i oprimits. Xavier Sala Martin sol dir a moltes conferencies, sobre el tema “ Hi ha països com els  Estats  Units no es paguen pocs impostos i a canvi obtenen pocs serveis. Hi ha altres com Suècia que paguen molts impostos i reben molts i bons serveis. En canvi a Catalunya el fenomen és insòlit, s’han de pagar molts impostos per els serveis que tenim”  

   

Els jubilats catalans que ens revisen les pensions en funció del IPC espanyol, perdem poder adquisitiu mentre que a Extremadura per exemple que el nivell de vida es més baix, els preus més barats i els impostos més baixos milloren la qualitat de vida.

Si fóssim independents com les pensions es paguen amb els diners que cotitzen els treballadors en actiu cada mes, com la taxa d’ocupació a Catalunya és la més alta d’Espanya i el salari mig és més alt, de fet es pensions i les prestacions socials és podrien millorar. I com les revisions de les mateixes es farien en funció de l’IPC català, no és perdria poder adquisitiu.

En definitiva Catalunya contribueix a les pensions de l’Estat espanyol, NO a la inversa com ens volen fer creure. Per tan aquesta trava que ens afecta als jubilats és salva amb la independència.   

                                                                       Ramon Sabaté Montagut 14 de novembre 2014

Qui ens posa traves ? i per que? (1)

Qui ens posa traves ? i per que? (1)

Durant uns dies em dedicaré a explicar dintre de les meves limitacions quins problemes tenim i que poden empitjorar per el sol fet de voler construir un país més just, més  per a tots els qui som catalans, als que hi viuen, els qui viuen a fora i també aquells que hi  treballen perquè entre tots ho farem possible.

No serà bufar i fer ampolles. Ens hem de preparar, conèixer els nostres punts fors i febles, quins son els nostres enemics reals, i qui  és mou entre bambolines,  “l’establishment”. Si saben com actuen podem posar-hi les medicines adients per solucionar  els problemes que ja us avanço. Aquestes medicines hauran d’esser imaginatives i enginyoses   

L’altre dia a la conferencia que va fer Ferran Bel, ho vam penjar a Parlem-ne-Flix aquella mateixa nit, va explicar que el deute d’Espanya és molt elevat i la sortida de Catalunya suposaria un gran problema d’Estat perquè la pèrdua dels 16.000 milions que aportem els pujaria l’endeutament. Però ara com el govern espanyol ni compleix en les aportacions que mana l’Estatut. La Generalitat necessita una finançament addicional i ha d’endeutar-se per poder complir en tots els serveis transferits però com  resulta que el deute català esta recolzat per el govern espanyol a través del Fons de Liquides Autonómica, pues ja la tenim armada.

Després que el president Mas signés la convocatòria de participació del 9N, automàticament la Fistch Ratings España, és l’agencia de qualificació creditícia, i va posar en vigilància el deute de Catalunya i de d’Institut Català de Finances.  A demès amenaça que col·locarà el deute català a  un pas del bitllet  escombraria i alerta als inversors internacionals que no comprin bitllets catalans per el problema entre els dos governs el català i l’espanyol.

Acabo d’escoltar al Sr. Rajoy deien que ajuda a pagar les factures de la Generalitat quant precisament hem d’anar a la deute. Quina barra!!. Com deia ahir en Josep Lluis Claries  som ciutadans i no súbdits. Afegiria que han passat segles i tampoc som babaus .

Aquesta agencia te en aquest cas una imparcialitat dubtosa per interès  del seu negoci.  Per que? Doncs es qui assessora als inversors internacionals que posen al mercat els bitllets del deute del govern espanyol i si Espanya per a Catalunya  deixà de rebre els 16.000 milions amb la qual cosa augmentaria el deute de l’Estat espanyol i segurament es convertirien en bitllets escombraria, que els hi faria pujar més el deute

Caldrà que els economistes de talla dels partits sobiranistes siguin imaginatius i creïbles per solucionar aquest problema  i les agencies de qualificació creditícia canviïn de parer.

                                                                                      

Ramon Sabaté Montagut 

13 de novembre 2014

Desprès dels percentatges els números

Desprès dels percentatges els números

Al final del reconta i a falta d’aquells que per diferents motius no van poder votar el diumenge i ho fan a les seus de les Delegacions del Govern, que si han de modificar els resultats serà a favor del SI SI, a no ser que des de Madrid manin anar al vot exprés per maquillar el resultat del NO. Espero no donar pistes no sigui que s’ho repensin, que no serà pas, doncs Parlem-ne-Flix no crec que la tinguin com a pagina dels favorits. Com veureu per els raonaments que hi faig.  

Votants: 2.305.290

SI-SI:      1.861.753    el  80.76 %

SI-NO        232.182    el  10.07 %

NO             104.772    el    4.54 %

SI                 13.140    el    0.57 %

En blanc       22.362   el     0.97 %

Nuls              71.234   el     3.66 %

Els partits en contra de la participació ciutadana del 9N s’han pres moltes molèsties tornant als discursos de la por, a les amenaces, de la intolerància, les denuncies al TC a la fiscalia, etc., per tractar-se només d’una costellada i voler fer creure  que els resultats no serviran per a res, pues mira per a on, la gent que no és babau i fa els seus càlculs casolans les ha fet servir per traure  les seves conclusions

1.- La gent que vam votar per del SI-SI  venim a ser els mateixos que va estimar la policia urbana a la manifestació del 11 de setembre a Barcelona

2.- La gent del NO que va voler expressar-se a les urnes va triplicar el nombre de persones que el 12 d’octubre a la plaça Catalunya. Lo que vol dir que les altres dos parts no eren ni del PP ni de C’s

3.- A les eleccions del 2012, legals, amb el cens i apoderats i interventors a Catalunya va haver una participació que vorejava el 70% i la suma de vots obtinguts per  PP + PSC + ICV-EUiA + C’s va estar de 1.630.000 un 15% menys que les obtingudes per els partits del SISI. Imaginar-vos com hauria estat fer-les amb totes les taules i col·legis electorals

4.- Que el PP governant amb 10.800.888 vots de 47.700.000 digui que la votació 2.305.000 sobre 7.000.000 ha estat un fracàs, que s’ho facin mirar

5.- Que mitjans com Bloomberg, the Guardian, etc  diguin que la consulta va estar un èxit i reclamin negociar i  instin a Rajoy a pactar un referèndum és una bona noticia

6.- Que el PSOE digui a Rajoy que “España no se defiende a base de querellas” alguna cosa vol dir, però no podem esperar que Sanchez sigui president d’Espanya.

Avui he llegit un article de Marta a Rojals a la Vila Web m’ha fet gracia perquè deia que cada dia hi ha més independents sense retorn que nous dependents sense retorn i que l’ inacció del govern genera més independentistes 

Ahir al Senat la cara d’odi de la Soraya de Santamaria interpel·lant a Josep lluis Claries que ha tingut una destacada actuació, deia molt clar quin grau de frustració te el govern

                                                                                      

Ramon Sabaté Montagut 12 de novembre 2014

Interpretació dels percentatges i un pas més

Interpretació dels percentatges i un pas més   

           

Mira per on, la famosa constitució espanyola només la van anar a votar el 58.97 % del cens i  va quedar aprovada per el 87.78%. dels votants. Jo que no vaig anar a votar-la, ningú va acordar-se de mi. Doncs culpà meva per no haver anat a votar, ho accepto. El 9N2014 que la meva opció va guanyar a Flix per un 89.95%. malauradament no ens van donar el cens per la qual cosa no sabem el percentatge de la gent que hauria d’haver votat i dona peu a fer mil i una interpretació als partidaris a ultrança del NO, però tenim una aproximació amb cens de les darreres eleccions europees. i dic, he de recordar-me de la resta d’opcions i dels que podent anar a votar es van quedar a casa, com jo fa 36 anys?. Aquella minsa participació m’ha de deixar il·legal davant de la realitat que és viu al carrer?  Em cabreja  que politicastres de poca corda i alguns diaris, que han de tenir una sensació de derrota i frustració, en compte   diguin que els resultats no son suficients sense saber l’opinió d’aquells que van passar. A que juguem? Aquesta gent i algun mitjanats de comunicació ens prenen a la gent per babaus?

Suposant que aquesta gent no han anat a votar esperant que el govern del PP i els federalistes del PSOE, expliquin les seves propostes per solucionar  el problema de Catalunya, malgrat que tenien totes les possibles opcions per testimoniar la seva postura. Bé mentrestant  aquesta gent segueix enrocada i sense donar solucions a l’encaix de Catalunya al conjunt de l’estat espanyol. La CdC, identificada com partidària d’un estat independent, els resultats del 9N2014 va donar un altre pas endavant. Ara toca treballar i de valent per aplanar la transició i donar respostes, com per exemple als repartiments que comporta una sortida d’Espanya, a les noves relacions amb la mateixa, amb la Unió Europea, amb la comunitat internacional, fer una Constitució, una Hisenda, el Poder judicial, l’Agencia tributaria, la Seguretat Social, l’abastament de recursos energètics necessaris , establir els drets fonamentals de la ciutadania, les dobles nacionalitats, etc,etc  que  la nova situació ha de comportar.

Com veieu la feina és molta, i s’ha de be, perquè el nou estat generi moltes oportunitats. També es cert que no podem perdé l’avantatge moral aconseguit aquest passat diumenge i per això no ens podem encantar. Tot plegat ha de comportar l’establiment d’un grup de gent molt preparada en tots els temes que he explicat abans, preparades per treballar en equip i amb sentiment de país per preparar les estructures i donar els instruments d’estat per anant assessorant als governs de transició perquè legislin de tal manera que l’aterratge sigui suau, motivant, i que l’esperança posada amb el nou estat no acabí en frustració. No és pot es pot fer a la tum tum. Una organització modèlica del nou estat és la millor lleialtat que és deu al poble

Mentrestant el país ha de continuar donant els millor serveis i gestionar els recursos, sense oblidar que encara ens venen des de Madrid, que si fins ara no compleixen el que per l’estatut van signar,  imaginar-vos amb quina motivació ho faran ara desprès de l’eufòria del resultats del 9N tenim i que ho hàgim fet mitjançant un exercici de dignitat democràtica que ha meravellat a tothom. Seran temps difícils i no hem de caure en demagògies barates entre nosaltres que ja ens vindran des de fora de Catalunya.      

El president Mas avui ha de donar el full de ruta que segurament, és una opinió meva, demanarà aconseguir el referèndum acordat amb l’Estat o a través d’unes eleccions plebiscitàries amb una gran candidatura de país i un programa  electoral  amb un únic punt. Crec que la viabilitat del procés passa  perquè  ho encapçali   per el president Mas.

Ramon Sabaté Montagut 11 de novembre 2014

10N2014 El dia desprès

El dia desprès

Avui és un dia de reflexió en positiu d’un pas més i de gegant cap l’anhel  de decidir el  futur de Catalunya, el podríem resumir aprofitant  la dita d’en Martin Luther King de l’any 1963 però en plural  que diria: “Nosaltres  tenim un somni “.

Primera  reflexió .-  La organització de la participació a la consulta la definiria com una “ joint venture “ l’aliança puntual entre el govern, el voluntarietat, les entitats socials, i els ajuntaments ha estat enginyosa i molt eficaç.

Segona reflexió.-  Els resultats al poble amb   1942 vots escrutats, és una participació de les més altes a repartits de la seguen manera:

      1746  ( 89.95 % ) pel SI SI            ( 80.72 % mitja de Catalunya)

          88  ( 4.52 % )  pel SI NO           ( 20.2   % mitja de Catalunya)

          12  ( 0.62 %  ) pel SI nomes

          41   ( 2.1 %  )  pel NO               (   4.5  %  mitja de Catalunya)

          15   ( 0.77 % )  en Blanc

          40   (2.09 % )        Nuls 

Com veieu uns resultats aclaparadors que no donen dubte a la voluntat dels ciutadans flixencs.

Tercera reflexió .- Com és costum a Flix el civisme ha estat exemplar.
                

Rafael Catalán Ministre de Justicia Govern Espanyol (PP)

Quarta reflexió .- A Madrid i els seus mitjanats maniàtics, com també altres catalans que han jutjat  la promesa del President Mas d’un 9N2014 d’una costellada festiva, però que durant els darrers mesos no han parat de donar missatges de por, han intimidat, han manipulat han fiscalitzat, han mentit, han sembrat la confusió, i han obert les clavegueres propi d’un l’estat  antidemocràtic i hostil. Diran el que voldran i potser que alguns espanyols fins i tot s’ho creuran si no ho comparen amb la premsa internacional. Els més vells coneixem aquesta tàctica empleada en temps de la dictadura on totes les noticies que venien de fora  les titllaven de comunistes pecaminoses i envejoses de la “ una, grande y libre”. Haurien de prendre bona nota, curar-se la miopia, per no veure la participació tant alta,  no ser tant indiferents a la gran mobilitat de tanta gent que ha hagut arreu del mon  i ser molt menys intolerants amb els anhels dels ciutadans, com una democràcia és mereix.

Quinta reflexió .- El President Mas ho va dir ahir al analitzar la jornada: Quan anem junts avancem més i millor

Abraçada Mas/ Fernández  (celebren l'èxit de la  participació ciutadana)

Ara toca treballar per avançar en la construcció de l’Estat propi amb mètode, temps, sense córrer però sense parar, que donarà rigor i solvència sl procés de  Transició Nacional i segur que si posem el país davant d’interessos partidistes, segur, segur, que en sortirem 

Ramon Sabaté Montagut 10 de novembre 2014

Resultats Flix 9N2014

Resultats a Flix:

1746 Sí/Sí
88 Sí/No
12 Sí/Blanc
15 Blanc 
41 No
40 Altres

"El responsable que hi hagi col·legis oberts sóc jo"

President Artur Mas a la fiscalia:

"El responsable que hi hagi col·legis oberts sóc jo"

Si ara no fem un pas endavant...

Si ara no fem un pas endavant...

Recularem 30 anys enrere. Així podríem titular la conclusió a que va arribar al final de la conferencia. Ferran Bel, Alcalde de Tortosa i Senador a Madrid,  ahir a Flix d’ahir a la tarda, perquè els politics de la resta de l’estat. No entenen res i ni volen entendre, la sensibilitat dels ciutadans de Catalunya a preservar la nostra identitat.

El darrera fons estan els 16.000 milions d’euros que aporta Catalunya a l’estat espanyol que si els deixa-se’n d’ingressar portarien a Espanya a la fallida i com Grècia, per no tenir capacitat de  reduir el deute estaria dintre del estats a rescatar per la UE, Arguments que condiciona  les opinions  que tenen els politics de la resta d’Espanya

Per altra banda aquesta quantitat de diners, si Catalunya fos un estat, seria el país més ric per càpita de la Unió Europea, doncs Catalunya produeix quatre vegades més de riquesa, exporta cinc vegades més i concentra deu vegades més de producció científica a nivell mundial del que li correspondria d’acord a la seva població. En canvi els bascs això si, amb un 28% menys d’habitants,  com reben més de l’Estat del que ells li aporten. Com la  tossuderia catalana els incomoda no cal que esperem res d’ells

Els dos partits espanyols més grans s’aferren a l’ unitat espanyola i fan bandera   com l’oportunitat de retenir els vots  davant de la irrupció de Podemos i aprofitant de la bel·ligerància de la “derechona”, com així anomenen als mitjans de comunicació alguns ministres del PP,  Imagineu-ho!!, que exerceixen una influencia tal que pensàvem que ja no havia res a la dreta dels actuals dirigents del PP. Doncs, no. Ataquen tot allò que  fa olor a català i per suposat al 9N. Manipulen a l’opinió pública  trencant possibles ponts d’entesa de tal manera, que tampoc cal esperar suports dels intel·lectuals ni estan per la tercera via que defensa el PSOE, perquè necessiten els 16.000 milions  

L’únic escull  que tenen a Madrid i els hi fa nosa, es que s’han trobat al davant un president Mas , que no s’ha arronsat i ha portat a terme la promesa electoral de fer la consulta,que ningú s’ho havia proposat per molt que ara s’omplin la boca i facin demagògia barata. Per la seva responsabilitat, serenitat, calma, reconeixement internacional, capacitat de resistència i aglutinador de la gent amb idees clares sobre les necessitats  futures  de Catalunya  

Dels resultats del nou 9N poden passar dues coses, que fem un pas endavant si la participació es alta favorable a les opcions sobiranistes i o ens pot fer recular trenta anys enrere si la participació es baixa, voldran tornar al centralisme d’antuvi despullant l’autonomia. Per tant cal que la participació sigui alta Sigui quin sigui els resultats l’endemà caldrà continuant treballant i pas a pas com ja anunciàvem dies enrere a aquesta mateixa pàgina no podem fer un pas si l’anterior el tenim ben ferm. Caldrà continuar les relacions amb el govern, les nòmines dels funcionaris, s’han de pagar, i hem de continuar donant  garantia que l’estat del benestar és compleixi. El treball que ens espera no serà gents fàcil i ràpid d’executar i possiblement durant el camí perdrem alguna, perquè la construcció de l’Estat propi necessita un procés de Transició Nacional amb  rigor i solvència. Ara com ara només la garantia la dona el president Mas

Mirar endavant fa respecte però mirar a darrera fa por, i no ens podem quedar on som perquè ens juguem la nostra identitat com a país

Ramon Sabaté Montagut

                                                                                                                           8 de novembre 2014