Un govern sense oposició

Un govern sense oposició

El dilluns a la nit em vaig anar cap a casa amb la sensació de que tenia que haver participat a l’assemblea  de la ANC, de la mateixa manera que em vaig manifestar  uns dies enrere  a Facebook, defensant l’opció del full de ruta de la candidatura única. Segurament que al no estar associat a aquesta organització ciutadana, que  per les raons obvies d’esser el cap local de CdC, vaig creure que seria incoherent participar en un moviment que per definició és apartidista el que no vol dir que jo no tingui totes les simpaties i de no ser el cap local de cdc hi estaria.  Doncs l’objectiu final es el mateix. Ara penso que potser em van convidar a la assemblea per poder donar-me l’opció d’explicar el posicionament del partit.

Han passat molts anys d’aquell 6 d’octubre del 1934, ara per arribar a la proclamació de l’Estat Català, amb els mateixos arguments d’antuvi, l’escenari és diferent i per tan les maneres de portar-ho a bon fi han d’esser unes altres. No oblidem que desarmar tot l’entrellat i transformar-lo per tenir un nou Estat modèlic. Serà un treball enrevessat, feixuc, ple de dificultats i paranys on cap partit n’ha de sortir ni cremat ni triomfador, sinó que sigui la participació de la gent identificada amb el projecte d’un Estat nou la guanyadora del procés. 

Amb aquestes principis, la millor opció és la d’una llista única, que de segur sortiria guanyadora, formada per experts i tecnòcrates de vàlua contrastada a nivell mundial, per poder treballar en les dos besants:

Perquè governi i gestioni els serveis, amb la confiança dels partits sobiranistes,                    donaria placidesa a la governació

I que puguin poder posar més energia i treball al procés constituent del nou Estat.

L’altra cosa és qui hauria d’anar al davant d’aquesta llista, lidera-la i coordinar-la, però parlant la gent s’entén.

No se ens està permès fer demagògia ni donar la sensació de divisió al davant de les opcions unionistes i federalistes que aprofitarien qualsevol discrepància per fer-ne un castell i intoxicar a la gent per dividir-nos. El caire que pren la querella contra el President de la Generalitat, és una mostra de que van a per totes. Nosaltres també i d’haver un govern mono color  donaria peu a sumar a la gent del SI-NO i donar confiança a la ciutadania de que no hi ha grups politics que van darrera solament del poder. M’entres no tinguem la independència, el partits sobiranistes hem de fer pedagogia per convèncer a tots aquells que encara dubten de que  el millor per tots és tenir la  independència.

Els resultats de les eleccions municipals del maig del 2015 donaran la radiografia de la força de cada partit i desprès per força tindrà que haver un acostament dels partits sobiranistes, doncs ningú voldrà governar i a l’hora liderar el procés de transició, sense una majoria absoluta. El desgast que proporcionaria el mantenir governant Catalunya amb aquestes circumstancies i a la vegada elaborar una transició seria molt forta i nomes estaria a l’alçada dels molts valents o dels irresponsables  i no podem sortir al balcó de la Generalitat com fa vuitanta anys enrere.  

Ramon Sabaté Montagut 19 de novembre 2014